Per quan s'ha de comparar
Sabem què és la TAE d’un préstec? Ens convé tenir alguna noció sobre la matèria si pensem sol·licitar un crèdit o ens disposem a contractar un fons d’inversió, ja que serà la dada que ens proporcionaran en les entitats financeres perquè comparem entre unes ofertes i unes altres. Simplificant molt, pot ocórrer que un préstec hipotecari a un 2,5% d’interès nominal siga en realitat més car que un altre amb un interès del 3%, si les comissions del primer són més elevades que les del segon. Per mitjà de la TAE, el tipus d’interès efectiu que mesura la rendibilitat dels productes d’estalvi o préstecs, se simplifica la comparació i s’obté una informació més completa. En teoria, la TAE (Taxa Anual Equivalent o Taxa Anual Efectiva) és l’indicador més objectiu per a analitzar les diferències monetàries que hi ha entre productes bancaris, perquè engloba la majoria dels conceptes (comissions d’obertura, de cancel·lació…) que s’inclouen en aquest tipus de productes.
La inclusió d’aquesta dada en els fullets o campanyes publicitàries de les entitats financeres és obligatòria: des del 1990 el Banc d’Espanya exigeix a les entitats financeres que informen d’aquest índex, regulat per mitjà de la norma 8/1990 sobre ‘Transparència de les operacions i protecció de la clientela’, en la publicitat dels seus productes. Fins i tot en els productes d’estalvi, bancs i caixes estan obligats a indicar un exemple representatiu de l’interès que es pot obtenir amb el producte anunciat. Però cal anar amb cura fins i tot a l’hora de comparar la TAE de préstecs o dipòsits.
La TAE és un percentatge que es calcula amb una fórmula matemàtica disposada segons la normativa del Banc d’Espanya. Aquesta fórmula inclou el tipus d’interès o interès nominal (el percentatge de diners que es dóna quan s’executa el pagament d’interessos), les comissions d’obertura, d’estudi o de cancel·lació (parcial i total) i el nombre d’anys de la hipoteca o d’inversió, segons el producte escollit. El mateix Banc d’Espanya és l’encarregat de publicar un llistat amb la TAE mitjana dels préstecs: al tancament de desembre del 2005, se situava en el 2,46% en els crèdits hipotecaris i en el 8,34% en els préstecs al consum.
Segons estableix el Banc d’Espanya, la TAE d’un crèdit hipotecari només inclou les despeses que el client abona a l’entitat financera, no la resta de conceptes que incrementen notòriament el cost real del crèdit. Així, en queden fora despeses importants com:
- La taxació de l’habitatge
- Les minutes del notari
- Les despeses de gestoria
- Les assegurances que exigeixen les entitats (de vida, de llar…)
A causa de la necessitat de recórrer a préstecs hipotecaris o personals, el ciutadà mitjà haurà de veure-se-les amb la TAE. Per a facilitar la comparació, convé tenir en compte aquestes recomanacions:
- El Banc d’Espanya aconsella no comparar la TAE d’un préstec a interès fix amb la d’un préstec a interès variable, ja que en aquest últim serà sempre una TAE teòrica, perquè no hi ha manera de saber a priori quina serà l’evolució de l’índex de referència. Tot i això, en un préstec a un tipus d’interès fix és fàcil escollir en funció d’aquest índex.
- És important utilitzar la TAE només per a comparar préstecs en un mateix termini, ja que les comissions fan que siga diferent segons el termini per al qual es calculen.
- No és comparable la TAE d’un préstec personal amb la d’una altre d’hipotecari, perquè aquest té moltes més despeses que no s’inclouen en el càlcul de la TAE legal, com ara les despeses notarials, les assegurances obligatòries, la taxació, les despeses de gestoria, les assegurances, etc.
L’entitat A ofereix una hipoteca a un interès fix nominal del 5,77% i el 5,80% TAE i l’entitat B, una altra amb un 5,6% d’interès nominal i un 6,14% TAE. La diferència en el tipus d’interès TAE és deguda al fet que l’entitat A ofereix el préstec hipotecari sense comissions (ni d’obertura, ni d’estudi ni de cancel·lació), mentre que la hipoteca de l’entitat B té una comissió d’obertura de l’1% i de cancel.lació total del 2%. Tot i que l’interès nominal del primer és superior i podríem pensar que els interessos a pagar seran més elevats, la TAE és més baixa. Qui contracte el préstec de l’entitat A pagarà menys. En una hipoteca de 120.000 euros a 15 anys, el client de l’entitat A pagaria una quota de 999,71 euros al mes, mentre que amb l’entitat B abonaria 1.021,73 euros al mes. En 15 anys, la diferència serà de 3.963 euros.