Líquid preat sense el qual no podríem viure
La vida és aigua, sense aigua no hi ha vida. El fet que l’aigua constitueixi al voltant del 60% del pes corporal en els homes i a prop del 50% en les dones prova àmpliament la seva importància per a la vida humana. Com que el teixit gras o adipós conté una quantitat escassa d’aigua, el percentatge total d’aigua en l’individu obès és inferior al que presenta el no obès. La relació entre el pes corporal total de l’aigua i el pes corporal lliure de greixos, que es denomina pes magre, és bastant constant: en un adult el pes total de l’aigua representa al voltant del 72% de la massa magra corporal. Aquest espai aquós es distribueix en tres compartiments: l’aigua de dins de les cèl·lules o espai intracel·lular, el líquid intersticial (situat entre les cèl·lules) i el líquid intravascular, que circula per dins dels vasos sanguinis. Com a curiositat s’ha d’assenyalar que el líquid extracel·lular té una composició iònica similar a la de l’aigua del mar, però més diluïda. Aquests tres compartiments aquosos estan en continu intercanvi per mantenir un equilibri correcte dins l’organisme.
L’aigua és un aliment veritablement extraordinari i essencial per a la vida: els aliments i els gasos es transporten en el medi aquós, els productes de rebuig s’expulsen del cos mitjançant l’orina i els excrements, l’aigua regula la nostra temperatura, lubrifica les nostres articulacions i contribueix de forma decisiva a donar estructura i forma al cos mitjançant la rigidesa que proporciona als teixits, ja que aquest preat líquid no és comprimible. A més, una hidratació correcta contribueix a mantenir la pell llisa i jove, ja que la deshidratació aguda o crònica provoca que la pell s’arrugui i s¿esquerdi amb facilitat.
Encara que la pèrdua d’aigua pot excedir sovint el consum, el seu contingut al cos roman relativament estable al llarg del temps i, en cas de desequilibri, una nova ingesta de líquid permet ajustar en poc temps el nivell d’aigua que necessita el nostre cos.
Un adult sedentari, en un ambient sense excés de calor i humitat, requereix uns dos litres i mig d’aigua al dia, que obté de tres fonts: del líquid que ingereix (al voltant de 1.200 ml), dels aliments que consumeix (aproximadament 1.000 ml), i del que produeix dins de l’organisme com a conseqüència del metabolisme, que equival a prop de 350 mil·lilitres. Les fruites i vegetals són els aliments que més aigua contenen.
L’aigua del cos es perd a través de l’orina, la pell, la respiració i la defecació. Per l’orina excretem una mica més d’un litre diari i aquest camí esdevé fonamental per eliminar determinats productes resultants del metabolisme, especialment de la urea, producte final de la degradació de les proteïnes. Com més proteïnes inclogui una dieta, més aigua es requerirà per expulsar els residus que es generen.
Una altra petita quantitat d’aigua es perd per la pell, en forma de suor produïda per les glàndules sudorípares. Sovint aquesta sudoració és invisible, però en condicions normals se secreten entre 0,5 litres i 0,7 litres, quantitat que es multiplica quan la temperatura exterior augmenta. La sudoració és el sistema de refrigeració més important que té l’organisme. Finalment, la pèrdua d’aigua a través de la respiració i dels excrements ascendeix aproximadament a 0,4 litres.
Amb el sol i la calor suem més i, conseqüentment, la pèrdua de líquids s’incrementa. Si a això se li afegeix que com més líquid es perd, més disminueix la capacitat de l’organisme per regular la temperatura, s’entén com de fonamental resulta reposar aquesta aigua. Però no hem d’esperar tenir set per prendre aigua: la boca seca ja és símptoma de deshidratació, i l’instint de beure es perd amb la deshidratació progressiva. Per això, no s’ha de confiar en la set i convé beure regularment de 8 a 10 gots al llarg del dia. I com més humitat, més quantitat d’aigua hem d’ingerir. Calor, humitat i exercici físic són les condicions idònies perquè aparegui un quadre de deshidratació. Una pèrdua del 2% de l’aigua corporal suposa la pèrdua del 20% de l’energia física, l’esgotament s’accelera amb la pèrdua de líquid i quan es perd el 20% de l’aigua de l’organisme s’eleva el risc de patir complicacions greus.
Però a part del sol, la calor i l’exercici, altres circumstàncies requereixen l’aportament extraordinari de líquids: la febre i, especialment, la diarrea i els vòmits, la incidència dels quals augmenta a l’estiu a causa de les gastroenteritis, més freqüents en aquesta època de l’any.
Set, sequedat de les mucoses i de la pell, sensació d’ardor i acidesa gàstrica, somnolència, fatigabilitat extrema, i si és més greu, ulls enfonsats, pols accelerat, descens de la tensió arterial, febre, retenció de líquids (per la qual cosa alguns òrgans, com els ronyons, comencen a fallar i poden arribar al col·lapse i la mort) són alguns dels símptomes de la deshidratació.
- Beveu d’1,5 a 2 litres diaris d’aigua, i si és estiu i practiqueu exercici ingeriu un aportament extra de líquid sense esperar que la set us avisi.
- Les dietes riques en greixos i proteïnes requereixen més líquid per eliminar les seves restes metabòliques, ja que aquests aliments contenen menys aigua que altres productes.
- La calor, la humitat i l’exercici físic augmenten notablement els requeriments d’aigua del nostre organisme.
- Els qui pateixen càlculs de ronyó, arenes o infeccions urinàries han de beure més líquid.
- Cafè, alcohol, te i altres begudes similars són diürètics i incrementen l’eliminació de líquid per l’orina. Compte amb aquestes begudes.
- Infeccions, febre, vòmits i diarrea ocasionen una pèrdua ràpida de líquids, a la que els ancians i infants són més sensibles, que s’ha de reposar de manera immediata. Un preparat de farmàcia o un sèrum casolà (aigua amb una mica de bicarbonat i unes gotes de llimona i sucre) ajudaran a restituir de forma immediata el líquid necessari.
- L’envelliment va associat a la dessecació, a la pèrdua d’aigua, que afecta tots els teixits de l’organisme, però especialment la pell. Una hidratació òptima des de la infantesa ajuda a mantenir una pell jove.
Moltes persones es preocupen perquè pensen que retenen líquids i no volen beure aigua. Però una persona sana no reté líquids, l’organisme s¿espavila perfectament per mantenir l’equilibri i si hi ha excés de líquid augmenta l’eliminació per orina. És el contrari, el “defecte de líquid”, el que ens ha de preocupar, ja que és més que probable que com a conseqüència patim restrenyiment i més problemes articulars i tendinosos, la pell sembli més arrugada i expulsem l’orina més concentrada i densa, cosa que afavoreix la formació de càlculs, arenes i fins a infeccions urinàries. Només en cas de malalties renals, hepàtiques, cardíaques o varius molt desenvolupades es pot, per indicació mèdica, disminuir la ingesta de líquids.
Un altre error freqüent és anar a la sauna per reduir pes. A la sauna es perd únicament i exclusivament líquid que s’ha de reposar immediatament. A més, mitjançant aquest líquid es perden també electròlits i sals que hem de reposar. El millor per a això és el suc de fruites, especialment el de taronja.
No s’han de prendre diürètics per perdre pes. Els diürètics no es poden ingerir sense la indicació expressa del metge, ja que provoquen efectes secundaris que s’han de controlar.
L’aigua no engreixa: el seu excés s’elimina. Però, a més, heu pensat que la ingerim a 14 graus i l’eliminem a 37 graus i que això suposa que hem utilitzat molta energia per escalfar-la? Així doncs, cal pensar que l’aigua no només no engreixa, sinó que aprima.