Suport econòmic en els pitjors moments
Una de les peculiaritats del mercat d’assegurances espanyoles és la contractació massiva d’un tipus de pòlissa, la de decés, en major mesura que en qualsevol país d’Europa. Les dades d’UNESPA, la patronal del sector, són concloents: al nostre país hi havia al 2004 una mica més de set milions d’assegurances de decessos, encara que en tractar-se d’una pòlissa de caràcter familiar que normalment inclou diversos assegurats, el volum de beneficiaris de decessos a Espanya voreja els 26 milions de persones. Utilitzats per a assegurar la cobertura de despeses funeràries i de soterrament, aquestes assegurances són cada dia més populars i al 2004 el seu volum de contractació va augmentar un 9% respecte de l’exercici anterior. La patronal interpreta aquest increment com una conseqüència de l’ascens de l’emigració. Aquestes persones les subscriuen, segons UNESPA, per incloure el cost de repatriació, ja que en molts casos les famílies no podrien sufragar l’alt cost de la tornada del fèretre a la seua terra natal.
Generalment, cada assegurat ha de pagar uns 3 euros al mes per a mantenir la seua pòlissa de decessos, tot i que aquesta quantitat depèn de diversos factors, com són els serveis que se sol.liciten, la població de residència o l’edat dels beneficiaris. Els soterraments i les cremacions suposen per a cada família un important desembossament que aquestes pòlisses pretenen evitar. Aquest tipus d’assegurança pot ser individual o familiar, encara que el més comú són les pòlisses familiars. Tot i que es troba estès entre la major part de la població, aquestes assegurances tenen més implantació als pobles i a la rodalia de les ciutats.
Tot i que l’assegurança de decessos pot tenir un caràcter indemnitzatori -és a dir, la companyia lliura al beneficiari una quantitat de diners perquè amb aquesta suporte les despeses derivades del funeral i el soterrament-, l’oferta de la majoria es basa en la prestació de serveis. Des del moment de la mort, l’asseguradora s’encarrega d’una sèrie de gestions burocràtiques i d’altres tasques que solucionen tots els problemes que es presenten amb la defunció. A més, la lluita per atreure més clients ha portat moltes d’aquestes companyies a incloure en les pòlisses altres cobertures. Per exemple, Fiatc Assegurances inclou en el seu paquet bàsic, a més del servei de sepeli i trasllats, el de gestoria i assistència en viatge, i ofereix la possibilitat de contractar garanties addicionals d’accidents individuals i hospitalització per intervenció quirúrgica i indemnització per part, amb el consegüent augment de la prima.
Ocaso, de la seua banda, recull en les seues garanties principals un servei d’orientació legal, teleassistència domiciliària i una assegurança d’accidents complementaris, i deixa a l’elecció de l’assegurat la possibilitat d’afegir a la pòlissa una assegurança de malaltia -subsidi diari per internament, trasllat en ambulància, indemnització per part…-. Vitalicio Decesos ofereix als seus assegurats en edat escolar, a més de les garanties descrites, una ajuda pedagògica en cas de malaltia i/o accident que l’immobilitze al domicili durant més de quinze dies consecutius. Seguros Santa Lucía afegeix en la pòlissa una assegurança d’accidents, i Ceauto complementa la seua amb una assegurança d’assistència en viatges.
Despeses i tràmits, coberts
En cas de mort, els familiars del finat han d’afrontar el pagament de les despeses del funeral, a la qual cosa se suma el trasllat per accident i els tràmits burocràtics que una mort genera: obtenció del certificat mèdic de defunció, inscripció del finat en el Registre Civil -gestió urgent que s’ha de fer en les 24 hores posteriors a l’òbit-, llicència de soterrament o incineració, etc. La possibilitat d’evitar despeses, molèsties i desplaçaments en moments tan tristos explica l’èxit de les assegurances de decessos.
Només les despeses dels serveis funeraris superen els 1.000 euros, encara que com més es millore el servei (amb un fèretre de més qualitat, per exemple), el cost es pot disparar. En aquest preu s’inclou el fèretre, el condicionament del cadàver, una corona de flors senzilla, la contractació dels serveis d’un sacerdot, el transport al cementeri amb cotxe fúnebre i les despeses de gestió i del certificat de defunció.
Els soterraments i les cremacions representen per a les famílies un desembossament important que aquestes pòlisses atenuen previ pagament de primes que oscil·len entre els 3 euros mensuals, que pagaria un jove de 30 anys, als prop de 6 euros que hauria de desembossar una persona de 50 anys. La fórmula més comuna per a fer front a aquesta pòlissa és renovar tots els anys la prima, que anirà pujant en funció de l’edat i el IPC. Tot i això, algunes asseguradores, com Mapfre, ofereixen als seus clients la possibilitat d’efectuar un pagament únic en el moment de contractació de la pòlissa, sempre que l’edat de contractació se situe entre els 71 i els 80 anys. Una altra possibilitat és pagar en cinc anualitats, sempre que l’edat de contractació estiga compresa entre els 61 i els 70 anys. Una quarta opció és pagar únicament fins a haver complert 65 anys, amb una edat de contractació situada entre els 0 i els 60 anys.
El ram dels decessos és un dels més antics i específics del mercat espanyol d’assegurances. El nostre és, a més, l’únic país europeu en el qual es comercialitza massivament aquest tipus de productes, fet que va motivar, en el seu dia, la modificació de les directrius europees davant el desconeixement dels tècnics de Brussel·les sobre aquesta classe de pòlisses.
Consells
- Si gaudim d’una economia sanejada o hem subscrit una assegurança de vida que empare els nostres familiars després de la seua mort, potser no ens interessa contractar una assegurança d’aquestes característiques.
- Fem comptes i no ens precipitem a contractar una assegurança de decessos abans de fer els 40 anys. A partir d’aquesta edat, i a una mitjana de 6 euros mensuals, quan fem 80 anys haurem pagat 2.880 euros, quantitat suficient per a un soterrament digne. Això sí, no ho deixem per a última hora. Les asseguradores no admeten altes una vegada arribats als 65 o 70 anys.
- Sol·licitem pressupost en diverses asseguradores. Comparem la seua relació qualitat-cobertura-preu, i sospesem els avantatges i els desavantatges de cadascuna.
- Estudiem en profunditat el que ofereix cada asseguradora, inclosa la lletra petita. Davant qualsevol dubte, preguntem.
- Concretem si la pòlissa és de prima natural -l’import augmenta amb l’edat de l’assegurat per l’increment del risc de mort- o de prima anivellada -es manté invariable durant la vigència del risc-.
- Llegim atentament la pòlissa, preguntem sobre els termes del contracte d’assegurança que no coneguem i demanem una explicació sobre el significat de les clàusules que no entenguem.
- Exigim que totes les modificacions o addicions del contracte d’assegurança siguen formalitzades per escrit. Després de la signatura de la pòlissa, no acceptem modificacions unilaterals del contracte que ens siguen desfavorables.
- Recordem que quan paguem una assegurança de decessos per cobrir les despeses que generen els serveis funeraris, el que es contracta és una prestació de serveis i no els serveis d’una companyia en concret, per tant tenim total llibertat per a escollir la funerària que preferim, encara que l’asseguradora tinga concertats els serveis amb una determinada empresa.
- Exigim que els capitals assegurats s’ajusten als preus per la prestació de serveis al nostre lloc de residència.
- Comprovem que en el contracte figura el compromís per part de l’asseguradora de revalorar anualment els capitals assegurats. Evitarem sorpreses en uns moments difícils com els que segueixen una mort.
- Els beneficiaris o els familiars del finat, si aquest hi hagués expressat la seua voluntat, poden escollir els diversos components del servei, amb càrrec i amb el límit màxim del capital assegurat.
- Assegurem-nos que es faça constar per escrit que si per alguna circumstància el cost del servei hagués sigut menor al capital assegurat en la garantia de decessos, es tornarà als beneficiaris la quantitat sobrant.
- Si tenim una assegurança de decessos, informem els nostres familiars del número de pòlissa, la companyia i el telèfon al qual han de trucar si ens morim.
- Posem-nos en contacte amb l’asseguradora tot just després de la defunció (tenen un servei d’atenció les 24 hores) perquè s’encarregue dels primers tràmits.
- Guardem una còpia de la pòlissa i conservem l’últim rebut del pagament de la prima.
- Fèretre
- Urna cinerària, si és procedent
- Inhumació o incineració
- Esqueles domiciliàries i en diaris
- Transport amb cotxe fúnebre
- Gestions i despeses necessàries per al trasllat del mort en qualsevol lloc d’Espanya o de la resta del món, fins al cementeri o planta incineradora del territori espanyol triat pels familiars
- Corona de flors
- Condicionament sanitari del cadàver
- Tanatori
- Servei cerimonial
- Taula de signatures
- Despeses de gestió
| Ciutat | Família A (euros/any) | Família B (euros/any) |
|---|---|---|
| Madrid | 221 | 113 |
| A Coruña | 208 | 107 |
| Alacant | 202 | 104 |
| Oviedo | 190 | 97 |
| Santander | 190 | 97 |
| Almería | 177 | 91 |
| Barcelona | 177 | 91 |
| València | 171 | 91 |
| Mallorca | 171 | 88 |
| Sevilla | 165 | 85 |
| Logronyo | 159 | 82 |
| Saragossa | 159 | 82 |
| Màlaga | 159 | 82 |
| Bilbao | 152 | 79 |
| Pamplona | 152 | 79 |
*Els preus d’aquest quadre comparatiu, que són orientatius, s’indiquen per ciutats i no per entitats asseguradores perquè per a oferir les cobertures d’aquest tipus de pòlisses les companyies d’assegurances contracten els serveis d’empreses (funeràries…) de la zona de residència del client.
S’han demanat pressupostos per a dos supòsits:
- Família A: Pare de 50 anys, mare de 45 anys, fill de 15 anys i filla de 10 anys.
- Família B: Pare de 40 anys, mare de 35 anys i filla de 2 anys.