Desembossament que capgira l'economia familiar

Desembossament que capgira l'economia familiar

/imgs/20010901/tema.01.jpg
Si, a més, el nen o nena sol·licita participar en activitats extraescolars com judo, dansa o natació, s’haurà d’afegir una mitjana de 4.000 pessetes més per activitat per adquirir l’equipament bàsic. I si va a un centre privat amb uniforme, caldrà afegir 48.000 pessetes més en cas d’adquirir el vestuari complet -molt probable tractant-se de nens i nenes en creixement constant.

Per tant, l’import final pot pujar fàcilment a 34.000 pessetes per fill en col·legis públics i assolir fins a 82.000 pessetes en els privats amb uniforme. Aquestes quantitats no inclouen classes de suport extraescolar (mensualitats de prop de 5.000 pessetes) ni un ordinador (que aviat serà una eina imprescindible).

Per tal de recopilar informació de primera mà entre els pares sobre qüestions com la gratuïtat dels llibres de text o sobre com s’organitzen per adquirir el material escolar, tècnics de CONSUMER van realitzar un sondeig a 302 pares i mares d’alumnes d’ensenyament primari i secundari de tot Espanya. El 40% dels enquestats va afirmar que no se’ls notifica amb antelació la despesa que hauran de fer en material escolar. Aquesta informació resultaria molt útil per afrontar la tornada a l’escola, ja que durant les vacances estiuenques les butxaques se’n ressenten. Però, en primer lloc, el nostre sondeig evidencia que preveure la despesa en material escolar resulta molt complicat: el 58% dels pares es va quedar curt en calcular, al principi del curs passat, el desembossament que efectuarien durant tot any i van gastar de mitjana un 28% més del previst. És a dir, les 31.625 pessetes que esperaven destinar a l’adquisició del material escolar bàsic dels seus fills van ser, finalment, 40.500 pessetes.

Aquestes elevades despeses que els pares han d’efectuar en la compra del material escolar de cada fill porten a col·lació el debat sobre la gratuïtat de l’ensenyament obligatori. La comunitat de Castella-la Manxa és pionera en aquest aspecte: l’administració educativa d’aquesta comunitat ha posat en marxa la implantació progressiva del programa de gratuïtat de materials curriculars. Encara que aquest projecte no serà una realitat completa fins al curs 2003-2004, el curs passat aquesta gratuïtat va afectar el 1r cicle de l’ESO. Altres comunitats prenen ja exemple.

Què és el material escolar?

Es consideren material escolar els béns que els col·legis posen a disposició dels alumnes (pupitres, pissarres, projectors, etc.) i els que els pares adquireixen per als seus fills (llibres, llapissers, bolígrafs, etc.). Serveixen d’instrument i de suport per a l’educació dels alumnes.

• Llibres de text i material curricular: Tant els materials per a ús de l’alumne com els de suport per al docent. Poden ser impresos o utilitzar un altre tipus de suport.
• Altres materials: Diccionaris, atles, llibres de lectura, regles, mitjans audiovisuals, instrumental científic… S’utilitzen com a complement o ajuda didàctica. També s’inclouen en aquest apartat una altra classe d’objectes complementaris com motxilla, estoig, llapis, bolígrafs, pintures, etc.
• Roba i calçat: La indumentària, tant la de “carrer” com l’uniforme de col·legi que s’adquireix pensant específicament per fer-ne ús escolar. Hi ha diversitat d’opinions quant a la roba de carrer i la seva inclusió a l’apartat de material escolar, ja que fins i tot sent una despesa evident i necessària, no és possible establir els límits de la seva utilitat.
• Activitats extraescolars: Les despeses derivades del material necessari per dur a terme aquestes activitats (judo, dansa, bàsquet, natació, etc.).

Com s’organitza als col·legis la compra dels llibres de text

Hi ha diverses modalitats:

• Els mateixos centres escolars organitzen sovint la venda dels llibres de text, que s’encarreguen de gestionar les AMPA (associacions de mares i pares d’alumnes). En tractar-se de grans quantitats de llibres, les AMPA aconsegueixen descomptes de les editorials i el marge comercial s’inverteix en el col·legi (activitats extraescolars, reformes…). Molts pares són contraris a aquesta manera d’organitzar l’adquisició del material, ja que perden els descomptes als que podrien accedir en cas d’efectuar la compra pel seu compte. D’altres són partidaris d’aquesta pràctica per la seva comoditat.
• A l’inici del curs escolar, els centres faciliten als alumnes una llista amb els títols dels llibres que requereix cada assignatura.
• Alguns col·legis acorden amb una o diverses llibreries la venda dels llibres de text.
• Ha augmentat el nombre de professors que elabora el seu propi material acadèmic, consultant diverses fonts. En aquest cas no queda cap altre remei que adquirir els textos a l’escola o al col·legi.

De qualsevol manera, els pares han de saber que sigui quina sigui la manera com s’organitza l’adquisició de material escolar al centre on van els seus fills (excepte en l’últim cas), tenen llibertat absoluta per comprar els llibres on ho creguin més convenient.

Activitats extraescolars

Suposen un altre desembossament al qual cal fer front tant al començament com al llarg del curs, malgrat que es tendeix a no considerar els articles necessaris per a les activitats extraescolars com a despesa en material escolar. Això no obstant, el projecte curricular d’un alumne es completa amb aquestes activitats: també amb elles aprèn i permeten ampliar l’altre currículum, el social, cada vegada més important. Música, dansa, idiomes, informàtica, teatre, jocs, tècniques d’estudi o esports en són algunes, amb costos molt diversos. Mentre que el teatre, els jocs o els idiomes són activitats en les quals el desembossament es redueix a la compra d’un quadern o llibre, en les activitats esportives la inversió augmenta.

Cada centre té plena llibertat per organitzar aquestes activitats i per establir els horaris i els preus. Les despeses que se’n poden derivar són les següents:

• Futbol
  • Botes de futbol: 1.800 ptes.
  • Canyelleres: 685 ptes.
  • Total: 2.485 ptes.
• Bàsquet
  • Sabatilles de bàsquet: 2.150 ptes.
  • Canyelleres: 325 ptes.
  • Total: 2.475 ptes.
• Natació
  • Banyador: 1.295 ptes.
  • Gorra de natació: 295 ptes.
  • Ulleres de natació: 895 ptes.
  • Sandàlies: 995 ptes.
  • Total: 3.480 ptes.
• Arts marcials
  • Quimono: 4.200 ptes.
  • Cinturó: blanc 430 ptes., bicolor 710 ptes., unicolor 610 ptes.
  • Total: 4.780 ptes.
• Dansa
  • Mallot: 2.850 ptes.
  • Mitges: 600 ptes.
  • Sabatilles: 1.240 ptes.
  • Total: 4.690 ptes.

El nostre sondeig

Tècnics de CONSUMER han realitzat 302 enquestes a pares de tot Espanya els fills dels quals cursen les etapes d’infantil, primària i secundària. Se’ls va preguntar sobre quant van gastar el curs passat en concepte de material escolar, quina fórmula els sembla més adequada per costejar els llibres de text dels seus fills, si coneixen amb antelació la quantitat que hauran d’abonar, com s’organitza l’adquisició dels llibres de text al col·legi on van els seus fills…

Resultats del sondeig de CONSUMER:

• El 40% dels pares enquestats afirma que no se’ls informa amb antelació sobre la despesa que hauran de fer després de les vacances.
• El 58% dels pares es va quedar curt en calcular, al principi del curs passat, el desembossament en material escolar que efectuarien durant tot any: van gastar, de mitjana, un 28% més.
• La quantitat mitjana de 31.625 pessetes era la que els pares consultats per CONSUMER esperaven gastar en material escolar per als seus fills; 40.500 pessetes va ser la quantitat que finalment van haver d’abonar.
• Els llibres haurien de ser gratuïts i compartits pels alumnes de cada centre durant diversos anys, segons el 62% dels pares que va participar en el nostre sondeig.
• El 88,7% dels progenitors estaria disposat a que els seus fills utilitzessin llibres de text prestats.
• El 59% dels pares sent que es produeixen abusos en comprar llibres o material escolar. Un de cada 4 enquestats creu que els abusos provenen de les editorials.
• El 64% dels pares consultats han d’adquirir els llibres de text pel seu compte.

Recomanacions per estalviar

Llibres de text i material curricular

• Reutilització: acostumeu els petits a tenir cura del material escolar, ja que així podran utilitzar part d’aquest material durant diversos anys.
• Si un llibre que heu d’adquirir ha sofert variacions respecte a l’edició anterior, feu-hi un cop d’ull abans de descartar l’exemplar usat. Sospeseu el nombre i la magnitud de les modificacions i no dubteu a consultar el professor de la matèria en qüestió si realment val la pena rebutjar el llibre usat.
• Busqueu l’establiment que ofereixi un percentatge de descompte superior. Podreu estalviar una mitjana del 25% del cost dels llibres de text si els adquiriu en un hipermercat, un 10% si ho feu en grans magatzems i un 7% si compreu els llibres en llibreries.
• Anar a biblioteques tant del col·legi com municipals per utilitzar llibres de lectura o de suport té dos avantatges: a més d’evitar la compra d’aquells llibres, permetrà als nens iniciar-se en la dinàmica de cercar informació pel seu compte, hàbit molt positiu per als estudiants.

En la compra “d’altres materials”

• Abans de comprar, busqueu per casa vostra.Segur que ja compteu amb part del material que teniu pensat adquirir, ja que any rere any es requereixen articles de característiques similars o iguals.
• Compareu qualitats i preus en diferents establiments. És possible que no convingui fer totes les compres a la mateixa botiga.
• Adeqüeu la quantitat de materials com pintures, plastilina o bolígrafs a les necessitats de cada moment (compreu només una caixa de pintures malgrat que sabeu que al llarg del curs el vostre fill o la vostra filla en necessitarà una altra). Evitareu malbarataments.
• Adquirir articles amb una òptima relació qualitat-preu us permetrà un estalvi posterior mitjançant la reutilització d’aquests materials, ja sigui per part de fills menors, familiars, amics o veïns.
• No dubteu a consultar els professors per obtenir informació detallada de les característiques del material escolar que el vostre fill requerirà. Adaptareu així la despesa a les necessitats reals dels vostres petits (un diccionari més senzill davant un altre de més avançat que no sabrà utilitzar), la qual cosa es pot convertir en un estalvi.

Roba i calçat

• Compareu preus en diferents establiments i completeu l’equip escollint els més avantatjosos.
• Escaloneu les compres i no espereu fins l’últim moment.
• Tenint en compte la rapidesa amb què creixen els nens, compreu la roba una mica ampla (exceptuant el calçat) per evitar sorpreses d’última hora. – Feu ús del vell truc de posar la vora uns centímetres més llarga deixant la possibilitat de tornar-la a treure en pantalons i uniformes, etc.
• Opteu per marques pròpies de distribuïdor (denominades anteriorment “marca blanca”). Estalviareu fins el 50% en algunes peces.

Consells per als pares davant del consumisme dels seus fills

• Els nens són grans imitadors, especialment a partir de certa edat. Si voleu transmetre-ls valors de consum responsable, apliqueu-los abans de tot a vosaltres mateixos: l’exemple resulta essencial.
• Racionalitzeu la despesa dels nens. No els permeteu el malbaratament indiscriminat en cap article, siguin llaminadures, joguines, material escolar…
• Eviteu la despesa immediata dels diners que reben. Aprendran a esperar a tenir una oferta millor.
• Nombroses situacions quotidianes es poden utilitzar per ensenyar-los hàbits de consum responsable: la selecció i compra dels aliments o roba, la tria d’un regal, l’estudi d’un catàleg abans de fer una compra, el comentari d’anuncis publicitaris, la distribució del pressupost familiar, etc.
• Feu-los veure que el més car no sempre és millor. Unes sabatilles esportives de marca coneguda poden oferir pitjor resultat que d’altres de menys renom i més barates.
• Converseu amb els vostres fills per ajudar-los a raonar sobre per què cal comprar o no un objecte, si és millor esperar o estalviar per adquirir-ne un altre.
• No els faciliteu tot el que demanen. Expliqueu-los que es requereix un gran esforç per adquirir alguns productes i intenteu que ells també s’esforcin i aprenguin a estalviar. Valoraran més el que tenen.
• A poc a poc, oferiu als nens autonomia per fer les seves pròpies compres: regals d’aniversari per als seus amics, material per gaudir dels seus hobbies, etc. Aniran aprenen a ajustar el seu pressupost.

Beques i ajuts i taula comparativa

Ajuts del MEC en concepte de material escolar

Per a aquest curs acadèmic 2001-2002, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha convocat 650.000 ajuts per a llibres i material didàctic dels nivells obligatoris d’ensenyament (educació primària i educació secundària obligatòria).

Quantia individual dels ajuts: 12.500 pessetes.

Destinataris

• Famílies d’alumnes que els van sol·licitar el curs 2000-2001.
• Famílies que no els hagin sol·licitat anteriorment, sempre que la seva renda en el 2000 no superi els límits màxims fixats pel Ministeri (famílies d’un membre, 1.072.000 ptes.; de dos membres, 1.749.000 ptes; de tres membres, 2.295.000 ptes; de 4 membres, 2.722. 000 ptes.; etc.).

Prioritats a l’hora d’adjudicar ajuts

• Es concedeixen primerament a qui ja els va sol·licitar i els va obtenir el curs anterior.
• Després tenen preferència els qui compleixin alguna de les condicions següents, ordenades per criteri de prioritat: ser orfes absoluts, pertànyer a famílies en les quals algun dels membres estigui afectat de minusvalidesa legalment qualificada, a famílies el sustentador principal de les quals es trobi en situació d’atur o sigui pensionista, a famílies nombroses o a famílies el sustentador principal del qual sigui viudo, pare o mare solter, divorciat o separat legalment o de fet.
• Els restants s’adjudiquen per ordre invers a les rendes per càpita de la família del sol·licitant.
• Per a la concessió d’aquests ajuts no es té en compte el rendiment acadèmic dels sol·licitants.

Terminis i lloc de presentació: Fins l’1 d’octubre d’aquest any. Cal presentar l’imprès corresponent al centre escolar on el sol·licitant es matriculi en el curs 2001-2002.

Termini de resolució: Sis mesos des de l’acabament del termini de presentació de sol·licituds.

La Comunitat Autònoma Basca efectua una convocatòria general d’ajuts per a estudiants de nivells no universitaris. S’hi estableixen ajuts per a material didàctic del segon cicle d’educació infantil, educació primària, primer cicle d’ESO i educació especial i resta de nivells.

A la Comunitat Valenciana, l’administració educativa convoca ajuts per a l’adquisició de llibres de text per part d’estudiants en ensenyaments obligatoris de centres finançats amb fons públics.

Finalment, hi ha programes d’ajuts per a l’adquisició de llibres de text desenvolupats per determinades administracions locals, en relació amb col·lectius de persones desfavorides, segons les seves situacions socials, personals o econòmiques.

Els llibres de text, a Europa

• Noruega: Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori (des dels 6 als 16 anys), a càrrec del govern central.
• Finlàndia: Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori.
• Islàndia: Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori (des dels 6 als 16 anys), a càrrec del govern central.
• Suècia: Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori, a càrrec dels governs municipals.
• Dinamarca: Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori (des dels 6 als 16 anys), a càrrec dels governs municipals.
• Àustria: Les famílies només paguen el 10% del cost dels llibres, el 90% restant és subvencionat per l’Estat.
• Bèlgica: Gratuïts en l’educació primària (des dels 6 als 12 anys), en l’educació secundària les famílies han d’aportar un percentatge del preu del llibre que oscil·la entre el 20% i el 40%.
• Luxemburg: Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori i ajuts en l’educació secundària no obligatòria.
• Holanda: Primària: gratuïts, a càrrec del govern central. Secundària: paguen els pares i mares. Això no obstant, els centres educatius o bé lloguen els llibres, o bé organitzen un mercat de llibres usats.
• Regne Unit: Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori (préstec amb posterior devolució), a càrrec del govern central, amb alguna aportació dels governs municipals.
• Gratuïts en tot l’ensenyament obligatori, a càrrec del govern central.
• Itàlia: Gratuïts en educació primària (de 6 a 10 anys). En secundària, segons la situació econòmica de la família, les autoritats locals poden fixar reduccions parcials o totals del cost dels llibres.
• Alemanya: És una república federal i els estats que la integren (els land) tenen les competències educatives. En molts estats els llibres de text són gratuïts (préstec i devolució), en d’altres s’estableix un sistema de préstec de llibres amb participació de les famílies en el cost d’aquests i, finalment, hi ha estats que es regeixen per un sistema de bons per comprar llibres, mètode en què també es consideren els ingressos familiars.
• Grècia: Gratuïts, a càrrec del govern central.
• Portugal: No són gratuïts. El govern portuguès va expressar recentment el seu desig d’implantar-ne la gratuïtat en l’educació primària.