Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Dret a reparar: el final dels productes d’un sol ús?

Europa es posa al capdavant de la lluita contra l’obsolescència programada amb un pla per a impulsar la reparació dels dispositius tecnològics. Espanya fa un pas més amb una nova norma que amplia la garantia d’aquests productes. Però, què suposen aquestes noves mesures per als consumidors?, afecten tots els productes? Repassem tot el que implica aquesta nova normativa i el que queda per fer.

El telèfon mòbil o la rentadora d’última generació que comprem no duren tant com esperàvem? La resposta es troba en una bombeta. Concretament, en una de 1924, any en què es van reunir els principals fabricants d’aquests productes –entre ells, Osram, Philips o General Electric– per trobar una manera d’incrementar els beneficis econòmics. La solució: un document on es comprometien a limitar conscientment la vida útil dels seus productes a 1.000 hores, en lloc de les 2.500 hores que tenien aleshores. Així va néixer el que avui coneixem com a obsolescència programada, el procés pel qual es dicta intencionadament la fi del cicle de vida d’un bé de consum electrònic. Aquest fenomen ha regit el context de consum d’electrodomèstics i tecnologia, i ha fomentat el consum ràpid i el patró d’“un sol ús” que l’Agenda 2030 espera diluir les pròximes dècades.

Desenes d’organitzacions internacionals i governs fa temps que intenten lluitar –sense èxit– contra l’obsolescència programada, un autèntic maldecap per als consumidors, que es troben, d’un dia per l’altre, amb aparells que deixen de funcionar i amb reparacions extremadament cares.

Garanties de tres anys

Un nou canvi en l’actual normativa de consum espanyola ha fet un pas més en el principi de la fi de l’obsolescència programada. A partir de l’1 de gener de 2022, s’ampliarà la garantia obligatòria per a qualsevol bé de consum durador –com els mòbils, ordinadors, tauletes, neveres, rentadores– de dos a tres anys. Això vol dir que el consumidor tindrà un any més perquè el fabricant repari qualsevol avaria sense un cost addicional. A més, també estarà obligat, per llei, a mantenir disponibles les peces de recanvi durant deu anys (el doble que abans), amb l’objectiu de facilitar-ne la reparació.

La reforma de la llei de consumidors aprovada a finals d’abril inclou una altra nova fita: la regulació sobre continguts digitals. Davant l’auge del comerç en línia a Espanya, especialment l’últim any, el Govern ha decidit intervenir en els serveis digitals (com les aplicacions, els jocs, les plataformes de música o els llibres electrònics), ha ampliat a dos anys la garantia d’aquests productes i ha establert que “tinguin les qualitats de durabilitat, accessibilitat, continuïtat, compatibilitat i seguretat”. A més, el fabricant haurà d’avisar el consumidor de les actualitzacions corresponents.

Productes que duren més

“Ens sembla tot un encert. Aquesta reforma incorpora la durabilitat d’un producte com un criteri objectiu perquè el consumidor avaluï si està d’acord amb la compra, de tal manera que, quan un article es trenqui mentre estigui en garantia, el client podrà triar si el vol reparar o el substitueix (una decisió que, fins ara, prenia el fabricant)”, explica Alicia García-Franco, directora de la Federació Espanyola de Recuperació i Reciclatge. “El que busca el Ministeri amb aquests canvis en la durada de les garanties és incrementar la durabilitat dels béns en la lluita contra l’obsolescència i reduir l’impacte mediambiental”. Tot i això, encara no queda clar si aquestes mesures seran de caràcter retroactiu, és a dir, si afectaran els productes que ja tenim, o si s’aplicaran a partir del moment que la llei entri en vigor (és a dir, si només afectaran les noves compres).

Per què deixen de funcionar?

Obsolescència funcional (o incorporada). Fa que el producte falli de manera predeterminada pel fabricant. És la més coneguda. Aquest seria el cas d’una impressora que després de fer 2.000 còpies deixa de funcionar.

Obsolescència de disseny (o psicològica). Converteix un producte en obsolet quan deixa d’estar de moda. El millor exemple és el de la roba: les marques generen noves col·leccions cada 15 dies, i amb això ens conviden a apartar la roba que vam adquirir fa un mes i a comprar-ne de nova. També passa amb els telèfons intel·ligents i els models nous.

Obsolescència tecnològica. Fa que el producte deixi de funcionar o vagi molt més lent perquè la tecnologia que incorpora de fàbrica està desfasada. Per exemple, un telèfon mòbil que deixa de funcionar als tres anys perquè el fabricant ja n’ha produït tres models nous i decideix deixar d’actualitzar el programari dels anteriors.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pàg.. 1 de 5]
  • Ves a la pàgina següent Un projecte europeu »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions