Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
Els mocs són un mecanisme de defensa que generen les nostres vies respiratòries per defensar-se de les infeccions. Així, si la llet o els seus derivats incrementessin la producció de mucositats (que no ho fan), podríem afirmar que el seu consum suposa un avantatge per fer front a les infeccions, més que no un desavantatge per les molèsties dels mocs que suposadament produeix. En qualsevol cas, un rigorós estudi publicat al desembre de 2005 va revisar la base científica d’aquest rumor. Investigadors de la Unitat d’Al.lergologia de l’Hospital Universitari de Zurich (Suïssa) es van prendre la molèstia d’avaluar si en els humans els lactis incrementaven la producció de mocs. Els resultats de la seva investigació, publicada en la revista Journal of the American College of Nutrition van ser prou explícits: “Les recomanacions d’abstenir-se de prendre productes làctics d’acord amb la creença que indueixen els símptomes de l’asma no tenen base en la literatura científica”. Més recentment, al febrer de 2012, el departament de Pediatria de l’hospital de nens de Vancouver (Canadà) va respondre a la mateixa pregunta que aquí es formula en la revista científica Canadian Family Physician. Les seves paraules també van ser clares: “La llet no ha de ser eliminada o restringida”.
Tenir fills incrementa el risc de patir varius. De fet, és una cosa que passa a una gran part de les dones i que, en general, no revesteix problemes greus, tret dels estètics. No obstant això, en alguns casos s’acompanya de dolor i molèsties. El primer que s’ha de fer és visitar el metge perquè valori la gravetat de les varius. Des d’un punt de vista dietètic convé millorar la dieta en general, disminuir el consum de sal o aliments salats; és millor prendre pa sense sal -l’ideal és que sigui integral- i disminuir de forma considerable el consum d’embotits, formatges o plats preparats… En persones amb excés de pes, la disminució de pes corporal s’acompanya d’una millora clara en els símptomes. Encara que no és un aspecte estrictament dietètic, convé recordar que l’exercici físic també millora de forma substancial els símptomes de les venes varicoses.
La hipercolesterolèmia és un desajust caracteritzat per la presència de nivells elevats del colesterol en la sang. En general, es considera hipercolesterolèmia si els valors de colesterol total són iguals o superiors a 240 mg/dl, encara que no hi ha un criteri acceptat universalment per definir aquest desordre: hi ha entitats que indiquen que hi ha hipercolesterolèmia quan el colesterol total és igual o superior a 200 mg/dl. La interpretació dels valors les fa el metge en relació amb altres condicions de salut i factors de risc. L’elevació del colesterol s’associa amb un clar augment del risc de desenvolupar malaltia coronària, així que la clau és prevenir-ne l’aparició. Per fer-ho s’ha de seguir una dieta saludable basada en una varietat d’aliments d’origen vegetal i que compti amb un consum més baix d’aliments d’origen animal i una ingesta ocasional d’aliments superflus (brioixeria, carns vermelles, dolços…). El paper de l’exercici físic és crucial: s’ha de fer un mínim de 30 minuts diaris d’exercici físic.
Un estudi publicat al maig d’enguany en la prestigiosa revista Public Health Nutrition ha comparat l’efecte que exerceixen, en els adolescents, dos models de presentació de la informació nutricional en les etiquetes dels aliments. Es tracta d’un estudi amb 81 adolescents sans d’edats compreses entre 14 i 16 anys, que van ser exposats a l’atzar a dues condicions de selecció d’aliments: uns etiquetats amb un codi de colors (l’anomenat “semàfor nutricional”) i uns altres amb un etiquetatge idèntic a l’anterior, però sense colors. L’estudi, elaborat per investigadors de la Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili (Reus, Tarragona), va observar que la gran majoria dels adolescents van trobar més comprensible l’etiquetatge amb colors, i també va constatar que la seva capacitat per triar una dieta més propera a les recomanacions nutricionals quant a energia, sucre, greix total i sal va ser més alta quan van ser exposats a aquest etiquetatge. Tal com va recollir el portal “Food Navigator” el 17 de juny de 2013, els autors es van centrar en adolescents perquè “són molt sensibles pel que fa a la seva dieta i la seva imatge corporal, i alhora molt vulnerables a les tècniques de màrqueting usades per influir en les seleccions dels consumidors”.
Per seguir una dieta sana s’ha d’augmentar el consum de fruita, verdura, llegums i cereals integrals. Amb tot, això pot generar molests gasos, cert malestar intestinal i inflor. Es tracta d’una cosa normal que no té més gravetat i que és transitori. Ocorre perquè la flora intestinal, molt sensible a canvis dietètics (sobretot si són bruscs), no està “acostumada” a prendre aquesta dosi de fibra dietètica, típica dels aliments d’origen vegetal. Per solucionar l’inconvenient, es recomana augmentar de manera progressiva el consum d’aquests aliments. Altres consells que cal tenir en compte són:
- Coure bé els llegums.
- Distribuir les ingestes. És millor dividir els àpats en sis cops al dia que no en dos. L’intestí “prefereix” que la fibra li arribi “a poc a poc”
- Mastegar bé els aliments.
- Beure aigua. Això és necessari perquè la fibra absorbeix molta aigua en el procés digestiu.
- Les begudes carbonatades, com els refrescs o la cervesa, també contribueixen a l’excés de gas.
El 2006, una guia va recomanar a totes les gestants no consumir embotits ni productes elaborats amb carn crua, si no es congelaven prèviament (per exemple, xoriço o pernil salat). La guia va ser editada pel Ministeri de Sanitat, amb la col.laboració d’Unicef, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), l’Associació Espanyola de Matrones (AEM), la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) i la Federació Espanyola d’Associacions d’Espina Bífida i Hidrocefàlia (FEBHI). Al maig de 2013, l’Associació Espanyola de Pediatria es va sumar a aquesta recomanació: va aconsellar a les gestants que les carns havien d’estar ben cuinades, o mantenir-se congelades a 22º C sota zero durant uns deu dies. I el mateix amb el peix, el pernil i la xarcuteria crua. Tot això és per prevenir que les gestants es contagiïn amb un paràsit denominat Toxoplasma gondii. La infecció amb aquest paràsit fora de l’embaràs no sol comportar gravetat. La majoria de les infeccions no produeixen símptomes o són similars als d’una grip moderada. En canvi, en l’embaràs la infecció pot generar danys en diversos òrgans del fetus i pot causar avortaments o malformacions congènites. La gravetat de la malaltia depèn de la fase de gestació en el moment de la infecció.