Quan l'inodor es converteix en una galleda de les escombraries
Tovalloletes, tampons, lleixiu, medicaments, pintures, restes de menjar… La llista de residus que acaben al vàter i que no haurien de llançar-s’hi cada vegada és més gran i, amb això, també ho és el seu impacte ambiental i econòmic. Així ho assenyalen els responsables dels sistemes de depuració d’aigües residuals, que subratllen que l’aportació de material artificial -ni residus orgànics ni excretes humanes- és de 25 grams per habitant i dia en pes humit, un 20% de la càrrega contaminant total aportada.
Per tant, les conseqüències mediambientals i econòmiques d’aquestes escombraries impròpies són considerables. Els residus biodegradables es poden depurar, però generen un cost i un consum energètic més alt, amb el dany ambiental indirecte consegüent. De tots aquests, els residus químics, difícils de depurar, són els més perillosos perquè provoquen problemes finals en rius i mars.
El sobreesforç econòmic d’aquests residus representa entre un 10% i un 18% del cost públic de depuració d’aigües residuals i, si això continua així, augmentaran encara més, segons estimacions de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament (AEAS). Des d’aquest centre expliquen que l’operació i el manteniment d’una depuradora per a una població de 300.000 habitants pot estar entre els 0,13 i els 0,20 euros diaris per metre cúbic depurat (per a una família de quatre membres, entre 48 i 73 euros anuals), segons la tecnologia i les característiques de la depuradora, sense incloure-hi l’amortització de la inversió en la infraestructura.
L’AEAS ha elaborat una llista de productes que els ciutadans llencen al WC amb més impacte:
- Higiene personal. Tovalloletes “higièniques” o humides, compreses, tampons, bolquers, cotons i altres materials de cel.lulosa o tèxtil similars, a més de preservatius. Aquests últims són els més visibles i els més nombrosos i, encara que no són els més perillosos per al medi ambient, produeixen embussos, danys i més consum energètic en els sistemes de sanejament. Fernando Morcillo, director general de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament (AEAS), assegura que el sector dels productes d’higiene domèstica utilitza una publicitat desafortunada perquè confon característiques favorables -com la biodegradació- amb la bondat ecològica absoluta o la presumpta comoditat (abocar-ho al vàter o a la pica), enfront del seu extraordinari impacte negatiu.
- Fàrmacs i cosmètics: la Unió Europea (UE) ja marca limitacions en aquestes substàncies, perquè en nivells baixos provoquen als organismes aquàtics problemes de creixement, desenvolupament, disfuncions sexuals i tares genètiques.
- Pintures i dissolvents: els seus components químics poden ser molt tòxics i per això convé no llençar-los per l’inodor.
- Sabons i detergents: tenen fosfats que, abocats a l’aigua, provoquen el creixement d’algues en prejudici d’altres formes de vida. Les depuradores necessiten uns procediments químics molt costosos per a eliminar-los.
- Trituradores d’escombraries: s’utilitzen per rebutjar per la pica els residus orgànics en comptes de fer-ho amb la galleda de les escombraries. Aquesta mala pràctica contamina les aigües residuals, sobrecarrega les depuradores i embussa les xarxes de clavegueram.
- Olis vegetals usats: generen unes “boles de greix” que embussen els col·lectors i dificulten la sortida dels gasos, fet que provoca males olors a les ciutats.
- Greixos alimentaris i olis usats d’automoció: tenen una capacitat d’obstrucció més gran que els anteriors.
- Pesticides i insecticides: contenen clor, sofre i sulfat de coure i provoquen les taxes d’emissions més altes a col.lectors i sanejaments públics.
- Equips per a reduir la calç i altres sals en l’aigua de consum públic: cada vegada més utilitzats, incrementen la concentració de sals amb problemes en la depuració i en l’abocament als llits de l’aigua depurada.
Simon Evans, de la companyia Thames Water, encarregada de la depuració d’aigües residuals de Londres i altres ciutats britàniques, afegeix a aquesta llista residus sorprenents que han trobat els seus responsables, com ara animals (peixos d’aquaris, hàmster o jerbus), parts del cos humà com dits de les mans, o parts d’un cotxe.
A l’hora de desfer-se d’aquests residus, el més convenient és utilitzar els sistemes habituals de reciclatge:
- Productes i substàncies químiques perilloses: haurien d’emmagatzemar-se i lliurar-se en un Punt Net (encara que en el cas de les pintures i dissolvents no compten amb la catalogació de Gestors de Residus Perillosos en moltes ciutats).
- Medicaments: cal portar-los als punts de recollida SIGRE, situats a les farmàcies i als centres de salut.
- Oli usat: l’oli es pot reciclar i cada vegada més ciutats ofereixen contenidors específics per fer-ho.
- Residus orgànics: d’una banda, es podrien separar les escombraries que puguin comportar-se i, d’altra banda, es podria posar al bany una paperera per unir-se després a la resta d’escombraries orgàniques produïdes a casa, i dipositar-les al contenidor corresponent.