Els estiraments, el millor com a tractament i com a prevenció

Els estiraments, el millor com a tractament i com a prevenció

/imgs/20010901/salud.01.jpg

Aquest percentatge s’eleva en les persones d’edat: es calcula que un 90% de les persones de més de 65 anys pateix aquesta afecció. Un col·lectiu especialment afectat són les dones menopàusiques afectades d’osteoporosi. Els dolors d’esquena, a més d’afectar un ampli sector de la població, suposen un greu problema sanitari que origina aproximadament el 16% de les baixes laborals, produïdes per lumbàlgies, dorsàlgies i cervicàlgies. I és que sota la denominació d’esquena s’engloben tres regions de la columna, amb personalitats molt diferents: la columna cervical o coll, la dorsal o toràcica i la lumbar o cintura.

Les cures de l’esquena, com més aviat millor

Durant la filogènesi o procés d’evolució de la raça humana a partir dels prehomínids, s’ha passat de la posició quadrúpeda a la bipedestació, que primerament va suposar el redreçament de la columna vertebral i després l’aparició de corbes i, sobretot, la inversió de la curvatura lumbar. Aquest mateix procés es repeteix en el desenvolupament de l’individu, en el procés d’ontogènesi. Durant el període fetal, la curvatura és com la dels antics prehomínids. Al cap de tretze mesos el raquis lumbar es fa rectilini; a partir dels tres anys es comença a apreciar la curvatura lumbar de l’adult, que es consolida als vuit anys, i als deu anys adopta la seva forma i curvatura definitives. L’evolució de l’individu és, per tant, similar a la de l’espècie. Les cures i l’educació postural durant aquesta etapa de desenvolupament són fonamentals per a un desenvolupament correcte de la columna.

Rigidesa i flexibilitat

La columna és el pilar central del tronc i ha de conciliar dos principis aparentment contradictoris: la rigidesa i la flexibilitat. Recolzada en la pelvis, s’eleva fins al cap i suporta dues creus: una a nivell d’espatlles, l’anomenat cinturó escapular, i una altra a nivell de pelvis, el cinturó pelvià. En tots els trams hi ha tensors musculars i lligamentosos que uneixen la columna a la seva base implantació i la mantenen subjecte i equilibrada. Per donar-li flexibilitat, la columna està constituïda per nombroses peces superposades, les vèrtebres, unides entre si mitjançant elements lligamentosos i musculars, que s’articulen unes amb altres. Entre els cossos vertebrals es troben els discs que actuen com coixins, amb capacitat d’esmorteir, expandir-se i reduir-se. Amb aquesta estructura complexa, la columna es pot deformar i adaptar-se i, alhora, pot romandre rígida sota la influència de les contraccions musculars. Actuant harmònicament, els músculs conserven les curvatures fisiològiques de la columna i l’equilibren per mantenir el centre de gravetat del cos. Conèixer aquests detalls és fonamental, ja que l’origen d’un 60-70% dels dolors d’esquena és muscular i no té relació directa amb cap afecció de la columna, i eliminar-los requereix tractar-los adequadament.

El coll

Els dolors de coll o cervicàlgies poden tenir origen en un procés artròsic, en un antecedent de traumatisme o, com passa en els accidents de circulació, en un moviment violent de cap endavant i enrere, però en molts casos no hi ha una patologia clara. I és que la regió cervical o coll és un mirall de les tensions i vicis posturals de la vida moderna: postures forçades durant la feina que obliguen a mantenir el cap inclinat cap a davant de forma prolongada, tasques casolanes, feines d’administració o d’oficines tècniques davant l’ordinador, manipulació de càrregues amb les extremitats superiors… Com a conseqüència, el múscul es tensiona, es tracciona de les seves insercions a les vèrtebres, es generen tensions a la columna i acaba fent mal, fins i tot limita la mobilitat, i si no es corregeix poden aparèixer processos degeneratius articulars a llarg termini.

La cintura

I si el coll és el mirall dels vicis posturals, la cintura ho és de la baixa forma física, del desentrenament muscular. Encara que en alguns casos la lumbàlgia és símptoma d’artrosi o desviacions, hi ha persones que no han sofert mai cap episodi dolorós lumbar i que pateixen artrosi o desviacions a la columna. Aquests últims casos es deuen habitualment a la falta d’entrenament i de fortalesa de la musculatura de la cintura (tant de la regió dels ronyons, com de l’abdominal). Un desequilibri entre totes dues masses musculars pot generar un procés dolorós lumbar davant d’esforços nimis o postures que realitzem en la vida quotidiana. La pèrdua de flexibilitat i de la potència muscular per la vida sedentària i mecanitzada és la causa més important de dolor lumbar. També desencadenen episodis dolorosos els vicis posturals en feines casolanes i en algunes activitats laborals que obliguen a manipular càrregues, a postures forçades, a moviments repetitius de la columna o a estar dempeus o asseguts de forma contínua durant la jornada laboral. L’excés de pes també afavoreix l’aparició i la gravetat d’aquests episodis.

Despesa sanitària important

Tots aquests processos generen una despesa sanitària important, ja que constitueixen una de les primeres causes de consulta mèdica a nivell d’assistència primària i especialitzada. Es tracta de malalties que originen una infinitat d’exploracions costoses (ressonàncies magnètiques, tomografies, electromioneurografies), sovint difícilment justificables, que no aporten gaire més que el que faria una bona història clínica, amb una exploració física i una radiologia convencional. El que passa és que el pacient insisteix a buscar una explicació a una malaltia que moltes vegades no es tradueix en aquest tipus d’exploracions i que obeeix únicament i exclusivament a un origen muscular. Una consulta i exploració física curosa hauria de ser suficient per seleccionar els pacients en qui es justificarien exploracions més sofisticades.

Tractament

• El tractament de les afeccions doloroses de la columna originades per desequilibris i contractures musculars és relativament senzill.
• Reposar durant la fase aguda, però no pas més de 3-4 dies, ja que s’ha comprovat que el repòs prolongat allarga el procés.
• Aplicar calor seca a la zona que cal tractar amb una manta elèctrica o similar, un parell de vegades al dia, durant 10-15 minuts.
• Prendre relaxants musculars, molt efectius però produeixen somnolència, per la qual cosa s’han de prendre preferentment abans d’anar a dormir i sempre evitant barrejar-los amb alcohol. No s’ha de conduir ni realitzar activitats perilloses sota els seus efectes. Els ha de prescriure el metge.
• Fer exercicis de potenciació de la musculatura. S’han d’efectuar regularment, si és possible cada dia o com a mínim a dies alterns, durant 15-20 minuts. Sovint s’utilitzen genolleres, turmelleres o similars per estabilitzar les articulacions, oblidant que els millors estabilitzadors són els músculs i tendons que les envolten. En malalties de la columna, tant cervicals com lumbars, uns músculs ben tonificats i equilibrats són el millor element de prevenció, i esports com la natació o la gimnàstica resulten els més adequats. En ocasions pot ser indicat un període de rehabilitació dirigida en algun centre per continuar realitzant després els exercicis a casa.
• Però si hi ha alguna cosa realment eficaç per a aquests músculs adolorits i contracturats són els estiraments, que hauríem de fer tots nosaltres una estona al dia. Els programes d’estiraments són senzills de realitzar, els pot fer qualsevol persona i no requereixen més de 20 minuts diaris. El mercat ofereix nombroses publicacions (com Estiramientos de Bob Anderson), que indiquen com fer-los. I per a qui vulgui anar més enllà, l’hatha-yoga o ioga de la força constitueix un mètode excel·lent per desenvolupar la flexibilitat i la relaxació muscular. Alguns traumatòlegs, encara pocs, el recomanen als seus pacients.