El certificat d’eficiència energètica d’habitatges s’aplica de forma correcta?
Hauria d’estar en vigor des de 2007 i la seva aplicació ha estat gairebé nul.la fins fa molt poc. Les comunitats autònomes decideixen sobre la certificació al seu territori. Algunes obliguen a un registre presencial i en paper, unes altres per Internet, algunes cobren taxes més o menys elevades, unes altres no, algunes inspeccionen els certificats registrats i unes altres gairebé es limiten a posar-los un segell i a arxivar-los.
Hi ha qui afirma que és una despesa burocràtica inútil més per als consumidors.
És una oportunitat fantàstica per a saber com podem reduir el consum energètic del nostre habitatge i millorar el nostre confort i qualitat de vida. El problema és que s’ha comunicat malament i ha arribat quan les economies familiars estan ajustades i sospiten de qualsevol despesa. Avui ningú no dubta que val la pena tenir electrodomèstics amb classe energètica A o bombetes de baix consum. Un habitatge té una despesa energètica moltíssim més important i en molts casos dura tota la vida.
Moltes empreses i tècnics ofereixen aquests certificats. Qui pot fer-los amb garanties?
Pràcticament qualsevol arquitecte o enginyer i professional que acrediti una experiència adequada. En un col.lectiu tan gran, amb una caiguda brutal del treball, hi ha risc que es llencin els preus i a la llarga una qualitat deficient en moltes actuacions.
Com pot saber un consumidor que l’enganyen?
Tècnics que no demostren la titulació o experiència exigides, persones o empreses que certifiquen l’habitatge sense visitar-lo, o preus anormalment baixos en són alguns indicis. Si falten dades com la ubicació, l’any de construcció, les característiques constructives, l’estat de l’habitatge i les reformes fetes, els equips de climatització i l’aigua calenta sanitària, la qualificació final o les mesures per a millorar l’habitatge també conviden a sospitar.
Quant hauria de costar?
És difícil donar un preu mitjà perquè depèn del tipus d’edifici o habitatge. Algunes estimacions el situen entre 250 i 300 euros. Es tracta d’aplicar el sentit comú i una mica de solidaritat veïnal, que a la llarga beneficia tothom: el certificat que necessita avui un veí pot fer-nos falta en el futur, i donar-nos informació per a millorar el nostre habitatge i reduir el consum. Per llei, abans o després, tots haurem de fer-ho. Si ens posem d’acord en la comunitat per a l’edifici complet costarà molt poc.
Quins fraus s’hi han detectat?
És d’hora per parlar de fraus contrastats, però hem vist moltes ofertes i anuncis, especialment en Internet, que intuïm que ho són. També hem detectat empreses i associacions entre els certificadors i els ciutadans que només tracten d’aprofitar-se amb mètodes quasi il.legals. El millor és recórrer a algun professional conegut o amb referències, preguntar-li per la seva experiència i demanar-li proves. Els administradors de finques poden i han de tenir un paper molt important a l’hora d’aconsellar professionals.
Què s’hauria de fer perquè compleixi els seus objectius?
El primer és una campanya adequada d’informació i sensibilització ciutadana. L’IDAE hauria de recuperar el seu protagonisme. Els mitjans de comunicació poden fer-hi una tasca importantíssima. S’haurien d’harmonitzar els procediments entre les diferents comunitats: Europa treballa per tenir una etiqueta única i aquí en tenim 17 de diferents. Els organismes competents haurien d’inspeccionar els certificats emesos, especialment amb qualificacions A o B. Els certificadors haurien d’acreditar-se davant d’algun organisme oficial de control, i fins i tot complir una formació específica, com en altres països.
Què es pot fer per millorar l’eficiència energètica a casa?
Canviar els nostres hàbits i utilitzar bé els equips. Set de cada deu euros gastats en energia a casa es destinen a calefacció i refrigeració. La major part es perd perquè molta energia s’escapa per defectes en l’habitatge o per absència d’aïllament. La millor mesura passa per millorar en la comunitat de veïns l’aïllament de façanes i teulades. De forma col.lectiva no ha de ser necessàriament costós. Notarem els beneficis des del mateix minut després de la reforma i augmentarà el valor de l’habitatge.
I si no es pot de forma col.lectiva?
Podem canviar les finestres de primer a les habitacions més freqüentades. Una estança orientada al nord en un clima fred pot millorar molt amb uns panells aïllants interiors i una placa de guix laminat. La reforma dura una jornada, amb un cost i una pèrdua d’espai molt reduïts i poques molèsties.