Aprofitar al màxim les reduccions i les deduccions, la basa del contribuent
Pagar menys a Hisenda o que ens tornin més és l’objectiu dels contribuents a mesura que s’apropa l’època de fer comptes amb les arques de l’Estat. I encara que ens sembli complicat, és possible aprofitar millor el poc temps que habitualment dediquem a ordenar factures i documents per aconseguir que la cita anual amb Hisenda ens resulti més beneficiosa o menys costosa. Per a això, convé saber com es fa la declaració de la renda, ja que existeixen elements que permeten incrementar la devolució i reduir el pagament. Es tracta dels apartats fiscals que redueixen i dedueixen, conceptes clau que cal conèixer per treure’n el màxim rendiment, perquè d’aquests deriva el possible estalvi per als contribuents.
Això no obstant, abans de continuar cal aclarir que qui s’ajusti a la legalitat vigent no trobarà fórmules màgiques que permetin miracles financers: els avantatges fiscals de les reduccions i deduccions, conceptes que s’explicaran àmpliament en les línies següents, ajuden, però tenen límits.
L’IRPF s’aplica de la mateixa manera a tot el territori, encara que es mantenen certes especificitats a Canàries, Ceuta i Melilla. De la mateixa manera se salvaguarden els règims tributaris forals de Concert i Conveni Econòmic als territoris històrics del País Basc i a la Comunitat Foral de Navarra. Per elaborar els exemples explicatius de l’IRPF en aquest informe s’ha escollit el model de Biscaia -molt similar al d’Àlaba i Guipúscoa- que s’aplica en la majoria de les comunitats autònomes.
Com es fa la declaració de la renda?
Per ser l’esquema que més s’aplica, s’ha escollit en primer lloc el model de l’IRPF de les autonomies sense règims tributaris específics.
1. Dades del contribuent
Declaració individual. Rendiments nets: 4 milions de pessetes. Aportació a un pla de pensions: 120.000 pessetes anuals.
2. Rendiments nets – mínim personal = base imposable
Als rendiments nets o guanys totals del contribuent es resta el mínim personal (vegeu l’explicació del glossari per saber què significa aquest concepte).
| 4.000.000 pessetes | (Rendiments nets o la quantitat total per la qual s’ha de declarar) |
|---|---|
| – 550.000 pessetes | Mínim personal en declaració individual |
| 3.450.000 pessetes | Base Imposable |
3. Base imposable – reduccions = base liquidable
A la base imposable es resten les reduccions que corresponguin. En aquest cas, l’aportació al pla de pensions.
| 3.450.000 pessetes | Base Imposable |
|---|---|
| – 120.000 pessetes | Reducció per l’aportació al Pla de Pensions |
| 3.330.000 pessetes | Base Liquidable |
4. Base liquidable. Se li aplica un percentatge tipus de gravamen
A la base liquidable se li aplica un gravamen o percentatge. Hi ha un quadre que determina Hisenda i que indica quin és el gravamen que cal aplicar en cada cas. Com més gran sigui la base liquidable, més gran serà aquest percentatge. La xifra que s’obté després de fer aquesta operació s’anomena quota íntegra, de la que caldrà descomptar després les deduccions que procedeixin i les retencions que ens hagin practicat durant l’any en la nostra nòmina per obtenir el resultat definitiu.
5. Quota íntegra – deduccions = quota líquida
6. Quota líquida – retencions = quota diferencial o resultat de la declaració
Entre els models tributaris específics s’ha escollit el model biscaí, molt similar al d’Àlaba i Guipúscoa, ja que és el que s’aplica a un nombre més gran de contribuents dins de la CAB.
1. Dades del contribuent
Pare de família. Casat. La seva dona no treballa. Dos fills menors d’edat. Rendiments nets: 4 milions de pessetes. Aportació anual de 150.000 pessetes al pla de pensions. Hipoteca de 120.000 pessetes al mes.
2. Base imposable – reduccions = base liquidable
Dels rendiments nets, que es denominen base imposable, es resten les reduccions que corresponguin a aquest contribuent.
| 4.000.000 pessetes | Base Imposable |
|---|---|
| – 550.000 pessetes | Reducció per declaració conjunta |
| – 150.000 pessetes | Reducció per l’aportació al Pla de Pensions |
| 3.300.000 pessetes | Base liquidable |
3. Base liquidable. Se li aplica un gravamen o percentatge
A la base liquidable se li aplica un gravamen o percentatge. Hi ha un quadre que determina la Diputació Foral de Biscaia, que indica quin és el gravamen que cal aplicar en cada cas. Com més gran sigui la base liquidable, més gran serà aquest percentatge.
La xifra que s’obté després de realitzar aquesta operació s¿anomena quota íntegra, de la que caldrà descomptar després les deduccions que procedeixin i les retencions que ens hagin practicat durant l’any en la nostra nòmina per obtenir el resultat definitiu.
4. Quota íntegra – deduccions = quota líquida
5. Quota líquida – retencions = quota diferencial o resultat de la declaració
- Rendiments nets: Tots els guanys procedents del treball i d’activitats econòmiques.
- Base imposable: La quantitat que queda quan dels rendiments nets o guanys totals es resta el mínim personal o el familiar, el que correspongui.
- Mínim personal: S’aplica en les declaracions individuals. És una quantitat igual per a tots els contribuents que el Govern ha fixat en 550.000 pessetes, xifra que engloba les necessitats vitals mínimes del contribuent. Substitueix d’alguna manera el concepte de les desgravacions, que han desaparegut. Abans que s’apliqués el mínim personal, la despesa farmacèutica, la d’ulleres o de lents de contacte i d’altres desgravaven. Des de l’any passat s’ha fixat una quantitat fixa -550.000 pessetes- que cobreix totes aquestes despeses. El mínim personal es pot incrementar si el contribuent té més de 65 anys o pateix alguna minusvalidesa.
- Mínim familiar: El mateix concepte que el mínim personal, però per a declaracions conjuntes. S’ha establert en 1.150.000 pessetes. La custòdia d’ascendents de més de 65 anys, amb rendes baixes, i la custòdia de descendents menors de 25 anys augmenta el mínim familiar. En cas de minusvalidesa tant d’ascendents com de descendents, també apareixen d’altres quantitats que s’afegeixen al mínim familiar.
-
Reduccions: Es resten a la base imposable. Es divideixen en tres blocs:
- Aportacions a plans de pensions i a mutualitats de previsió.
- Aportacions, en favor de minusvàlids, a plans de pensions i a mutualitats de previsió social en favor de minusvàlids.
- Pagaments de pensions compensatòries i anualitats per aliments.
S’han d’intentar aplicar totes les reduccions que corresponguin al contribuent, ja que així disminuirà la quantitat que caldrà pagar.
- Base liquidable: La quantitat resultant de restar a la base imposable les reduccions. Segons a quant ascendeixi la base liquidable, caldrà aplicar a aquesta quantitat el percentatge que li correspongui, que s’indica en unes taules elaborades per Hisenda. Interessa que la base liquidable sigui la menor possible, perquè com més alta sigui, més alt serà el gravamen o percentatge. Per això és important treure el màxim rendiment de les reduccions.
- Quota: Una vegada trobada la base liquidable, aquesta xifra es multiplica pel percentatge que li correspongui. El resultat d’aquesta operació és la quota o quantitat final que caldrà pagar, excepte si el contribuent es pot beneficiar d’alguna deducció.
- Deduccions: Es resten a la quota. Dedueix comprar un habitatge, obrir un compte estalvi habitatge, rehabilitar l’habitatge habitual, llogar un habitatge, alguns donatius… També hi ha deduccions en algunes autonomies.
Les reduccions i deduccions varien lleugerament a l’IRPF de la Comunitat Autònoma Basca:
- Reduccions:
- Per aportacions a plans de pensions.
- Per aportacions a entitats de previsió social voluntària.
- Per abonament de pensions compensatòries.
- Per abonament d’anualitats per aliments.
- Per tributació conjunta.
- Deduccions:
- Deduccions familiars.
- Per discapacitat.
- Per habitatge habitual.
- Pel foment d’activitats econòmiques.
- Per donatius.
- Per doble imposició.
- Altres deduccions.
Les reduccions que s’apliquen a l’IRPF de la majoria de les comunitats autònomes es divideixen en tres blocs:
1. Plans de pensions i de mutualitats: Hi ha un límit per a les quantitats que es poden reduir per aportacions a plans de mutualitats i plans de pensions, que serà un dels dos següents (el més baix dels dos):
* El 25% de la suma dels rendiments nets procedents del treball i activitats econòmiques.
Exemple: si una persona guanya 1 milió de pessetes per la seva feina o activitat econòmica, la quantitat màxima que podria reduir és de 250.000 pessetes.
* El segon límit és una quantitat establerta en 1.200.000 pessetes anuals, més 100.000 pessetes addicionals per cada any d’edat del contribuent que passi de 52 anys, amb un límit total de 2.500.000 de pessetes, sempre que no sobrepassi el 40% dels rendiments referits anteriorment.
| EDAT | LÍMIT |
|---|---|
| 52 | 1.200.000 |
| 53 | 1.300.000 |
| 54 | 1.400.000 |
| 55 | 1.500.000 |
| 56 | 1.600.000 |
| 57 | 1.700.000 |
| 58 | 1.800.000 |
| 59 | 1.900.000 |
| 60 | 2.000.000 |
| 61 | 2.100.000 |
| 62 | 2.200.000 |
| 63 | 2.300.000 |
| 64 | 2.400.000 |
| 65 en avant | 2.500.000 |
Com es pot aprofitar al màxim aquesta reducció?
Exemple pràctic:
Un contribuent guanya 3 milions de pessetes nets a l’any i aporta al seu pla de pensió 120.000 pessetes anuals (10.000 pessetes mensuals). Pot restar aquesta quantitat íntegra perquè no supera el límit del 25% dels seus ingressos, que en aquest cas pujaria a 750.000 pessetes.
Si vol aprofitar al màxim les possibilitats d’aquesta reducció, ha d’efectuar la divisió següent: 750.000 pesetas/12 mensualitats = 62.500 pessetes. Aquesta és la quantitat que podrà aportar cada mes al seu pla de pensions per assolir la reducció màxima.
2. Aportacions a plans de pensions i a mutualitats de previsió social en favor de minusvàlids amb un grau igual o superior al 65%, o de grau inferior, si ha estat declarat de forma judicial. Aquestes aportacions les pot realitzar tant el mateix minusvàlid com les persones que tinguin una relació directa de parentiu, sempre que els beneficiaris siguin els mateixos minusvàlids.
Limitacions:
- 2.200.000 pessetes anuals per a aportacions realitzades per les persones minusvàlides partícips.
- 1.200.000 pessetes anuals per a aportacions anuals màximes realitzades a favor de persones amb minusvalidesa, lligades per vincle de parentiu.
- S’estableix un límit de 2.200.000 pessetes anuals si es compten les aportacions realitzades per la persona minusvàlida i els parents.
També hi ha una reducció per a les aportacions a plans de pensions i mutualitats de previsió social a favor del cònjuge, sempre que aquest obtingui rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques inferiors a 1.200.000 pessetes. Les aportacions a aquests plans de pensions tenen un límit màxim de 300.000 pessetes.
Com es pot aprofitar al màxim aquesta reducció?
En aquest cas les limitacions no depenen d’un percentatge, amb la qual cosa només es traurà el màxim profit d’aquesta reducció aportant els límits esmentats.
3. Les pensions compensatòries i anualitats per aliments. Es tracta de les pensions que un dels cònjuges paga a l’altre en cas de divorci per eliminar l’empitjorament econòmic que pot provocar aquesta nova situació i dels pagaments que es realitzen a favor dels fills quan s’ha produït un divorci. En tots dos casos es redueixen íntegrament les quantitats abonades.
Deduccions
- Relacionades amb l’habitatge
- Comprar l’habitatge primer i d’ús habitual: es dedueixen els interessos del préstec sol·licitat per a l’adquisició d’aquest, les quotes d’amortització del capital del préstec, l’entrada del pis, les despeses de notaria i registre i l’impost de transmissions patrimonials.
- Obrir un compte habitatge: es pot deduir el 15% del que es dipositi cada any. Però la llei obliga a invertir les quantitats aportades en la compra d’una casa, que sigui habitatge habitual, en un termini de quatre anys. Altrament, s’ha de tornar, en la declaració de l’any que es realitzi l’incompliment, les deduccions practicades (incloent-hi els interessos de demora).
- La deducció per l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge habitual és del 15% de la quantitat invertida, amb un límit d’un milió i mig de pessetes per a la base, la qual cosa suposa un estalvi màxim de 225.000 pessetes.
- Si se sol·licita un crèdit hipotecari per a la compra o rehabilitació de l’habitatge, durant els dos primers anys es pot deduir un 25% sobre les primeres 750.000 pessetes, i un 15% sobre la resta, fins a 1.500.000 de pessetes. Els anys següents la deducció serà del 20% i del 15%, respectivament. Al País Basc es dedueix el 15% de l’amortització amb un límit de 4.500.00 pessetes, més el 20% dels interessos, percentatges que a Àlaba i Guipúscoa s’incrementen un 10% per a menors de 35 anys, tot això amb un límit del 60% de la base imposable reduïdes les aportacions a plans de pensions…
- Obres efectuades a l’habitatge però només les considerades com a rehabilitació d’habitatge habitual (obres declarades com actuació protegida pel RD 1186/1998), a més d’altres obres d’estructures, façanes o cobertes, quan el cost total excedeixi del 25% del preu d’adquisició en el cas de realitzar-se l’obra en els dos anys posteriors a la seva compra.
- Els contribuents que van adquirir el seu habitatge abans del 4 de maig de 1998 han de comparar el règim de l’anterior llei d’IRPF amb l’actual i escollir la més favorable per a ells.
- En comprar el primer habitatge, qui estigui interessat a adquirir també una plaça de garatge la pot incloure en la mateixa escriptura del pis. Així es poden deduir fins a dues places d’aparcament. No passa el mateix si es compra la plaça de garatge de forma independent.
- Lloguer de l’habitatge: només dedueixen els contractes d’arrendament anteriors al 24 d’abril de 1998 i sempre que siguin per a l’habitatge habitual. La deducció serà del 10% de les quantitats pagades durant l’any, amb límit de 100.000 pessetes anuals. Requisits: que la base imposable abans de computar el mínim personal i familiar no sigui superior a 3.500.000 de pessetes (declaració individual) o a 5.000.000 de pessetes (conjunta), i que les quantitats pagades a l’any excedeixin del 10% dels rendiments nets del contribuent.
- Al País Basc aquesta deducció és del 15%, amb un límit de 150.000 pessetes, o del 20% amb un límit de 200.000 pessetes en cas de menors de 35 anys, i s’aplica amb independència de la data del contracte.
- Els préstecs de les reformes per adaptar l’habitatge a persones amb minusvalideses també dedueixen: durant els 2 primers anys, el 25% sobre el primer milió de pessetes, i el 15% si se sobrepassa aquesta quantitat fins als dos milions de pessetes. A partir del segon any, el 20% sobre el primer milió i el 15% de les quantitats superiors fins als dos milions de pessetes.
-
Altres deduccions menors
- Inversions i despeses en béns d’interès cultural: la quantia de la deducció és del 15% del que s’ha aportat, si es tracta de l’adquisició aquests béns han d’estar inscrits en el Règim general de comunitat de béns d’interès cultural.
- Donatius:
- * De diners: es pot deduir entre el 20% i el 25% del donatiu, depenent del tipus de fundació o associació destinatària.
- * De béns: es dedueix el 20% de donacions pures i simples de béns que formin part del Patrimoni Històric Espanyol i de donacions d’obres d’art.
- Deducció per quantitats destinades a protegir la natura: el 10% del que s’inverteixi.
- Les quotes de col·legis professionals dedueixen fins a 50.000 pessetes anuals.
- Deduccions autonòmiques
- Actualment, i al marge del règim especial de Ceuta i Melilla, Canàries, País Basc i Navarra, les comunitats que poden aplicar deduccions autonòmiques específiques són: les Illes Balears, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, Madrid, Múrcia, la Rioja i la Comunitat Valenciana. Convé informar-se a la delegació d’Hisenda corresponent sobre les deduccions aplicades a cada una d’aquestes comunitats.