Guillermina Yanguas, Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA)

"La qualitat de l'aire a Espanya és millor que la d'altres països de la Unió Europea"

1 febrero de 2013
Img entrevista 2 listado 432

Com qualificaria la qualitat de l’aire a Espanya?

Les dades de què disposem, com ara les de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), ens indiquen que és millor que fa deu anys. Espanya, en comparació amb altres països de la UE, no està pitjor; m’atreviria a dir que està millor. L’AEMA publica uns mapes de zones “vermelles” amb la pitjor situació de contaminants, com les partícules o el diòxid de nitrogen (NO2). A Espanya són puntuals. Reflecteixen una situació semblant a la d’altres països europeus amb un desenvolupament similar. Així i tot, tenim camí per recórrer.

Amb aquest objectiu, quins són els seus plans?

Enguany, la política prioritària de la meva Direcció és la millora de la qualitat de l’aire. Llancem el “Pla Aire”, un nou Pla Nacional de Qualitat de l’Aire més ambiciós i realista que l’anterior. Hi incloem mesures concretes perquè les administracions puguin millorar les situacions més problemàtiques.

Sembla que depenent dels criteris utilitzats, la situació és millor o pitjor: Ecologistes en Acció assegura que el 94% dels espanyols respira un aire pitjor que el recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Nosaltres utilitzem els valors de la legislació europea. Segons aquests valors, no és cert que el 94% de la població respiri un aire de mala qualitat. No s’ha de ser alarmista. La UE té en compte l’OMS, però també els criteris socioeconòmics o geogràfics. No és el mateix el clima d’Espanya que el de l’Europa Central. Els valors de l’OMS són l’objectiu per a millorar la qualitat de l’aire.

L’AEMA ha sol.licitat a les institucions europees que siguin més exigents amb els límits legals, perquè la situació és pitjor segons els coneixements científics actuals.

Els límits seran cada vegada més exigents, i és un esperó per a la nostra feina.

L’organització que representa apuntava, en un altre informe, Espanya com un els països de la UE que més límits de certs contaminants superava.

La situació ara no és així. No creiem que l’AEMA sigui especialment crítica amb Espanya. No significa que ens relaxem, perquè els límits que ara creiem complir pot ser que demà canviïn. Quan va venir el Comissari Europeu ens va dir que era una política prioritària, igual que per a nosaltres. Prova d’això és el Pla Aire. L’economia d’Espanya probablement és pitjor que la d’altres països, però la qualitat de l’aire no.

Fa uns anys, el Ministeri de Medi Ambient reconeixia que la contaminació atmosfèrica causava unes 16.000 morts prematures a Espanya.

Desconec aquestes dades. Les que tenim nosaltres reconeixen una vinculació clara entre qualitat de l’aire i salut, i que una mala qualitat afecta les vies respiratòries, etc. Treballem de forma coordinada amb el Ministeri de Sanitat, especialment, i també amb el Ministeri de l’Interior.

Des d’Ecologistes en Acció assenyalen que les comunitats autònomes que tenen la competència en matèria d’aire ofereixen dades incomprensibles per a la gran població. Per això, sol.liciten al MAGRAMA informació accessible de tot Espanya.

A la nostra web pengem un informe anual amb la informació de les comunitats. No sóc tècnica i l’entenc. Quan treballava a la Comunitat de Madrid, no considerava dolenta la informació que es donava, com el sistema d’alertes. Per descomptat es pot millorar. És un dels objectius del Pla, però la realitat és que està disponible.

Des d’aquesta organització ecologista posen l’exemple d’Alemanya, on de forma molt accessible i clara ofereixen dades en temps real de tot el país.

No tenim una cosa així. De segur que els alemanys tenen un sistema fantàstic. Si ens indiquen quin és, i no ens surt massa car, ens encantaria copiar-lo.

S’ha denunciat que alguns llocs de control de la contaminació en algunes ciutats s’han retirat dels punts més contaminants, o s’han resituat en zones menys contaminades. És cert?

No. Hi ha una normativa exhaustiva sobre aquestes estacions. A les comunitats autònomes on s’ha criticat, les noves estacions han marcat els nivells més alts de contaminació. Pel que sabem, les mesures són fiables. Les CA fan el millor que poden, però, com tot, és millorable. Enguany volem incidir en la coordinació entre les diferents administracions.

Quins són els llocs amb pitjor qualitat de l’aire?

Les regions més poblades, que utilitzen uns sistemes determinats de transport, i les zones especialment industrialitzades, presenten els problemes més grans. I no oblidem la contaminació d’origen natural.

Què hi poden fer els ciutadans?

Cadascú pot fer amb la seva professió i amb els seus hàbits quotidians moltíssim. Això no evita que com a Administració tinguem la responsabilitat fonamental d’adoptar mesures.