Fals gurús de l'alimentació
Beure aigua de mar, oblidar-se de la llet, suprimir cereals i llegums o apartar per sempre l’oli d’oliva de la nostra cuina són només alguns exemples dels inquietants “consells nutricionals” que es posen sobre la taula de moltes cases, ja sigui en forma de dietes miracle, fullets publicitaris o llibres. Tots aquests, per descomptat, vénen presentats amb un embolcall elegant i acurat (sovint, de la mà d’algun personatge famós que poc sap de nutrició, però molt d’audiències) i que converteixen aquests “mètodes”, fórmules o llibres en èxits absoluts de vendes. Com que l’alimentació és clau per a la salut, cal preguntar-se per què funcionen tan bé aquestes dietes, quins problemes poden ocasionar i, sobretot, com podem descobrir els falsos “gurús” que les promouen.
Què tenen en comú l’actriu nord-americana Gwyneth Paltrow, el metge japonès Hiromi Shinya i el francès Pierre Dukan? Els tres són autors de llibres sobre nutrició que arrasen en índexs de vendes (i la salut dels seus lectors). En principi, no sembla lògic donar credibilitat a una autora el currículum nutricional de la qual és nul, o a altres autors que, fins i tot sent metges, contradiuen en els seus llibres les recomanacions dietètiques de les entitats de referència en salut pública. No obstant això, i malgrat les contínues crítiques de la comunitat científica, el fet que It’s all good o L’enzim prodigiós hagin esdevingut best-sellers obliga a posar-hi atenció.
És clar que cada vegada hi ha més interès per la nutrició. I això, tot i que es tracta d’un fet desitjable, de vegades s’acompanya d’expectatives exagerades i poc realistes en relació amb els beneficis d’una bona alimentació. Sobretot, perquè els coneixements dieteticonutricionals de la població són bastant superficials. Això ens converteix en lectors vulnerables i crèduls davant les campanyes de vendes, els missatges ben muntats, els llibres bonics o el fals testimoni. Per posar fre a aquesta situació, a continuació s’enumeren alguns trets que solen compartir els falsos gurús:
- Venen suplements dietètics, o bé perceben una contraprestació econòmica en funció del volum de venda (com ara el segó de civada “Dukan”). El professor Edzard Ernst (investigador i expert en evidències científiques) considera que quan un científic es torna empresari, la veritat pot estar en risc.
- Fan declaracions irraonables o exagerades relacionades amb l’alimentació, com ara ràpides disminucions de pes o “curació” d’una àmplia gamma de malalties (demència senil, aterosclerosi, disfunció renal, depressió, osteoartritis o fins i tot el càncer).
- Afirmen que les seves teories són aplicables a tota mena de pacients, amb qualsevol tipus de desordre físic, mental o emocional, ja siguin adults o nens.
- Sustenten les seves tesis en teories categòriques que solen fer al.lusió a la insulina, l’índex glucèmic, la inflamació, l’oxidació i el metabolisme (aquest últim no falla mai).
- En els seus arguments no falten paraules o frases com ara “desintoxicació”, “sense químics”, “neteja”, “equilibri interior”, “curació vibracional” o “alimentació natural i energètica” (la paraula “natural” és molt habitual sentir-la en boca dels falsos gurús).
- Esmenten les anomenades “teories de la conspiració”, com aquesta: “la indústria farmacèutica i el govern treballen junts per ocultar informació sobre una cura miraculosa”. Sempre és mentida. Una mentida que pretén distreure al lector de les òbvies preguntes de sentit comú sobre l’anomenada “cura miraculosa”.
Per a detectar el fals gurú, de vegades n’hi ha prou de revisar el seu currículum, ple de vaguetats com ara “m’interessa tot allò relacionat amb la salut i l’harmonia interior” o “he estudiat en diferents països”, sense concretar en cap moment quina mena de titulació sanitària posseeix. Unes vegades, s’autoatribueix un doctorat inexistent o bé esmenta universitats fantasma, cosa fàcil de contrastar. Altres vegades, però, el fals gurú és un professional sanitari de debò que, o bé està equivocat (no sap que en l’àmbit científicosanitari és imprescindible demostrar les teories abans d’implementar-les o difondre-les), o bé ens vol engalipar sense miraments. És per això que l’historiador científic Steven Jay Gould va incloure en el seu llibre Vuit porquets la reflexió següent: “Els estudis superiors i els títols darrere del nom no garanteixen un nou nivell de saviesa […] Al cap i a la fi, no hi ha substitut per a l’antiquat vici d’una lectura atenta”.
És un tret habitual, en qualsevol cas, que relatin els seus propis problemes previs de salut. Problemes que no van aconseguir solucionar amb la medicina tradicional, però sí amb un enfocament dietètic alternatiu. La seva suposada millora de salut els fa creure’s autoritzats per a proporcionar consells sanitaris i fins i tot prescriure dietes, fet conegut com a “intrusisme laboral”. Sigui com sigui, les seves “troballes” fonamenten els seus llibres, plens de dietes “revolucionàries” que sempre “curen qualsevol desajustament” i “desintoxiquen de manera natural”. Qui ha enfocat més bé aquesta circumstància és el catedràtic de Nutrició Abel Mariné, que el 2012 va assenyalar que aquestes dietes tenen “coses bones i originals, però les bones no són originals i les originals no són bones”.
Fer cas de falsos professionals sanitaris interfereix amb els consells o les pautes dels dietistes-nutricionistes, que mantenen una relació estreta amb la millora de la salut. A més de les conseqüències impredictibles de seguir una pauta dietètica sense sentit, apostar pel mètode d’un fals gurú pot provocar els inconvenients següents:
- Demorar (o evitar) la cerca d’un tractament sanitari adequat i necessari per a curar una malaltia
- Generar malnutrició
- Elevar el risc cardiovascular
- Afavorir el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària
- Cronificar o sistematitzar hàbits alimentaris arriscats
- Fomentar el sentiment de frustració, que perjudica l’estat psicològic
- Generar despeses econòmiques innecessàries
- Patir efectes secundaris a causa de suplements dietètics no avaluats en humans
- Causar símptomes com ara caiguda dels cabells, debilitat de les ungles, marejos, astènia, etc.