Només un de cada dos enquestats llegeix sempre l'etiquetatge dels productes
Anar a comprar no sempre és fàcil. Per a molts és com entrar en un camp de batalla on s’han d’enfrontar a milers de productes allotjats en prestatgeries. Però no estan desarmats. Per enfrontar-se a aquesta croada, el consumidor disposa de l’etiquetatge nutricional dels productes. Es tracta del principal mitjà de comunicació entre productor o distribuïdor i consumidor, a més d’una eina clau per a fer tries ben informades. Tot i això, malgrat que les etiquetes dels aliments aporten dades molt útils, no sempre reben tota l’atenció que mereixen. Per aquesta raó, EROSKI CONSUMER ha volgut saber si els consumidors atenen realment l’etiquetatge dels productes, si en coneixen el significat, el saben interpretar i ho consideren útil.
Per dur-ho a terme, la revista va entrevistar durant el mes d’agost prop de 1.000 persones majors d’edat, totes procedents de les 17 comunitats autònomes. Com a conclusió, només una de cada dues persones enquestades llegeix sempre l’etiquetatge dels productes que adquireix i, d’aquestes, amb prou feines la meitat entenen amb freqüència la informació declarada. Encara més, tot i que un 78% ho consideren una eina útil, tan sols a la meitat els influeix sempre en la compra. Pot ser que això es degui al fet que el 94% dels enquestats creu que s’hi utilitzen termes excessivament complexos i el 86% considera que en l’etiquetatge s’haurien de fer modificacions.
La funció de l’etiquetatge en els aliments és la d’informar sobre el que conté un producte i la seva existència respon a un dels drets bàsics del consumidor: “la informació correcta sobre els diferents productes o serveis i l’educació i divulgació, per a facilitar el coneixement sobre el seu ús, consum o gaudi adequats”, segons l’article 2.1.d de la Llei General 26/1984 per a la defensa dels consumidors i usuaris.
Així i tot, malgrat gaudir d’aquest dret, ¿el consumidor final llegeix la informació que se li ofereix en cada producte? En l’enquesta realitzada per EROSKI CONSUMER, una de cada dues persones entrevistades van dir que ho feien sempre, però un altre 45% va confirmar que només de vegades i un 5%, mai. Per comunitats, tots els enquestats de Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana i La Rioja van assegurar llegir l’etiqueta enfront d’un de cada deu entrevistats de Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó, que van assegurar no fer-ho mai. No hi ha diferències apreciables per sexe, però sí per edat. Entre els qui confirmen aquesta lectura, són els més joves d’entre 18 i 34 anys els qui ho fan sempre en una proporció més gran, un 58% d’ells. D’altra banda, el 47% dels majors de 55 anys examinen les etiquetes només algunes vegades.
Gairebé la majoria dels enquestats (93%) que afirmen fixar-se en l’etiquetatge, llegeix sempre la data d’envasament i de caducitat o consum preferent, un altre 81% també diu parar esment en la informació nutricional i un 72% posa l’atenció en la llista d’ingredients i al·lergògens.
Tant per edat com per sexe i procedència, la dada en què es fixen els enquestats en una proporció més gran és la data d’envasament i de caducitat o consum preferent (el 93%), i en menys proporció el nom o raó social i l’adreça del fabricant (el 31%). Tot i això, va haver-hi algunes excepcions: els joves d’entre 18 a 34 anys es fixen sobretot en la informació nutricional (el 90%), igual que els asturians enquestats (el 96%). Els càntabres i gallecs entrevistats, d’altra banda, atenen més la llista d’ingredients i al·lergògens (el 93% i el 85% dels enquestats allà, respectivament).
Un embolic de conceptes no sempre desxifrable
Una cosa és llegir i una altra, entendre. Els qui llegeixen les etiquetes dels productes que adquireixen no sempre comprenen la informació que hi surt: un de cada dos enquestats reconeix que només l’entén de vegades. Per sexes, són ells els qui en major proporció així ho reconeixen (un 54%, davant del 49% d’elles), i per edat, els enquestats d’entre 35 i 54 anys (el 55%, a diferència del 40% de 18 a 34 anys que també ho asseguren). Finalment, dos de cada tres extremenys i castellans-lleonesos entrevistats també destaquen per confirmar que aquesta informació no sempre la desxifren (al voltant del 65%).
I quin és el tipus d’informació que no solen entendre? Tres de cada cinc esmenta la llista d’ingredients i d’al.lergògens; dos de cada cinc, la informació nutricional; i un de cada quatre, el nom o raó social i l’adreça del fabricant, el lloc d’origen i la denominació de venda del producte. Per edat i sexe, tots coincideixen que la llista d’ingredients i al·lergògens és la dada en la qual solen dubtar més (fins i tot, tres de cada cinc afirmen que el grau de comprensió d’aquesta dada és mitjana). Però també afegeixen la informació nutricional els enquestats a Astúries i a les comunitats de Madrid i Valenciana, així com el lloc d’origen del producte a Cantàbria.
La utilitat de l’etiquetatge dels productes es qüestiona sovint. Encara que tres de cada quatre persones enquestades van confirmar que sempre és útil (principalment les dones -un 79%- i els joves de 18 a 34 anys -un 82%), una de cada cinc creu que només ho és de vegades (en una proporció més gran els homes i els adults de 35 a 54 anys, un 22% d’aquests respectivament) i no arriben a l’1% els qui opinen que mai ho és (superen aquesta proporció el 7% dels enquestats de La Rioja que ho creuen així). El tipus d’informació més útil per als enquestats per EROSKI CONSUMER és la informació nutricional (així ho sembla al 37%), la llista d’ingredients i d’al·lergògens (al 32%) i la data d’envasament i de caducitat o consum preferent (al 21%). Pràcticament no hi ha diferències per edat i sexe, per bé que quant a la localitat, els extremenys també donen importància al lloc d’origen (així ho fan el 19% dels enquestats allí).
No obstant això, tot i veure la utilitat a la informació de l’etiquetatge, no sempre influeix en la compra que facin. En l’enquesta, un 51% dels entrevistats va assegurar que sempre li influïa (majoria de dones i els enquestats de 55 anys o més), un 48% va dir que només de vegades (més en els homes, a un 52% així li ho sembla, i de 35 a 54 anys) i un 1%, mai (per localitat, però, la xifra puja fins al 7% dels enquestats a La Rioja, i al 5% dels murcians, balears i navarresos). Amb tot, la informació que els influeix en la compra en primer lloc és la nutricional per al 39% d’ells, la llista d’ingredients i els al.lergògens per al 33% i la data d’envasament i de caducitat o consum preferent per al 17%.
Perquè l’etiquetatge d’aliments sigui una eina eficaç i un mitjà de comunicació útil per a l’usuari, és imprescindible que la informació sigui clara i llegible. No obstant això, en l’enquesta, nou de cada deu entrevistats per EROSKI CONSUMER van opinar que les etiquetes contenen informació amb termes excessivament complexos. Els qui ho pensen en una proporció més gran són aquells amb més de 35 anys (un 95%, davant del 90% dels joves de 18 a 34 anys) i, curiosament, tots els manxecs i extremenys enquestats.
Entre els qui creuen que les paraules utilitzades en l’etiquetatge són complexes, un de cada cinc diu que aquesta situació sempre es produeix (el 26% dels homes i els adults majors de 55 anys, i més del 30% dels canaris i extremenys enquestats) i set de cada deu, només de vegades.
En aquest sentit, a quatre de cada cinc persones de l’enquesta la informació de les etiquetes els ha induït a error o els ha confós alguna vegada a l’hora de fer la compra. Per sexes, a un 84% d’ells i a un 81% d’elles. Però les diferències són més grans per edats: mentre que als majors de 35 anys els va passar en el 83%, entre els joves de 18 a 34 anys aquesta proporció baixa al 75%.
En el 65% dels casos, aquesta informació que va induir a error es referia a la composició del producte, en un de cada tres a les característiques i qualitats del producte i en un de cada quatre a la seva naturalesa i origen.
L'etiquetatge, sota inspecció del consumidor
Un 86% dels enquestats per EROSKI CONSUMER considera que l’etiquetatge d’aliments s’hauria de modificar d’alguna manera. Un 89% dels homes ho pensa així, enfront del 84% de les dones. També les persones de 55 anys o més són més crítiques: el 88% opina que s’hi haurien de fer canvis, enfront del 83% dels joves de 18 a 34 anys. També ho pensen en una proporció més gran a Astúries, Madrid i la Comunitat Valenciana (al voltant del 90% dels entrevistats allà).
I què proposen? Tres de cada quatre creuen que les etiquetes haurien de ser més clares i llegibles. Un altre 54% considera que la informació hauria de ser més fiable, un 44% que caldria treballar en l’estructura de les dades i un 22% que haurien de ser més breus i concises. I no només això: el 28% dels enquestats demana que s’inclogui més informació en les etiquetes sobre diversos aspectes: l’origen del producte i de les matèries primeres, concretar els ingredients (especialment, preocupen els additius i els seus efectes adversos), la data de caducitat una vegada obert el producte, la traçabilitat dels productes frescos, els segells oficials de qualitat i les contraindicacions.
L’etiquetatge específicament nutricional engloba tota la informació sobre el valor energètic del producte i el seu contingut en una sèrie de nutrients (proteïnes, hidrats de carboni, greixos, fibra alimentària, sodi, vitamines i minerals). La seva importància ve definida en el Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària: “els consumidors mostren un interès cada vegada més gran pel valor nutritiu dels aliments que adquireixen i cada vegada és més necessari proporcionar-los informació correcta sobre els aliments que consumeixen”.
En l’actualitat, no és obligatori incloure aquest tipus de dades en l’etiqueta del producte, només quan el productor llança algun tipus de missatge sobre propietats nutritives o saludables de l’aliment, com ara “ric en…” o “baix contingut en…”.
EROSKI CONSUMER també va consultar sobre la informació nutricional, sobre dues dades: el valor energètic del producte i els nutrients (proteïnes, hidrats de carboni, greixos, fibra alimentària, sodi, vitamines i minerals). Per a quatre de cada cinc enquestats, la informació sobre els nutrients del producte és molt important i per a dos de cada tres també ho és el valor energètic.
Amb tot, ¿veure-la en l’etiquetatge del producte que han d’adquirir els influeix sempre en la compra? Els nutrients, a més de la meitat dels entrevistats, mentre que el valor energètic només a un de cada tres. I és que un 59% d’ells reconeix que l’influeix només en alguns casos el valor energètic, i a un altre 44%, els nutrients. Al voltant del 6% no té mai en compte aquests conceptes.
Un dels sistemes que busca aclarir la informació nutricional de les etiquetes és el “semàfor nutricional”. Consisteix a atorgar als aliments un indicador que mostri amb una ràpida ullada les seves característiques nutricionals i si el producte en qüestió és saludable.
Del gairebé miler d’enquestats per EROSKI CONSUMER, més de la meitat coneixia aquest sistema. D’aquests, un 56% eren dones (enfront del 51% dels homes) i per grups d’edat són majoria els joves de 18 a 34 anys els qui saben en què consisteix (un 70% d’ells, davant del 58% dels entrevistats d’entre 35 a 54 anys i el 39% amb 55 anys o més). Per comunitats, hi ha un desconeixement més gran entre els canaris i extremenys enquestats (tres de cada quatre va confirmar no conèixer-ho), a diferència dels navarresos i bascos (al voltant del 75% sabia en què consistia).
Entre les més de 500 persones que van afirmar que coneixien el sistema de “semàfor nutricional”, a nou de cada deu els semblava un sistema comprensible: quatre de cada cinc opinen que és clarificador que la informació nutricional es mostri per 100 g o 100 ml i també per ració (sempre que s’hi afegeixi el nombre de racions que conté l’envàs). Per contra, per a un 11%, el “semàfor nutricional” no és un mètode clar: en un proporció més gran els homes (un 14% davant del 9% d’elles) i majors de 55 anys (el 14% va dir que no li semblava un mètode clar, davant del 10% dels altres dos grups d’edat).
Però, en general, ho consideren un sistema útil. A un 87% dels enquestats els permet fer compres més saludables, a un 76% conèixer ràpidament quins nutrients aporta i a un 74% identificar a primera vista de quin tipus d’aliment es tracta.
Alimentació i salut s’han convertit en un binomi inseparable. És evident que cada vegada donem més importància al fet que els aliments que consumim siguin saludables. La informació nutricional visible en els productes és especialment útil per a conèixer quins nutrients (i en quina quantitat) conté un producte determinat. Llavors, què podem trobar en l’etiqueta sobre la informació nutricional?
- Valor energètic per 100 g/100 ml: els aliments són la font d’energia per al nostre cos. La quantitat d’energia que tenen els aliments es mesura en unitats anomenades quilocalories (kcal) o quilojoules (kJ). Com a mesura de referència, en l’etiquetatge d’aliments s’indica la quantitat que aporten 100 grams o 100 mil·lilitres del producte.
- Valor energètic per unitat o porció: sempre que s’indiqui el nombre de porcions que té l’envàs, s’inclou aquesta informació.
- Hidrats de carboni: en l’etiquetatge s’esmentarà principalment la proporció d’hidrats de carboni per 100 grams de producte. Algunes vegades pot figurar un desglossament, que indica: hidrats de carboni, dels quals, sucres, polialcohols o midó.
- Greixos: han de representar el 30-35% de les calories totals diàries. Algunes vegades pot figurar un desglossament, que detalla entre saturats, monoinsaturats, poliinsaturats i colesterol.
- Proteïnes: la ingesta recomanada per a la població adulta espanyola és de 54 grams en homes i 41 grams en dones, que representen aproximadament un 7% de la ingesta energètica total respectivament.
- Sodi/sal: es recomana consumir menys de 6 grams al dia de sal o el seu equivalent, 3 de sodi al dia.
- Fibra: establir aquesta recomanació és difícil, encara que es pot aconsellar entre 25 i 35 grams al dia. Per a aconseguir-ho és fonamental que en la dieta habitual hi hagi una gran varietat d’aliments que en continguin, com ara pa integral, llegums, fruites i verdures.
- Vitamines i minerals: s’esmentaran si 100 grams (o 100 mil.lilitres) del producte aporten el 15% o més del CDR (Consum Diari Recomanat).
Aquests són els objectius nutricionals generals, és a dir, una orientació sobre la quantitat de nutrients que són necessaris ingerir en una dieta mitjana de 2.000 kcal per a aconseguir un estat nutricional òptim i evitar la deficiència d’un nutrient determinat. Per bé que els requeriments nutricionals són específics de cada persona segons el sexe, l’edat, l’activitat física, etc.