Amenaçats per l'ésser humà

Deu espècies emblemàtiques del nostre país es troben prop de l'extinció, si no hi posen remei les tasques de conservació
1 Juliol de 2016

Amenaçats per l'ésser humà

Espanya és el país amb una major biodiversitat d’Europa, però, com la resta de països, suporta diverses amenaces causades pels éssers humans. Algunes espècies, com l’àguila imperial ibèrica, la tonyina vermella, el linx ibèric o l’ós bru les sofreixen amb més impacte i han arribat a una situació límit que podria ser irreversible.

Les tasques de conservació estan aconseguint avanços que proven que, si s’hi posen mitjans, la seva salvació és possible. Tot seguit es descriuen deu animals emblemàtics espanyols en perill de desaparició greu.

  1. /imgs/20160701/aguila.jpg
    Àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti): l’àguila imperial ibèrica és una de les aus més impressionants del món, amb més de dos metres d’envergadura, però també es troba entre les més escasses del planeta. La seva població ha minvat les últimes dècades: el 1970 es va reduir a 50 parelles. El seu estat continua sent “crític”, encara que, gràcies a diferents esforços de conservació, ha augmentat a unes 250 parelles en zones del centre i el sud-oest d’Espanya i dues parelles d’instal·lació recent a Portugal, tal com assenyala l’organització conservacionista WWF.
  2. Angelot (Squatina squatina): era una espècie de tauró molt comú en grans àrees de l’Atlàntic nord-est, el Mediterrani i el Mar Negre. La sobrepesca d’aquestes zones l’ha portat a l’extinció local al Mar del Nord i en grans regions del nord del Mediterrani. Per això, l’any passat, la Llista Vermella de la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN) classificava la seva situació com “en perill crític”.
  3. /imgs/20160701/pez.jpg
    Tonyina vermella (Thunnus thynnus): la tonyina vermella és l’exemple més il·lustratiu de la “crisi pesquera global”, segons WWF, que ha posat en perill greu una gran diversitat d’espècies comercials. La sobrepesca i la pesca il·legal han portat la tonyina vermella a estar en una dècada en perill de desaparició. En l’actualitat, només queda entre un 10% i un 15% de la població original, segons dades de l’ONG.
  4. Almesquera (Galemys pyrenaicus): aquest petit mamífer habitava els rius de les muntanyes del centre i el nord de la península. L’alteració i contaminació del seu hàbitat ha provocat que desaparegui en pràcticament tot el Sistema Central. Diversos projectes de recuperació, com Life+ Desmanía, iniciat el 2012 per la Fundació Biodiversitat, treballen per millorar el seu hàbitat i recuperar l’espècie.
  5. /imgs/20160701/foca.jpg
    Foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus): encara que sembli increïble, el Mediterrani alberga foques en les seves aigües. El nom d’aquesta espècie és Monachus monachus, coneguda com a foca monjo del Mediterrani. És molt difícil trobar-se’n una, ja que només en queden uns pocs centenars. En l’actualitat, és un dels deu mamífers més amenaçats.
  6. /imgs/20160701/lince.jpg
    Linx ibèric (Lynx pardinus): el linx ibèric és el felí més amenaçat del planeta: només sobreviu en llibertat en un parell de localitats de la península (Doñana i Sierra Morena oriental). Segons WWF, en queden uns 220 exemplars, amenaçats per la destrucció i l’alteració del seu hàbitat i la mortalitat directa per trets, llaços, ceps i els atropellaments en carreteres. Per això, s’han engegat diversos projectes de recuperació i protecció de l’espècie, com el Genoma linx ibèric, que ha descodificat la seva informació genètica bàsica.
  7. /imgs/20160701/oso.jpg
    Ós bru (Ursus arctos): fa segles, l’ós bru s’estenia per tot Europa, una situació que ha canviat dràsticament les últimes dècades. El més gran dels nostres mamífers terrestres es troba aïllat en dues zones diferents: una mica més d’una desena d’individus als Pirineus i una població estable a la Serralada Cantàbrica, dividida al seu torn en dues subpoblacions amb uns 130 exemplars.
  8. Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): aquest ocell, endèmic de les Balears, té una població d’uns 6.400 individus, segons dades de l’organització ornitològica SEO/BirdLife. Per això, l’any passat entrava en la Llista Vermella de la UICN com “en perill crític”. Aquesta espècie ha experimentat una disminució molt ràpida per diverses amenaces, en particular la depredació de les seves colònies de cria i la pesca incidental.
  9. Gall fer cantàbric (Tetrao urogallus cantabricus): el gall fer cantàbric és el més gran dels gal·liformes espanyols. És una subespècie de gall fer pròpia del nord d’Espanya, del qual les poblacions de les muntanyes càntabres (n’hi ha una altra gran població als Pirineus) són les més amenaçades del món: s’estima que no sobreviuen més de 500 o 600 exemplars adults.
  10. Visó europeu (Mustela lutreola): a mitjan segle XX, aquest petit mamífer es podia trobar per les zones fluvials de gairebé tot Europa, des del nord d’Espanya fins a Romania i Rússia. En l’actualitat, la Llista Vermella de la UICN assenyala que aquest mustèlid està “en estat crític”. Tanmateix, el Ministeri de Medi Ambient (MAGRAMA) afirma que la població ibèrica és l’única de la seva àrea de distribució mundial que tenia possibilitats de salvar-se, gràcies a les tasques de recuperació.