Toxoplasmosi

Gats a distància

Les dones embarassades formen el principal grup de risc d'una malaltia transmesa, sobretot, pels felins
1 Març de 2006
Img salud listado 401

Gats a distància

Una de les advertències més comunes a una dona que es troba embarassada és que es mantinga allunyada dels gats. El motiu d’aquesta recomanació és la toxoplasmosi, una malaltia transmesa dels gats a l’ésser humà, d’àmplia distribució mundial i provocada pel Toxoplasma Gondii, un protozou (organisme microscòpic) amb el qual ha estat en contacte, segons zones geogràfiques, entre el 20 i el 80% de la població. El toxoplasma es comporta com un paràsit intracel.lular i té un cicle evolutiu en què els felins, especialment el gat, són hostes definitius, i els humans, mamífers i aus són hostes intermedis. Això significa que només en l’intestí dels felins es compleix el cicle que condueix a la formació de nous paràsits que s’eliminen amb els excrements i que resisteixen en el medi ambient més d’un any, amb la qual cosa poden infectar altres animals o l’ésser humà.

Salut del bebè

El problema més greu d’aquesta afecció és que si afecta una embarassada pot posar en perill la salut del bebè. Quan una dona embarassada contrau toxoplasmosi per primera vegada hi ha un 40% de probabilitats que la transmeta al fetus. Tot i això, el risc i la gravetat de l’afecció en el bebè varien segons l’estat de l’embaràs. Si ocorre en el primer trimestre, el 15% dels fetus s’infecten; en el segon passa a un 30% i en el tercer a un 60%. No obstant això, com més prop del començament de l’embaràs es produeix la infecció, més greus són les conseqüències per al bebè.

Per això la toxoplasmosi és objecte d’observació quan s’origina un embaràs i es fan una sèrie de proves per veure si l’embarassada l’ha passat, la té o no ha tingut contacte amb aquesta malaltia. Si ja l’ha patida, està immunitzada i no hi ha risc per al bebè perquè els anticossos de la mare el protegeixen. Si està infectada, s’haurà de sotmetre a un tractament i caldrà esbrinar si el fetus també ho està. I si no l’ha passada, haurà de prendre certes precaucions -com ara evitar el contacte amb gats o el consum de carn poc feta- per a evitar contagiar-se.

La toxoplasmosi pot adquirir-se de diverses formes:

  • per ingesta de carn contaminada en ingerir-la crua o poc feta.
  • per contacte amb excrements de gats o productes que hagen estat en contacte amb ells. Generalment, els gats infectats semblen estar sans. La infecció és molt més habitual en gats de zones rurals o que caminen solts, perquè no es pot controlar què mengen.
  • per via maternofetal o congènita, transplacentària.
  • més rara és la transmissió per transfusions, transplantaments…

Pocs símptomes

/imgs/20060301/salud02.jpgSi una persona es contamina, el més habitual és que la infecció transcórrega amb molt pocs símptomes: febre lleugera, malestar general, mal de cap, dolors musculars i augment de la grandària i la duresa dels ganglis limfàtics del coll, amb aparició de dolor. En la majoria dels casos la infecció passa sense més. Una vegada superada, la persona que l’ha patida no torna a sofrir-la mai més.

En l’hoste immunodeprimit amb les defenses baixes, la malaltia pot causar problemes greus: toxoplasmosi cerebral, toxoplasmosi de la retina… Però el problema més greu és el de la toxoplasmosi congènita.

La infecció aguda durant l’embaràs té un risc d’infecció fetal del 40%-50%, i d’aquests el 10% sofrirà malformacions greus o mort fetal. Les seqüeles són més greus si ocorren en el primer trimestre. Poden néixer normals, però tenen risc de seqüeles tardanes com ara infeccions oculars (corioretinitis), retard mental, microcefàlia, sordesa… També poden aparèixer anèmia, icterícia, hepatoesplenomegàlia (fetge i melsa engrandida), erupcions cutànies…

La millor prevenció de la infecció congènita és actuar abans de l’embaràs. Am aquest fi es disposa d’una bateria de proves serològiques que reflecteixen l’estat de l’embarassada o de la dona que planeja tenir un fill: si ha passat la malaltia i hi és immune, si la té en aquest moment o si no l’ha tinguda.

Tractament

Si es confirma la infecció activa de la mare, el pas següent és verificar si el fetus també està infectat, la qual cosa es pot fer mitjançant proves prenatals com l’amniocentesi i l’ecografia. Si se sospita que el fetus està infectat, es tracta la mare amb dos medicaments: pirimetamina i sulfadiazina. Si el fetus encara no està infectat, es tracta la mare amb espiramicina. Els nounats i els bebès infectats han de ser tractats, inclosos els que neixen sense símptomes, amb dos medicaments: pirimetamina i sulfadiazina. El tractament s’ha de prolongar durant tot el primer any de vida, i algunes vegades més temps. /imgs/20060301/salud01.jpg

A causa de l’absència de símptomes, pot ocórrer que la majoria dels bebès infectats no siguen sotmesos a tractament. De vegades la malaltia no es detecta fins que es presenta una infecció ocular o un altre problema mesos o anys després de néixer. Per a evitar-ho es recomana que a tot bebè nascut de mare diagnosticada de toxoplasmosi se li efectuen proves diagnòstiques per comprovar si està infectat i, en aquest cas, començar un tractament.

Prevenció

Si no s’ha tingut contacte amb la toxoplasmosi, no hi ha anticossos circulants i, per tant, es pot adquirir la infecció aguda durant la gestació. S’ha comprovat que en alguns països desenvolupats el 80% de les dones en edat fèrtil mai no ha tingut toxoplasmosi. Per això, la prevenció és fonamental. Aquestes són algunes recomanacions per a dones embarassades:

  • Evitar el contacte amb gats.
  • Si tenen gat a casa, no alimentar-lo amb carns crues o poc cuites.
  • Mantindre el gat dins de casa per a evitar que cace rosegadors o aus.
  • No han de buidar ni netejar la caixa on el gat fa les necessitats. Però la caixa s’ha de buidar tots els dies perquè els paràsits dels excrements no es converteixen en infecciosos fins passades 24 hores.
  • Evitar el contacte amb les areneres en què els gats fan les necessitats.
  • Menjar la carn molt cuita. Cal cuinar-la fins que arribe a una temperatura de 70º en totes les zones i ha d’adquirir color marró o rosa fosc.
  • Rentar-se les mans amb aigua i sabó després de manipular carn crua i no tocar-se els ulls, el nas o la boca amb els dits.
  • Netejar les taules de tallar, les superfícies de treball i els utensilis amb aigua calenta i sabó després d’haver estat en contacte amb carns crues, fruites o verdures sense rentar.
  • Rentar bé totes les fruites i verdures abans de consumir-les.