Dissenyats per danyar
Tot va començar com un repte entre programadors per crear programes que emulessin els éssers vius. És a dir, una vegada lliures en el seu ecosistema (en aquest cas, les plaques de silici d’un ordinador), aquestes aplicacions haurien de ser capaces de multiplicar-se, créixer i perpetuar-se. D’aquí a que programadors sense escrúpols manipulessin un d’aquests “éssers” perquè traspassés el mer joc en recintes tancats i s’estengués pel món a fi de danyar sistemes aliens només hi va haver un pas. Així van néixer els virus.
Els virus informàtics més benignes es limiten a mostrar un missatge que deixa patent la seva presència en el sistema, però n¿hi ha que poden arribar a destruir tota la informació de la màquina i fins i tot arriben a causar problemes irreparables a l’ordinador en obligar-lo a fer lectures i escriptures impossibles al disc dur. Però d’aquests n¿hi ha menys. El més habitual és que es limitin a alterar o esborrar les dades que conté l’equip, amb tot el perjudici que això implica.
Un aclariment: encara que en parlar d’aquests programes maliciosos s’abusi de termes metafòrics (infecció, epidèmia…) no s’ha d’oblidar que no tenen res de biològics. Per la seva naturalesa únicament electrònica, l’eclosió d’Internet ha proporcionat el brou de cultiu ideal perquè programadors de tot el món confeccionin i estenguin nous virus. Lluny queden ja els temps en què la principal via de propagació d’aquestes pandèmies eren els disquets i, en menor mesura, les antediluvianes connexions telemàtiques que només un grup reduït de privilegiats utilitzava. Ara els virus representen un problema que pot afectar qualsevol usuari, per la qual cosa esdevé fonamental conèixer les vies de protecció i defensa més eficaces.
Hi ha virus de diferents classes, encara que actualment els més estesos són els de macro. No són especialment danyosos, ja que no solen comprometre dades crítiques del sistema, però poden resultar extremadament molestos. Les macros en si són funcions que inclouen alguns programes com el Word. La seva tasca és automatitzar tasques perquè l’usuari no s’eternitzi repetint processos mecànics. Els virus d’aquesta espècie s’aprofiten d’aquesta funcionalitat per generar rutines malicioses. Un exemple típic són els virus que s’autoenvien per mitjà del correu electrònic a tota la llibreta d’adreces de la persona atacada, estenent així la infecció en una cadena pràcticament interminable. Una mesura bàsica de protecció serà obrir tots els documents sense macros. Ja fa anys que els programes adverteixen l’usuari abans d’obrir un document amb aquesta característica, gràcies a la qual cosa simplement s’ha d’indicar a l’ordinador “Obre el document sense macros” quan així ho requereixi.
Altres virus, en canvi, quan s¿activen, esborren o alteren informacions del disc dur i causen tota classe de disfuncions en el sistema. Les mesures de protecció són senzilles i es resumeixen en una paraula: precaució. Els virus no actuen a l’ordinador si l’usuari no els obre la porta, així que n’hi haurà prou amb tenir una cura escrupolosa amb els programes que s’executen i els documents que s’obren per mantenir protegit l’ordinador. Excepte en casos realment excepcionals, llegir un correu electrònic no pot contagiar el PC. Tanmateix, els arxius adjunts que viatgen en els correus electrònics sí que són una via d’infecció comuna. Per tant, s’han d’obrir únicament si se¿n coneix el remitent i s’espera l’arribada d’aquell arxiu.
No oblideu que tenir un antivirus instal·lat no és suficient, és imprescindible actualitzar-lo. Segons la companyia antivirus Symantec, cada dia sorgeixen de l’ordre de 10 o 15 infeccions noves que en poques hores solen trobar remei. Però aquestes solucions no són més que pedaços per a cada virus, és impossible trobar una solució global que actuï contra tots. Afortunadament, Internet, a més de ser la via de contagi més habitual, també ofereix les possibilitats d’instruir l’antivirus sobre les noves plagues contra les quals haurà de lluitar.
I si ja està infectat? Segurament sabreu que està contaminat perquè un programa antivirus ha detectat la presència d’un d’aquests habitants indesitjables. Abans que res, no deixarem que s¿estengui el pànic. No s’ha d’enviar cap correu electrònic ni tampoc deixar cap disquet amb informació sortida del sistema. A partir d’aquí, feu una còpia de seguretat de tot el que us calgui salvar, encara que el que traureu molt probablement també estarà infectat. Instal·leu o actualitzeu el vostre programa antivirus i executeu-lo. Aquest programa s’encarregarà de la resta.
Els hoax (falsa alarma) són tan consubstancials a Internet com el mateix correu electrònic. Es tracta de falsos avisos de virus que la bona fe dels usuaris propaga pel ciberespai. Aquests missatges electrònics segueixen sempre la mateixa pauta: alerten sobre l’aparició recent d’un virus d’efectes devastadors, avalen la informació mitjançant presumptes missatges d’una gran companyia i acaben per exhortar encaridament el receptor perquè estengui l’alarma entre tots els seus coneguts. Els usuaris, advertits, repeteixen l’operació, amb la qual cosa la conseqüència més evident que es deriva és una sobrecàrrega en els servidors de correu electrònic que en els casos més greus (empreses on tothom avisa tothom) es pot arribar a convertir en col·lapse. I tot per un virus que no va existir mai.
Però, per què algú es pren la molèstia de crear un missatge d’alarma fals? En primer lloc per afany de notorietat. Però, en altres casos, hi ha un clar afany de lucre. Els missatges, en ser reexpedits, emmagatzemen la llarga cadena d’adreces electròniques per les que han passat. Aquestes adreces són or pur per als que es dediquen a enviar publicitat no sol·licitada per correu. Aquesta pràctica, coneguda com spam (inundació), consisteix a acumular enormes llistats d’adreces electròniques que s’utilitzen per enviar anuncis.
La protecció davant els hoax és senzilla: desconfiança sobre qualsevol correu electrònic d’alarma d’aquesta índole. Si aquest virus realment existeix, les grans companyies antivirus tindran ja alertes i remeis a les seves pàgines web.
-
Rompecadenas
El seu lema ho diu tot: “Tot sobre els hoaxes, spam, virus i altres escombraries que ens arriben per correu electrònic”. Les antigues cartes-cadena que amenaçaven amb tota classe de desgràcies han canviat per adaptar-se a la Xarxa. Aquesta pàgina ajuda a protegir-se.
-
Enciclopèdia
Compendi complet de virus informàtics. L’usuari pot trobar en un ampli llistat alfabètic el tipus de virus que està sofrint i, en alguns casos, el remei per eradicar-lo. -
Monogràfic sobre virus
Aquest extens article clarifica tot el que envolta els virus des d’una visió no massa tècnica i que resulta accessible per als no iniciats. La gènesi d’aquestes epidèmies està molt ben documentada. -
Core War
Al principi els virus eren només un passatemps entre programadors que es reptaven entre si en les guerres que es desenvolupaven al cor dels sistemes informàtics. Aquest entreteniment, a diferència dels virus que van sorgir després, no té res de maliciós i els que el practiquen l’arriben a comparar amb els escacs.