Garantia diminuta de vida
La vida no seria possible al nostre planeta si en desapareguessen els insectes. Tot i l’associació gairebé instintiva d’aquests animals a una cosa diminuta, irrellevant, molesta o fins i tot repulsiva, la seua presència garanteix la continuïtat dels processos de generació de vida als nostres ecosistemes. Per això, i encara que puga resultar sorprenent, els legisladors han elaborat una gran varietat de normes que els protegeixen de manera directa o indirecta.
La principal directriu de la Unió Europea (UE) que vetlla per aquest grup d’animals és la denominada “Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres (directriu 92/43/CEE)”, encara que, per exemple, només inclou 21 insectes de les prop de 50.000 espècies que hi ha a Espanya. El Ministeri de Medi Ambient, d’acord amb la Llei 4/89 de Protecció de la Naturalesa, ha redactat un catàleg d’espècies protegides que inclou 28 tipus d’insectes repartits entre quatre categories d’amenaça. D’altra banda, algunes comunitats autònomes han inclòs o estan en procés d’incloure algunes espècies d’insectes en els seus catàlegs respectius de protecció de fauna.
Tot i l’existència d’una legislació específica, la protecció dels insectes i la seua consideració en les polítiques ambientals encara estan molt lluny de poder ser qualificades com a satisfactòries, com indiquen des de l’Associació espanyola d’Entomologia (AeE) i el Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) de la Universitat d’Alacant, que afirmen que no serveix de res protegir una espècie si es continua contaminant o destruint l’hàbitat en què viu.
La directriu europea esmentada no engloba en el seu nivell de protecció ni un sol insecte pol·linitzador, bàsics en els processos d’expansió de flors i plantes, ni els milers d’insectes migratoris que es desplacen tots els anys entre Europa i Àfrica, ni cap insecte característic dels ecosistemes mediterranis. Així i tot, alguns països europeus disposen de llistes d’alguns grups més vistosos, com ara papallones o libèl·lules, que inclouen un alt percentatge d’espècies que cal protegir.
Els científics han identificat i classificat un poc més d’un milió d’espècies, xifra que representa prop del 75% de tots els éssers vius coneguts. Tot i això, la varietat real és molt més gran. Les estimacions de la comunitat científica oscil.len entre els 10 i els 30 milions d’espècies d’insectes encara sense catalogar, a causa sobretot del gran desconeixement que hi ha quant a la biodiversitat de moltes zones tropicals. En l’actualitat, el ritme anual de descobriment de noves espècies animals se situa en 15.000 espècies, de les quals el 62% són insectes i almenys una quarta part d’aquests són coleòpters (escarabats). A Espanya, a priori un territori analitzat ja de forma detinguda, els entomòlegs descobreixen unes 20 espècies cada any.
A l’aparició constant de nous tipus d’insectes es contraposa el ritme encara més gran d’extinció, xifrat en l’actualitat en uns tres cada hora, dada que representa unes 27.000 espècies menys cada any. Per això, l’AeE jutja imprescindible un canvi de mentalitat i la dotació per part de les institucions d’un pressupost per a poder oferir els mitjans necessaris a les persones encarregades d’estudiar i conservar la varietat entomològica.
Els insectes, un dels grups animals més antics que viuen sobre la Terra, és també el que té un nombre més gran de formes a hores d’ara, fet que mostra una capacitat d’adaptació i de supervivència a l’entorn per sobre de la resta de formes de vida animal. Els insectes estan involucrats en la immensa majoria dels processos ecològics que es donen en els ecosistemes terrestres i en gran part de llacs i cursos d’aigua. De la seua participació depèn el reciclatge d’aproximadament el 20% de la biomassa vegetal de la Terra, i també són els principals desintegradors dels cadàvers animals i excrements. A això s’afegeix que més del 60% de les plantes depenen per a sobreviure dels insectes pol·linitzadors.
Espanya compta amb la biodiversitat més alta d’Europa, riquesa que també es materialitza en l’apartat d’insectes. El nombre d’espècies que hi ha al nostre país representa el 30% de la riquesa de tota la conca Mediterrània, amb prop de 50.000 espècies d’insectes vivint a la regió ibèrica, les illes Balears i Canàries, de les quals un percentatge molt alt és exclusiu dels nostres ecosistemes. Entre les espècies d’insectes protegits propis d’Espanya destaca, per la vistositat, la graèllsia (Graellsia isabellae), papallona nocturna que viu en pinars de pi roig i pi bord. Des de fa anys, l’AeE, el CIBIO i la Direcció General de Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient col.laboren en la protecció d’aquest important patrimoni natural. D’aquesta col·laboració ha sorgit, per exemple, l’elaboració del “Llibre Roig dels Invertebrats espanyols”, en què s’inclouen 142 artròpodes, entre ells 135 insectes, que haurien de tenir protecció estricta a Espanya. Des del CIBIO s’apunta que la seua protecció futura dependrà de la iniciativa que prenga el Ministeri i les comunitats autònomes.