Una dieta equilibrada, la millor prevenció
La relació entre el càncer i l’alimentació és un fet. Encara que els seus límits no estan encara molt definits, en la dècada dels 80 es va establir que al voltant del 35% dels càncers tenien l’origen en l’alimentació o hi estaven vinculats. A partir de llavors s’han multiplicat els estudis en la matèria i al 1997 es va publicar un exhaustiu informe titulat “Aliments, nutrició i prevenció del càncer: una perspectiva global”, publicat pel Fons Internacional per a la Investigació del Càncer i l’Institut Americà per a la Investigació del Càncer. En aquest informe es va establir que l’adopció d’uns hàbits alimentaris més sans pot reduir el nombre de casos anuals en tot el món entre un 30% i un 40%. Si a això sumem el fet de deixar de fumar, els percentatges de reducció passarien al 60%-70%.
No resulta fàcil determinar amb exactitud l’associació entre l’alimentació i el càncer. Els hàbits alimentaris són molt diferents d’uns individus a uns altres, i també ho és el mode en què cuinem i conservem els aliments. A més, cal tenir en compte altres variables relacionades amb l’origen o el desenvolupament del càncer, com el tabac o altres substàncies a què estem exposats, ja siga al treball -fum de soldadura, gasos de pintures o vernissos, etc.- o al lloc en què vivim -contaminació mediambiental-, sense oblidar la mateixa genètica. Per això, quan s’estableix la relació entre dieta i càncer, de moment es parla d’associacions “convincents”, “probables” o “possibles”.
A tall d’exemple es considera que les verdures posseeixen un paper protector “convincent” enfront dels càncers de boca i faringe, esòfag, pulmó, estómac, còlon i recte; “probable” enfront dels de laringe, pàncrees, mamella i bufeta, i “possible” enfront dels de fetge, ovari, endometri, coll de l’úter, pròstata, tiroide i ronyó. Per contra, es considera que les dietes molt calòriques o riques en greix i proteïnes, coccions com la barbacoa o la graella, l’abús de l’alcohol i de la carn, de fumats i de la sal, a més de l’obesitat, augmenten el risc d’aquesta malaltia. En particular es creu que és “probable” que l’abús de carn incremente el risc de càncer de còlon i recte, i que és “possible” que ho faça davant dels de pàncrees, mamella, pròstata i ronyó.
Fibra: un consum elevat de fibra a partir de la ingesta de fruites, verdures, pans i cereals integrals i llegums resulta beneficiós. Ajuda a reduir el risc de càncers localitzats en el tub digestiu i els que depenen d’hormones -mamella, endometri i pròstata-.
Minerals: es considera que el seleni ajuda a reduir el risc de leucèmia i de càncers de còlon, recte, pulmó, mamella i ovari. Alguns estudis suggereixen que nivells baixos de zinc s’associen amb incidències més altes de càncer d’esòfag i de pulmó. Quant al iode, la seua carència en la dieta sembla que té relació amb un major risc de càncers de tiroide i de mamella. Els requeriments d’aquests nutrients es cobreixen amb una dieta variada i equilibrada.
Les recomanacions dietètiques que han anat sorgint sobre la prevenció del càncer es basen en una alimentació equilibrada que, a més, contribueix a millorar la qualitat de vida de la població en general.
- Aconseguir o mantenir un pes saludable mitjançant la dieta.
- Incloure un mínim de 400 grams d’hortalisses i de fruites diàries variades. Una mica de verdura com a primer plat o com a ingredient dels segons, una ensalada i 3 fruites al dia.
- Menjar diàriament cereals (preferiblement els integrals), llegums i patates, i limitar el consum de sucre comú o sucre blanc. S’aconsella el segó de blat.
- Consumir peix o aviram (de 3 a 4 vegades per setmana) i reduir la freqüència de consum i la ració de carns a 120-130 grams per persona (de 3 a 4 vegades per setmana).
- Prendre amb regularitat productes lactis moderats en greix (desnatats o semidesnatats).
- Moderar el consum d’alcohol. En el cas de les dones, limitar a un got o una ampolleta petita la ingesta diària de begudes alcohòliques de baixa graduació com ara cervesa, sidra o vi, i a dues unitats en el cas dels homes. La combinació d’alcohol i tabac augmenta el risc de càncer bucal, de laringe i d’esòfag.
- Reduir el consum de les carns més grasses i dels derivats carnis (embotits, carns fredes i patés).
- No abusar d’aliments salats i restringir la sal a la cuina i a la taula. El seu consum total ha de ser inferior a 6 grams al dia.
- Limitar els aliments fumats i adobats casolans. El fumat natural provoca la formació de substàncies cancerígenes. Estudis epidemiològics internacionals suggereixen que les poblacions que consumeixen dietes riques en aliments fumats, salats i adobats presenten més incidència de càncer d’esòfag i d’estómac.
- Seguir mètodes de cocció adequats.
- Fregir els aliments a la temperatura adequada, rebutjar l’oli sobreescalfat i no reutilitzar-lo diverses vegades. Es recomana l’oli d’oliva (és el que millor resisteix les altes temperatures sense descompondre’s).
- No abusar de la graella o la barbacoa, perquè quan el greix es fon sobre les brases es formen substàncies cancerígenes.