Adéu, restrenyiment!

Les claus per combatre aquesta malaltia que afecta un de cada cinc espanyols són exercici, alimentació i rutines
1 Febrer de 2013
Img salud listado 882

Adéu, restrenyiment!

/imgs/20130201/salud1.jpg
Un de cada cinc espanyols té problemes de restrenyiment, segons unes dades recents de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD). Però segons les xifres, el problema es pateix en silenci: tot i que el 20% de les consultes d’atenció primària a Espanya estan relacionades amb aquests símptomes, el percentatge podria ser més gran si tots els afectats consultessin el metge o la infermera. Segons una enquesta recent, només ho fa un de cada tres.

Entre els motius pels quals no es consulta el metge és la poca importància que es dóna a aquests símptomes o la vergonya que fa reconèixer que es pateix aquest problema. També la mandra i la manca de temps són algunes raons que s’esgrimeixen per no anar a la consulta. Els que més pregunten al metge o al farmacèutic quan tenen un problema d’aquest tipus són les persones més grans de 65 anys.

Quan una persona fa menys de tres deposicions a la setmana va restreta. Amb tot, aquest criteri no és suficient per se, ja que molts afectats refereixen una freqüència normal però amb molèsties associades, com ara un esforç excessiu, consistència molt dura de les excretes o una sensació d’evacuació incompleta. En general, el pronòstic és lleu, excepte en nens i ancians. Si les molèsties perduren més enllà de les 72 hores, alguns professionals recomanen supositoris o microenemes. En cas que s’allargui, el més aconsellable és visitar el metge de capçalera per comprovar si hi ha una patologia associada i establir unes pautes nutricionals adequades.

Contra el restrenyiment: alimentació, exercici i horaris regulars

Els factors de risc principals de patir restrenyiment són una alimentació inadequada, la manca d’exercici i, finalment, reprimir les ganes d’anar al bany. Des d’un temps ençà, el fet de tenir estrès també s’ha posicionat com un element substancial, ja que sol provocar un augment de la ingesta de menjar ràpid i una disminució de fruita i fibra.

La FEAD resumeix en cinc punts els consells per reduir el restrenyiment i tenir una bona salut intestinal:

  • Menjar: són molt recomanables les hortalisses fresques, les fruites i els cereals integrals pel contingut en fibra (a Espanya només es consumeix la meitat de l’aconsellat); també els llegums i les fruites seques (que cal menjar dues vegades cada setmana). Cal moderar el consum d’aliments flatulents i limitar els sucres refinats (dolços, pastissos, etc.), els aliments grassos, el cafè i els picants.
  • Aigua i begudes: incrementar la ingesta d’aigua o líquids -infusions no estimulants i brous suaus- i limitar els refrescs ensucrats i amb gas.
  • Cocció dels aliments: per facilitar la digestió són preferibles les coccions suaus, com el vapor, el forn o la papillota.
  • Exercici suau diari: anar caminant als llocs, baixar del metro una parada o dues abans, ballar o anar en bicicleta són activitats suficients per al restrenyiment.
  • Horaris: mantenir un horari regular per als àpats, no sopar tard (provoca que ens llevem sense gana de matí i que no esmorzem de manera adequada) i tractar d’anar al bany sempre a la mateixa hora, en un ambient relaxat i íntim són altres consells.
  • El Fòrum de Regulació intestinal recomana també els productes naturals d’efecte laxant de dispensació farmacèutica, en cas de passar alguns dies sense anar al bany. Les plantes medicinals que ajuden a la regulació del trànsit intestinal, com la fràngula, el fucus o la càscara sagrada, afavoreixen les deposicions.

D’altra banda, els especialistes insisteixen a obviar alguns mites que envolten el restrenyiment i que, en realitat, poden ser contraproduents. Reiteren que és falsa la creença que fumar evita el restrenyiment i que, per contra, menjar molts iogurts restreny.

Qui pateix més restrenyiment?

En general, es calcula que el restrenyiment ocasional afecta un de cada cinc espanyols. Les persones que més en pateixen són les dones (18%) per la seva anatomia pèlvica, per factors hormonals o pel sedentarisme. De la mateixa manera, la franja d’edat compresa entre els 50 a 64 anys és una de les més propenses. El problema es deu al fet que aquestes persones prenen una gran quantitat de fàrmacs de manera habitual que alteren la regulació intestinal i, d’altra banda, tenen unes condicions físiques que dificulten la mobilitat de l’intestí.

Així mateix, fins al 38% de les dones embarassades desenvolupen problemes per defecar durant la gestació, a causa de canvis fisiològics i anatòmics de l’aparell digestiu. En aquests casos, segons publicava fa poc el Col.legi de Metges de Família de Canadà, es produeix un augment dels nivells de progesterona i una reducció dels nivells d’hormones motilina, que disminueixen el trànsit intestinal. A més, augmenta l’absorció d’aigua dels intestins, cosa que provoca unes excretes més seques. De la mateixa manera, a mesura que avança l’embaràs, l’augment de la mida de l’úter pot alentir el moviment de l’intestí.

Grans àpats i restrenyiment

Les grans cites a taula (aniversaris, reunions familiars, celebracions…) comporten fer excessos, sobretot, alimentaris. En general, després d’aquestes circumstàncies és recurrent patir restrenyiment, ja que solem ingerir menys fibra, es canvien els horaris de menjar i de son i es beu més alcohol del que és habitual. Perquè tot això no passi factura, els especialistes insisteixen a:

  • Evitar prolongar en excés el temps que passem assegut durant els àpats, ja que això provoca que mengem i beguem més del compte.
  • Compensar-ho amb una alimentació equilibrada la resta dels dies i evitar picar entre hores.
  • Oblidar-se dels licors d’alta graduació.
  • Beure dos litres d’aigua al llarg del dia i no abandonar la ingesta d’aliments rics en fibres, les hortalisses i les fruites fresques.
  • Presentar els dolços a taula en poca quantitat i en porcions petites.
  • Menjar a poc a poc i amb tranquil.litat.
  • Tractar d’evitar l’estrès. Sovint, durant l’època nadalenca, es generen moments de nerviosisme. És vital organitzar-se, establir prioritats i no deixar que les tasques s’acumulin.
Quanta fibra cal consumir?

/imgs/20130201/salud1.jpg
Més de la que consumim. Les recomanacions se situen al voltant dels 14 grams de fibra per cada 1.000 kcal ingerides, mentre que la realitat és que els homes espanyols consumeixen 8 grams/1000 kcal i les dones, 10. Les millors fonts de fibra dietètica són les fruites i les hortalisses, els farinacis (pa, pasta, arròs…), les fruites seques i els llegums. Pretendre cobrir els requeriments de fibra sense consumir aquests aliments de manera habitual és, a més de molt difícil, poc recomanable. Els efectes dels suplements de fibra són mínims si els comparem amb la ingesta d’aliments rics en fibra, i pocs han demostrat propietats i efectivitat fisiològiques. De fet, els experts en la matèria opinen que els beneficis dels aliments vegetals no poden ser deguts únicament a la fibra sinó, almenys en part, als anomenats fitoquímics, compostos presents en els aliments d’origen vegetal que han demostrat millorar la salut i prevenir malalties.