Aliments de proximitat per a una dieta més sostenible

Aliments de proximitat per a una dieta més sostenible

Si ens fixem en el país d’origen dels productes que conformen el nostre cistell d’anar a comprar, veurem que els aliments són, la majoria, grans viatgers. Com molts llocs al món, Espanya importa quantitats significatives de productes variats, des de lactis, carn i peix fins a cereals, te i espècies, des de països i continents de ben lluny.

La globalització del mercat ens permet disposar d’aliments fora de temporada aprofitant l’estacionalitat d’altres entorns, per tractar-se d’un sector molt dependent del clima i de les condicions meteorològiques. També ens dona la possibilitat de gaudir de productes que pel nostre clima no es poden conrear o produir a les nostres fronteres.

Però aquesta gran disponibilitat té un preu alt que es tradueix en emissions de CO2 derivades del transport per mar, aire o terra. Segons les dades de la FAO, el sector de l’alimentació és responsable d’un terç de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle, incloent-hi des dels canvis d’ús del sòl per a conrear fins a la mobilitat i els residus que genera l’empaquetat. A més, la deslocalització de la producció s’aprofita de les pitjors condicions salarials d’altres països i contribueix a la desigualtat.

Consumir productes que es porten d’uns pocs quilòmetres de distància en lloc d’un continent llunyà pot marcar la diferència en la sostenibilitat social, ambiental i econòmica de la nostra alimentació.

L’impuls europeu

La sostenibilitat es defineix com el desenvolupament que cobreix les necessitats actuals sense comprometre els recursos de les generacions futures. Per tant, les dietes han d’oferir aliments de qualitat i adequats nutricionalment, protegir la biodiversitat i els ecosistemes i optimitzar els recursos disponibles, una definició allunyada de la realitat.

Per a acostar la situació del sistema alimentari actual a un de més sostenible, la Unió Europea compta amb l’estratègia “De la granja a la taula”. Aquest document busca, entre els seus objectius, reduir la petjada ambiental i climàtica del sistema alimentari, liderar una transició mundial cap a la sostenibilitat en l’alimentació i crear un sistema alimentari fort i resistent.

D’altra banda, la UE també disposa de la Política Agrària Comuna, coneguda com a PAC, una eina dotada amb recursos econòmics per a ajudar els agricultors i garantir la seguretat alimentària d’Europa. Segons la Comissió Europea, al vell continent més de 22 milions de persones depenen de l’agricultura per a subsistir. A més de fixar-se en la rendibilitat, la PAC remunera els agricultors que practiquen una agricultura respectuosa amb el medi ambient i fomenten mesures per al desenvolupament rural.

El viatge dels aliments

Comptar amb un mercat global i gairebé sense límits té avantatges, perquè permet disposar de tota mena de productes durant tot l’any. En canvi, deixa un impacte enorme al darrere. “La primera conseqüència del sistema agroalimentari actual és un efecte ambiental significatiu, perquè contribueix a la pèrdua de biodiversitat i al canvi climàtic per les emissions de carboni”, explica Xavier Simón, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Vigo i coautor de l’estudi Més enllà del plat: Analitzant la dieta alimentària del meu entorn.

Encara que l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle és l’impacte més evident, el cost ecològic d’aquests aliments viatgers va més enllà. Quan ens mengem una poma que han portat de 100 quilòmetres de distància, el dia que es cull i el que la comprem sovint coincideixen. No necessita refrigerar-se ni sotmetre’s a tractaments de conservació. Però passa el contrari si es porta de 2.500 quilòmetres de distància, ja que necessitarà emmagatzematge perquè es mantingui fresca fins al lloc de destinació, amb la despesa energètica consegüent. A més, com que el transport és més alt, també necessitarà embalatge i, per tant, deixarà més residus al seu pas.

Un altre cost de la producció a distància és l’econòmic i social. La deslocalització de la producció agrària s’aprofita de les condicions laborals precàries, els preus de producció baixos i certes normatives més laxes als països d’origen per vendre després els aliments als països de destinació a preus més competitius que els locals.

A més, el sistema actual causa grans diferències territorials econòmiques, “perquè molt poques grans corporacions s’emporten una part enorme del pastís i els productors familiars es queden expulsats del mercat, ja que no poden competir contra els seus preus”, afirma Simón. Finalment, també té efectes sanitaris, “perquè no hem produït mai tanta quantitat de menjar i, al mateix temps, tampoc no s’han tingut tantes carències nutricionals”, assegura aquest expert.

En aquest sentit, les polítiques europees també contribueixen d’alguna manera al viatge dels aliments. Encara que en la teoria la PAC hauria de donar suport als petits agricultors de les zones rurals, en la pràctica no sempre és així. “La major part dels diners s’utilitzen per donar suport a la producció i a l’agricultura industrials i només una petita quantitat, menys de la tercera part del pressupost, a donar suport a l’agricultura sostenible”, es critica en l’informe El camp a la teva taula, elaborat per investigadors de la Facultat d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de la Universitat de Pisa. “Fins avui, la PAC i les polítiques comercials de la UE s’han centrat a buscar nous mercats globals per als seus productes agrícoles sense dedicar tants esforços a donar suport a iniciatives que donin l’oportunitat, als agricultors que produeixen de manera sostenible, de vendre els seus productes localment”, critiquen els autors del document.

Menys distància, més avantatges

A pocs quilòmetres de casa, hi ha milers d’agricultors i ramaders que produeixen aliments de gran qualitat. Els anomenats productes locals o de proximitat són els que es produeixen a una distància pròxima del lloc on es consumeixen. Hi ha qui els considera a nivell comarcal, regional i fins i tot nacional. I si estan produïts a una distància inferior a 100 quilòmetres, s’anomenen “aliments de quilòmetre 0”.

Tanmateix, tampoc no s’ha de creure que tots els productes de proximitat sempre tenen una petjada ambiental inferior, perquè es pot haver produït amb tècniques encara més nocives per al mitjà que el transport. “A més de saber si és local o global, també s’ha de saber qui els produeix i com, perquè la proximitat no garanteix que sigui sa i sostenible”, adverteix Simón. “L’ideal és trobar un equilibri entre el fet social i l’ambiental amb tècniques d’agricultura ecològica, de proximitat i familiar, que estiguin connectades a la terra”, reivindica el docent.

Què en pensen els productors locals

“Els aliments de proximitat tenen grans virtuts. La principal és el poder nutritiu de l’aliment acabat de tallar, la frescor, la textura i el fet que conserva totes les propietats”, explica Adolfo Nájera, president de la societat agrària de transformació (SAT) de fruites i verdures Valle del Rincón (a La Rioja), formada per 200 agricultors majoritàriament d’explotacions familiars. Nájera admet que “de vegades no hi ha més remei que aprofitar l’estacionalitat de cada continent per a cobrir una necessitat d’aliments, però moltes vegades es podria evitar”.

La crisi sanitària derivada del coronavirus ha portat una transformació de molts hàbits, inclosa l’alimentació. Estar tancats a casa durant setmanes, enfocant-nos encara més en la importància de cuidar la salut i la tendència ja existent a la sostenibilitat ha creat consumidors més compromesos amb la seva dieta. “Hem notat que la gent s’ha acostat més a buscar producte fresc, fruita i verdura de temporada i, com a mínim, s’ha informat més sobre el tema”, diu Nájera. “Ens enfrontem a un món on la paraula sostenibilitat adquireix gran protagonisme. Entre tots hem de procurar que, a més de sans, els aliments siguin sostenibles en transport, producció i preus”, matisa el president de Valle del Rincón.

Un impuls al desenvolupament rural

Sovint, el concepte de sostenibilitat es vincula únicament amb l’ambiental. Però la veritat és que abasta dos aspectes més: el social i l’econòmic. Una dieta, un producte o un servei és sostenible si garanteix un equilibri entre el benestar, la cura de l’entorn i el creixement.

Mónica Álvaro és agricultora local en una finca de verdures de temporada ecològiques prop de Rivas, a uns 15 minuts amb cotxe del centre de la capital, i vicepresidenta de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders de Madrid (UPA). Segons el parer d’aquesta agricultora, els avantatges principals d’aquest tipus de producció estan relacionats amb el desenvolupament rural, la conservació i el manteniment del camp. “L’imaginari col·lectiu encara pensa que un agricultor és un senyor gran amb gorra i, de vegades, amb poca formació, i això suposa un problema per a incorporar joves al camp”, lamenta. Per això, és essencial conèixer els productes de proximitat i posar-los en valor. “Es millora la xarxa dels pobles, es crea ocupació i s’enforteix el teixit social. On hi ha ramaders i agricultors, darrere van perruquers, metges, escoles i cambrers”, defensa aquesta agricultora.

Per a aquesta agricultora, la situació de pandèmia és una oportunitat per a establir les bases d’una alimentació local i sostenible: “El coronavirus ha portat un augment de la demanda que esperem que es quedi. Hem d’aprofitar la conjuntura com una oportunitat per a apreciar el salt

Proveïment pròxim

Els productors d’aliments de proximitat també són una part integrada en els ecosistemes de la zona. “Els ramaders locals gestionen més de 25.000 hectàrees de terreny i són els responsables de mantenir l’entorn tal com el coneixem, aprofitant les zones arbustives i les praderies arbrades i mantenint el camp net”, explica José Pablo Larrea, portaveu d’Harakai, una cooperativa que reuneix més de 300 ramaders, des de criadors de boví fins a xai de llet, situats al País Basc.

A més de la gestió directa del territori amb un sistema de producció tradicional i extensiu, que ofereix avantatges com la fixació de població i protecció de la biodiversitat, “també es redueixen les emissions de carboni al mínim. La nostra carn es transporta el mínim, perquè només es mou al País Basc, i fem servir plaques solars a l’escorxador a fi de ser autosuficients”, afegeix Larrea. Aquest expert també posa el valor de la producció de proximitat en situacions de necessitat, com el cas de l’any passat. “Els aliments produïts localment van servir per a garantir el proveïment quan es va veure compromès”, recorda.

A més de l’aportació que fa a la sostenibilitat, Harakai està vinculada al segell Eusko Label, que certifica la qualitat dels productes. En el cas de la carn, aquesta etiqueta garanteix que tots els animals han nascut i s’han criat al País Basc, certifica el procés de criança i assegura que, per exemple, el xai de llet s’ha alimentat exclusivament amb llet materna, i garanteix que compleix tots els requisits de benestar animal.