Beneficia la salut i l'estat d'ànim
Excel·lent per al sistema cardiovascular i respiratori i per a la força i la resistència muscular, incrementa la flexibilitat de les articulacions, tonifica el cos, el relaxa i, a més, ajuda a perdre pes. La natació, així, resulta molt apropiada i beneficiosa, sempre que s’adopten les degudes precaucions, especialment les persones afectades de problemes motrius, ja que a l’aigua el pes del cos sembla alleugerir-se. Abans de començar a practicar qualsevol esport, i la natació no constituïx excepció a la regla, es recomana consultar el metge i sotmetre’s a un reconeixement perquè el nadador calibre fins on pot arribar en el seu esforç.
La temperatura corporal varia a les diferents zones del cos: als engonals, axil·les i la boca és de 36,5 graus, mentre que la temperatura rectal arriba als 37 graus. Això no obstant, la nostra temperatura canvia i és diferent a cada persona i etapa de la vida. També la temperatura de la pell diferix d’acord amb factors externs com ara la pressió sanguínia o la sudoració. Resulta interessant conéixer la temperatura apropiada de l’aigua de la piscina en la qual naden persones de la tercera edat i la influència que exercirà la temperatura ambient en estos usuaris. Es considera molt freda l’aigua entre 4 i 18 graus, freda de 18 a 24 graus, tíbia de 29 a 38 graus i calenta de 38 a 42 graus. Quant més alta siga la temperatura de l’aigua, major serà també la deshidratació del nadador, per poca que parega la seua activitat. La temperatura ideal per al desenvolupament d’una activitat aquàtica és entre 32 i 34 graus a l’hivern i dos graus menys a l’estiu, encara que poden mantindre?s les mateixes temperatures per a les dos estacions. Fora d’estos valors, es perjudicarà el rendiment de l’alumne i no s’aconseguirà un clima agradable per a la pràctica de la natació.
La temperatura ambient també influïx, i si no es mostra concorde amb la de l’aigua i la de l’ambient exterior, pot causar la desafició cap a un esport tan beneficiós com la natació. Per això, la temperatura de les instal·lacions en les quals s’ubica la piscina ha de situar-se a prop dels 30 graus. Si la combinació de temperatures fallara, l’alumne d’edat avançada correria el risc d’acusar esta circumstància, fins i tot emmalaltint.
La respiració és fonamental. El nadador ha de saber que l’aire es pren per la boca i que dins de l’aigua s’exhala també per la boca. Si es respira pel nas, queden en els orificis nasals partícules d’aigua que en inspirar produïxen una sensació desagradable, i fins i tot alteren el ritme respiratori i provoquen tos. Tanmateix, no és recomanable que l’alumne aspire profundament per la boca, perquè pot ocasionar una hiperventilació i, com a conseqüència, marejos. Es recomana, per tant, que el practicant respire amb normalitat, com ho fa habitualment.
Si el nadador no veu per on nada o què fa a l’aigua, poden sorgir inconvenients, com canvis de trajectòria de la flotació, tensions inadequades, temors? En cas que l’alumne manifeste dificultats visuals, com per exemple irritabilitat, s’aconsella l’ús d’ulleres de busseig. Les més convenients són les anatòmiques amb neopré a la zona de suport sobre la zona ocular.
El primer contacte amb l’aigua consistirà a realitzar exercicis de flotació per perdre la por, ja que pot ocórrer que no s’haja nadat des de fa anys.
Adaptació a la sensació de profunditat: és important que al principi es treballen els capbussons i immersions. Quan el practicant se senta més segur, podran desenvolupar-se totalment les altres tècniques a la piscina. Crol: permet de desenvolupar altes coordinacions en una posició hidrodinàmica molt favorable per al nadador.
Esquena: desenvolupa coordinacions diferents i complementàries al crol.
Braça: aporta al nadador molta seguretat perquè el cos no es desequilibra, la propulsió és simètrica i proporciona un domini major del cos, però ha de practicar-se amb precaució perquè es poden produir molèsties lumbars (vascularització de la pelvis) i tensions cervicals provocades per la respiració. Papallona: no és òptim per a persones majors a causa de la força i els moviments de columna que exigix, i perquè en esta modalitat el cos treballa amb més manca d’oxigen (anaerobiosi), desaconsellable en la vellesa.
- Afavorix l’activitat del sistema cardiorespiratori muscular.
- Possibilita moure el cos a l’aigua i afavorix l’activitat física en persones obeses, amb patologies en columna i en aquelles que fora de l’aigua tenen dificultats per a activitats esportives, en els qui necessiten rehabilitació cardíaca o motriu?
- Permet abandonar el sedentarisme i desenvolupar, sense un gran desgast energètic, una activitat que produïx plaer i brinda l’oportunitat de superar-se i d’aconseguir confiança en un mateix.
- Exercix efectes hidroterapèutics i millora els símptomes de malalties de caràcter ossi, articular, muscular, motriu, etc., de manera que proporciona una gran sensació de benestar.
- No descuidar l’alumne ni el grup.
- Vigilar els possibles riscos que sempre comporta una piscina.
- No generar dependència. Si l’alumne necessita ajuda permanent del professor, un company o un element de flotació, serà difícil que progresse quan desaparega eixe suport.
- Si l’alumne no experimenta per si mateix, no podrà arribar a l’objectiu d’aprendre a nadar i acabarà frustrat, i així abandonarà l’activitat.
- Trasmetre seguretat cap als qui ajuden als seus companys.
- El monitor no ha de renyar, perquè condicionarà negativament i limitarà a l’alumne. L’estímul ha de ser sempre positiu.
- Evitar els moviments bruscos de la columna vertebral i les tensions cervicals i lumbars.
- No a les apnees ni disnees. L’alteració del ritme respiratori en alumnes de tercera edat és nociva: es cuidarà que l’alumne respire amb normalitat i que ho faça sempre per la boca.
- Generar un clima on tots se senten bé, des de qui practica la natació de molt esforç fins al qui ho fa sense quasi cap.
- Respectar els temps de l’alumne.
- Preguntar a l’alumne. És important per a dosificar els esforços.