L’envelliment ben portat consisteix a gaudir fent el que no es va poder, no es va voler o no es va saber fer abans d’assolir la maduresa
Lleure actiu per a la tercera edat
Envellir no és sinònim de malaltia, demència senil o absència de desig sexual. Tampoc ho és de manca de capacitat productiva o creativa ni d’un estat d’etern cansament que obliga a portar una vida sedentària. José Saramago, premi nobel de literatura el 1998, va començar a escriure en el seu retir, però no és l’únic exemple d’artistes que han aconseguit la seva màxima esplendor creativa en edats avançades. I és que l’envelliment ben portat consisteix, senzillament, a viure més i gaudir del temps lliure fent el que no es va poder, no es va voler o no es va saber fer abans d’assolir la maduresa. Tanmateix, la societat encara no ofereix suficients propostes per omplir els moments de lleure d’aquest període de la vida i dóna l’esquena a la realitat, malgrat que d’aquí a 30 anys la meitat de la població d’aquest país estarà jubilada o en vigílies de fer-ho. A això se li afegeix l’augment de l’esperança de vida, situada en els 76,9 anys, amb la qual cosa, després del retir laboral, queden encara molts anys durant els quals es pot gaudir amb activitats diferents de cuidar els néts o passejar. I encara que menys de les necessàries, cada vegada són més les alternatives, al marge de les vacances en temporada baixa, destinades a aquesta franja d’edat. Estudis universitaris, portals interactius a Internet o programes de voluntariat són algunes de les propostes.
Al voltant de 35.000 homes i dones d’entre 55 i 80 anys van diàriament a les Universitats de l’Experiència o Aules d’adults. Institucions d’ensenyament com la Universitat de Granada, la de Salamanca o la del País Basc disposen d’una oferta pensada per als més grans, amb una rebaixa de fins al 50% a les matrícules i un projecte curricular adaptat als seus interessos, on el treball en grup, les conferències i els debats adquireixen més importància que els manuals i exàmens. En la majoria dels casos, el títol que s’obté després de finalitzar els estudis no té cap valor acadèmic o laboral, ja que l’objectiu d’aquests cursos és ben diferent: persegueixen promoure la reflexió i la curiositat pel saber, mentre promouen relacions intergeneracionals entre alumnes joves i madurs.
El nivell acadèmic dels qui es volen matricular a les Universitats de l’Experiència o Aules d’adults no té importància, i així el perfil dels alumnes és molt heterogeni: mestresses de casa i treballadors de la construcció comparteixen pupitre amb doctors o mestres d’escola. Segons dades universitàries, el 8% alumnes d’aquestes carreres no té amb cap tipus de formació i el 5% ha cursat una llicenciatura o un doctorat.
El gran avantatge d’aquestes aules és que l’experiència vital dels assistents, el seu sentit pràctic i participatiu possibiliten l’intercanvi d’inquietuds, coneixements no escrits o habilitats forjades al llarg de tota una vida.
Una fórmula que guanya adeptes és la d’oferir de manera gratuïta hores del dia per collaborar amb la societat. En nombrosos municipis les institucions i associacions culturals locals necessiten persones d’edats avançades que vulguin fer tasques de guia turístic i compartir així els seus coneixements amb els visitants. A Aranjuez, vuit jubilats regulen el trànsit tots els matins i tardes a la sortida del collegi; a Valladolid uns quants pensionistes ensenyen als escolars el centre històric de la seva ciutat. Però el voluntariat no es limita a actuacions puntuals, també es desenvolupen programes continus relacionats amb accions socials, i per prendre-hi part els voluntaris reben formació prèvia específica. Així, són moltes les persones grans que de manera altruista dediquen el seu temps a ajudar persones que necessiten un acompanyant, com malalts, persones amb minusvàlues i centres d’acollida de menors, les destinacions preferents en aquest tipus d’activitats. També les escoles i guarderies hi troben experimentats rondallaires o narradors d’aventures pròpies. Les desenes d’ONG distribuïdes per la geografia realitzen crides contínues perquè s’uneixin a ells no solament joves, sinó també gent gran amb qui poder comptar algun dia de la setmana.
Encara que els ordinadors poden semblar destinats als més joves, una vegada perduda la por de la tecnologia, Internet es converteix en un aliat interessant per al lleure. Els internautes que superen els 50 anys representen un percentatge escàs a la Xarxa, però són, al contrari, molt participatius. Segons un estudi publicat per la Red Internauta, els serveis més utilitzats són el xats (xerrades a través d’Internet) i el correu electrònic, per sobre de la navegació per pàgines web. En el cas del correu electrònic, els seus avantatges davant el correu convencional són inqüestionables, almenys, quant a temps de lliurament, quantitat i diversitat d’arxius que es poden adjuntar (imatges, so, text). A Internet podem trobar concursos, com el que busca el millor avi o la millor àvia de l’any, fòrums de trobada professionals i d’aficions o campionats d’escacs. De fet, les grans firmes virtuals comencen a percebre el filó que suposen les persones d’una franja alta d’edat, amb un relatiu poder adquisitiu i que prenen decisions ràpides, tracten d’introduir-se en pàgines específiques que per a aquesta edat comencen a abundar a la Xarxa i disposen ja d’un públic minoritari però fidel. Una d’aquestes és Jubilatas, portal amb contingut realitzat per i per a persones majors de 65 anys que no es limita a parlar de salut, alimentació o consells. Destaca també Mayores, jubilados y tercera edad, portal que ofereix continguts de lleure, salut, medecines alternatives, cursos gratis en línia, ofertes i demandes de treball, viatges, cuina, esports, sexe, amics, cines, teatres i horòscops. L’últim a aparèixer en escena és Hacia una nueva juventud, portal dedicat a la tercera edat amb continguts interessants tant per a particulars com per a professionals del sector i institucions públiques i privades.
- Permet de romandre actius intellectualment, sense descuidar les facultats mentals.
- Aprendre proporciona una sensació beneficiosa de satisfacció personal i confiança en un mateix.
- Facilita la relació amb persones de la mateixa edat, amb inquietuds, problemes o aficions similars.
- Ajuda a vèncer la depressió i a continuar actius, ja que obliga a sortir de casa, anar a l’escola, intervenir a classe…
- Possibilita més acostament als joves, amb qui es poden mantenir converses sobre informàtica, literatura… i permet un intercanvi enriquidor de sabers, atractiu per a totes dues parts.
- Millora la forma física, ja que en molts centres també s’imparteixen classes d’educació física especialitzada i sota supervisió mèdica.
Si no hi ha ànims d’anar a la facultat cada dia, ajuntaments i associacions de diversa índole preparen programes extensos de formació i entreteniment, dirigits a homes i dones que disposen de temps per dedicar-se’l a si mateixos. Aquests programes estan subvencionats, i si fa uns anys els pressupostos responien al nombre de persones vinculades als llavors anomenats clubs de jubilats, avui el barem per determinar quina ajuda reben aquests centres, rebatejats com a centres cívics, depèn de la qualitat i quantitat de cursos que imparteixen. Habitualment els interessos s’inclinen cap a programes de restauració, informàtica, pintura, creació literària, maquetes o activitats més dinàmiques com la natació, la gimnàstica i els balls que s’ofereixen de manera ininterrompuda durant tot l’any, de manera gratuïta o amb preus molt assequibles.
L’Assemblea general de l’ONU, reconeixent les aportacions que les persones d’edat fan a les seves societats respectives i l’enorme diversitat de les situacions d’aquestes persones, no solament entre els diferents països, sinó també dins de cada país i entre les persones mateixes, conscient que en tots els països és cada vegada més gran el nombre de persones que assoleixen una edat avançada i en millor estat de salut del que passava fins ara, va determinar aprovar una carta en la qual s’encoratja tots els pobles a tenir present els principis següents:
- Les persones d’edat han de tenir accés a alimentació, aigua, habitatge, vestimenta i atenció de salut adequats, mitjançant ingressos, suport de les seves famílies i de la comunitat i la seva pròpia autosuficiència.
- Les persones d’edat han de tenir l’oportunitat de treballar o de tenir accés a altres possibilitats d’obtenir ingressos.
- Les persones d’edat han de poder participar en la determinació de quan i en quina mesura deixaran de desenvolupar activitats laborals.
- Les persones d’edat han de tenir accés a programes educatius i de formació adequats.
- Les persones d’edat han de tenir la possibilitat de viure en entorns segurs i adaptables a les seves preferències personals i a les seves capacitats en canvi continu.
- Les persones d’edat han de poder residir al seu domicili per tant de temps com sigui possible.
- Les persones d’edat han de romandre integrades a la societat, participar activament en la formulació i l’aplicació de les polítiques que afectin directament el seu benestar i poder compartir els seus coneixements i habilitats amb les generacions més joves.
- Les persones d’edat han de poder buscar i aprofitar oportunitats de prestar servei a la comunitat i de treballar com a voluntaris en llocs apropiats als seus interessos i capacitats.
- Les persones d’edat han de poder formar moviments o associacions de persones d’edat avançada.
- Les persones d’edat han de poder gaudir de les cures i la protecció de la família i la comunitat de conformitat amb el sistema de valors culturals de cada societat.
- Les persones d’edat han de tenir accés a serveis d’atenció de salut que els ajudin a mantenir o recuperar un nivell òptim de benestar físic, mental i emocional, com també a prevenir o retardar l’aparició de la malaltia.
- Les persones d’edat han de tenir accés a serveis socials i jurídics que els assegurin més nivells d’autonomia, protecció i cura.
- Les persones d’edat han de tenir accés a mitjans apropiats d’atenció institucional que els proporcionin protecció, rehabilitació i estímul social i mental en un entorn humà i segur.
- Les persones d’edat han de poder gaudir dels seus drets humans i llibertats fonamentals quan resideixin en llars o institucions on se’ls ofereixi cures o tractament, amb ple respecte de la seva dignitat, creences, necessitats i intimitat, com també del seu dret a adoptar decisions sobre la seva cura i sobre la qualitat de la seva vida.
- Les persones d’edat han de poder aprofitar les oportunitats per desenvolupar plenament el seu potencial.
- Les persones d’edat han de tenir accés als recursos educatius, culturals, espirituals i recreatius de la societat.
- Les persones d’edat han de poder viure amb dignitat i seguretat i veure’s lliures d’explotacions i de maltractaments físics o mentals.
- Les persones d’edat han de rebre un tracte digne, independentment de l’edat, el sexe, la raça o la procedència ètnica, discapacitat o altres condicions, i se les ha de valorar independentment de la seva contribució econòmica.