Sota la lupa: Gelatina Royal Antiox

Sota la lupa: Gelatina Royal Antiox

De què està feta? És un producte elaborat bàsicament amb aigua i una petita proporció de gelatina (1,9%), que li aporta la textura i la major part del valor energètic. La resta d’ingredients són additius i aromes que s’utilitzen per millorar les propietats organolèptiques (sabor, textura i olor). A més, aporta una proporció petita de sal i de vitamines.

Nabius pertot arreu, menys en la composició. Tot i que la paraula “nabiu” està destacada amb un color de lletra diferent i amb una fotografia, aquest producte no conté nabius. El sabor s’obté amb l’addició d’aromes. Aquesta pràctica es permet si s’aclareix que és un “suggeriment de presentació”, cosa que no fa aquest producte.

Presumeix de vitamines i de beneficis per a la salut, però… Aquesta gelatina indica que és “font de vitamines E i D”. Aquest missatge està regulat i es pot fer sempre que 100 g d’aliment aportin 1,8 mg per a la vitamina E i 0,75 µg (micrograms) per a la vitamina D. Aquest producte ho compleix, encara que cap d’aquestes dues vitamines procedeix de les matèries primeres utilitzades, sinó que s’hi afegeixen com a ingredient.

• Podem obtenir la mateixa quantitat de vitamina E a partir de:
  • 5 g de llavors de gira-sol.
  • 10 g d’oli d’oliva (una cullerada).
• I de vitamina D, amb petites quantitats de productes saludables com:
  • Mig llagostí (4 g).
  • Una llauna de tonyina (aporta 20 vegades més vitamina D).
  • Un ou (en té 10 vegades més).

Aquestes vitamines afegides permeten al fabricant incloure en l’envàs dues declaracions saludables: “la vitamina E contribueix a la protecció de les cèl·lules contra el mal oxidatiu” i “la vitamina D contribueix al procés de divisió cel·lular”. En canvi, la resta d’ingredients que acompanyen les vitamines no tenen cap interès nutricional.

Proteïnes: quantitat, però poca qualitat. Aquest producte té un “alt contingut en proteïnes”, perquè suposen almenys el 20% del valor calòric total del producte. Però el més important en aquest apartat no és la quantitat, sinó la qualitat. En aquest cas, la qualitat de les proteïnes és baixa, ja que la gelatina aporta majoritàriament aminoàcids no essencials; és a dir, els que el nostre cos pot crear per si mateix i no cal aportar-los amb la dieta. Podem obtenir la mateixa quantitat de proteïnes, però de més qualitat, a partir de 45 g de iogurt natural o de postres de soia, 8 ametlles o 25 g d’hummus (una cullerada).

Sense sucre i amb edulcorants. El sabor dolç d’aquesta gelatina l’aporten els edulcorants. Malgrat que hi destaca la presència d’estèvia, no és l’únic que utilitza, ni tan sols el més abundant: l’edulcorant que es troba en més quantitat és el maltitol, que té un poder similar al del sucre, però aporta només 2,4 kcal /100 g (davant de les 4 kcal/100 g dels sucres simples). Els glucòsids d’esteviol i la sucralosa es troben en una proporció inferior i no aporten quilocalories, però tenen un poder edulcorant molt superior al del sucre (300 i 600 vegades superior, respectivament).

Tots els edulcorants autoritzats a la Unió Europea són igual de segurs i, des del punt de vista del consumidor cap no ofereix avantatges sobre d’altres. El problema dels edulcorants és que acostumen el paladar als sabors dolços i això, en els nens, pot condicionar de forma important els seus hàbits alimentaris en el futur.

No té gluten, però no ho hauria d’indicar. En l’envàs es pot llegir l’esment “sense gluten”, que implica que el producte no conté més de 20 mg de gluten per cada quilo d’aliment. Encara que és veritat, aquest esment incompleix la legislació, perquè es prohibeix destacar l’absència de determinats ingredients o nutrients si altres productes de característiques similars tampoc en tenen. És a dir, les gelatines no porten gluten perquè no contenen cap ingredient que en pugui contenir (blat, sègol, ordi o civada).