Llaunes de conserves: principals raons per a reciclar-les
Obrir-la, beure-la o menjar el que contingui; en definitiva, gaudir-la i reciclar-la. Aquest hauria de ser el recorregut natural de qualsevol llauna de conserva o de beguda. Totes amb un senzill gest: dipositar-les al contenidor groc. A partir d’aquí comença un complex sistema que aprofita els materials de què consta, acer i alumini, de forma indefinida i sense perdre les propietats. Els beneficis ambientals, econòmics i socials de reciclar les llaunes són molt diversos. Quines són aquestes raons basades en la conscienciació dels consumidors de la importància del reciclatge de les llaunes de conserves?
En l’associació per al reciclatge de la llauna ho tenen molt clar: “les llaunes de conserves són en general d’acer, encara que també s’utilitzen d’alumini”, tot i que des de l’associació per al reciclatge de l’alumini es matisa que cada vegada hi ha més llaunes de conserves d’alumini, com les natilles, els envasos de precuinats o els formatges d’untar. Tots dos materials són 100% reciclables i totes les llaunes dipositades al contenidor groc es recuperen i reciclen en acereries i foneries, destaquen tots dos experts.
El 2012, el percentatge de reciclatge de les llaunes d’acer va superar el 89%, segons dades d’Ecoacero: gairebé nou de cada deu llaunes posades al mercat es van recuperar i reciclar el l’any passat. De fet, Espanya figura entre els primers països mundials en reciclatge d’envasos d’acer. Aquest valor s’incrementa any rere any des que hi ha estadístiques, i encara queda marge perquè creixi.
El reciclatge d’una llauna de conserva evita l’ús de noves matèries primeres i energia. Segons dades de l’European Metall Packaging (Empac), l’acer elaborat al 100% a partir de ferralla necessita un 75% menys d’energia que el que es produeix amb matèria primera verge. En el cas de l’alumini, aquest percentatge creix fins al 95%.
Les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, implicades en el canvi climàtic, també es redueixen amb el reciclatge. Segons dades d’Ecoacero, cada llauna reciclada evita emissions de CO2 equivalents a 1,5 vegades el seu propi pes. I el cicle continu de reciclatge de l’acer assegura la preservació dels recursos naturals per a generacions futures.
El complex sistema de recuperació i reciclatge de residus suposa costos importants per a la societat. Per tant, cada llauna que no es diposita al contenidor groc i acaba la seva vida llençada en l’entorn o en un abocador evidencia una manca de compromís cívic.
Una llauna amb restes d’aliment o líquid no suposa un problema tècnic, però influeix en la qualitat de la gestió i en la seguretat i salubritat de les instal.lacions i els seus operaris. Per tant, els consumidors contribueixen a millorar el reciclatge si dipositen les llaunes de conserves buides.
Fins i tot les llaunes que es llencen amb la resta d’escombraries poden acabar reciclades. La majoria de les plantes de Residus Sòlids Urbans (RSU) o compostatge, on poden acabar aquests residus, disposen d’algun sistema de recuperació, com electroimants (l’acer és magnètic). Si atrapen alguna conserva de llauna, és possible que entri en el circuit de reciclatge. Ara bé, l’esforç dels consumidors de separar les deixalles i dipositar-les al contenidor groc és imprescindible. En el cas dels envasos d’alumini, la recuperació en aquestes plantes és molt baixa, i en la majoria acaben amb la resta de residus, en abocadors o incineradores.
L’acer i l’alumini són materials que no perden les propietats i es poden reciclar tantes vegades com es vulgui. Els envasos d’acer es reciclen des de molt abans de la implantació, el 1998, del model de recollida selectiva d’envasos mitjançant contenidor groc. El cicle de producció, recuperació i reciclatge es repeteix una vegada i una altra. Avui s’utilitza acer fabricat per primera vegada fa 150 anys i que ha passat per molt diverses aplicacions.
Des d’Ecoembes, l’associació que gestiona els contenidors groc i blau, es recorda la tasca de la indústria per aconseguir llaunes de conserva cada vegada més lleugeres i fàcils de reciclar. Segons dades de l’Empac, els últims 20 anys les llaunes d’alumini són un 28% més lleugeres, i els envasos alimentaris d’acer un 33%.
Les llaunes per a conservar aliments es van inventar fa més de 200 anys. La seva resistència i seguretat davant d’atacs externs (gasos, llum, microorganismes) mantenen durant diversos anys el seu contingut en perfectes condicions. “Cada llauna és una caixa forta”, afirmen des d’Ecoacero.
Malgrat el pas del temps, el seu ús continua no només vigent, sinó en ascens. Abasten una gran varietat de fruites, hortalisses i llegums, peixos, productes carnis i plats preparats. S’envasen productes tan coneguts com el blat de moro, els espàrrecs o la tonyina, però també d’altres com les castanyes, les navalles, les figues o els eriçons, igual com olis, envinagrats o aliments per a mascotes.
Espanya és un referent mundial en conserves per la qualitat de la matèria primera i els processos aplicats. No obstant això, els experts asseguren que resulta molt difícil establir quantes llaunes es fabriquen. Com a dada orientativa, des d’Ecoacero estimen que suposen un consum anual d’unes 200.000 tones d’acer.