Com qualificaria la contaminació de l’aire a Espanya?
És preocupant, encara que semblant a la dels països del nostre entorn. Ara bé, mentre que en altres països s’assumeix i es prenen mesures, a Espanya les institucions no informen bé la població i ho subestimen. No se sap amb precisió quantes persones afecta o quants mesos de vida escurça, però les evidències que causa morts són aclaparadores.
Les institucions no informen bé?
El Ministeri de Medi Ambient (MAGRAMA) recorda que aquesta competència està transferida a les comunitats autònomes (CA) i no informa (encara que no està prohibit que ho faci). Les CA publiquen dades brutes, incomprensibles si no ets expert. Els seus responsables asseguren que la qualitat de l’aire és bona, segons uns criteris que cada comunitat inventa. A Alemanya també està transferit als landers, però ofereixen en un lloc dades comprensibles històriques i en temps real de tot el país.
Segons el seu informe, el 22% dels espanyols respira un aire per sobre dels límits legals, però un 94% amb els valors de l’OMS.
L’OMS es basa en les evidències científiques sobre afeccions a la salut. En els límits de la UE per als seus Estats membres també es consideren les qüestions econòmiques i polítiques. Per exemple, per a les partícules en suspensió PM2,5, unes de les més nocives, la legislació en marca un límit mitjà anual de 25, menys estricte que els Estats Units (15) i que l’OMS (10). El 2013 toca revisar-ne els límits. L’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), els informes de la qual són més crítics que els nostres, o el govern belga, pressionen per abaixar-ho. I el problema és cada vegada més greu.
Més greu?
Sí, a mesura que es coneixen més i es revisen. L'”smog” o boirum, la boira contaminant que va patir Londres el 1952, va causar 4.000 morts, segons les estimacions fetes en el seu moment. El 2002, quan es va reavaluar, 16.000 morts. La documentació de la Comissió Europea i el MAGRAMA reconeixia fa temps 16.000 morts prematures a l’any a Espanya. En l’última actualització, 20.000 (70.000 en tota la UE). Però el nombre real serà amb tota probabilitat més alt. En el seu moment va passar amb el tabac, i avui ningú no nega els seus efectes.
Els ciutadans es queixen de patir més asma, més al.lèrgies, etc. que abans. És per la contaminació atmosfèrica?
La Societat Espanyola d’Al.lergologia assenyala que està molt relacionat.
Les institucions destaquen una millora de la qualitat de l’aire a Espanya en les últimes dècades.
Molts contaminants s’han reduït, però d’altres han augmentat. En els anys 50 del segle passat la qualitat de l’aire era pitjor que ara, perquè hi havia indústries contaminants en plena ciutat, calderes de carbó, gasolines amb plom, etc. Això s’ha reduït bastant. Però els contaminants d’ara, com les PM2,5, produeixen malalties respiratòries i cardiovasculars, i fa poc també han estat catalogades com a substàncies cancerígenes.
Qui origina la contaminació?
A les ciutats, sobretot els cotxes. Els diòxids de nitrogen (NO2) són els més problemàtics, a més de les PM2,5 i PM10 i l’ozó troposfèric. Aquest últim no surt dels tubs d’escapament, però afecta les zones suburbials i rurals, on la gent creu que hi ha aire pur, com a la serra de Madrid.
Els fabricants de cotxes diuen que han reduït les emissions.
Sí, però com que cada vegada n’hi ha més, al final hi ha més contaminació. I no sempre ho redueixen: s’ha descobert que els cotxes més nous emeten més NO2 que els anteriors, perquè les proves tècniques no van ser com en la vida real. No podem confiar-ho tot a les mesures tecnològiques. Cal anar al fons: reduir el trànsit urbà.
S’han denunciat males pràctiques als llocs de control de qualitat d’aire d’algunes ciutats.
Mesurar els nivells de contaminació és complex, però hi ha picardia. A Madrid va haver-hi polèmica. Però és igual on es posin, sempre se superen els límits de l’OMS. Aquí no hi entrem, però sí en el cas de ciutats com Saragossa: d’un any a un altre va passar de no complir la normativa a fer-ho. Per això demanem al MAGRAMA que supervisi les CA. Si s’incompleix la normativa, la UE obre un expedient sancionador. Espanya n’acumula diversos que acabaran en multes. A més, obliga a iniciar un pla de reducció de la contaminació.
Quines ciutats tenen una pitjor qualitat de l’aire?
És difícil fer la comparació per les traves comentades. Ara bé, les grans ciutats, amb més trànsit, tenen més contaminació. Les segueixen les zones amb més indústria, i les zones rurals per l’ozó troposfèric.
Què hi podem fer els ciutadans?
Informar-nos-en, ser conscients del problema i fer servir el cotxe el mínim possible. Però per poder fer-ho també ha d’haver-hi mesures que ho facilitin.