Intolerància a la fructosa
La fructosa és un hidrat de carboni, un tipus de sucre que no només es troba de manera natural en les fruites, també és present en altres aliments com la mel, els productes light o certs llegums. Algunes persones pateixen intolerància a la fructosa o malabsorció i la seva ingesta els pot ocasionar dolor abdominal, gasos o fins i tot diarrea. El motiu és una fallada en l’absorció intestinal d’aquest monosacàrid, que impedeix a l’organisme processar de manera correcta aquest hidrat de carboni.
Habitualment, el diagnòstic d’intolerància a la fructosa es realitza mitjançant el test d’hidrogen (breath test), que mesura l’hidrogen produït i el que s’elimina mitjançant l’alè després de la ingesta d’una determinada quantitat del carbohidrat en qüestió.
El diagnòstic mèdic i l’assessorament d’un especialista en nutrició és fonamental, no només per a prescriure una dieta adequada, sinó per a no confondre malalties diferents, com la malabsorció a la fructosa amb la intolerància hereditària a la fructosa, una malaltia metabòlica que provoca un cúmul de fructosa en el fetge i en els ronyons, i que causa hipoglucèmia, nàusees, vòmits i dolor abdominal.
La fructosa es troba, sobretot, en aliments com la fruita, les verdures i els llegums. Un altre aliment molt ric en fructosa és la mel.
També el sucre de taula (o sacarosa) conté fructosa, ja que es compon d’una molècula de fructosa i una altra de glucosa. Tanmateix, diversos estudis han posat de manifest que, quan la fructosa s’acompanya de glucosa, aquesta millora la seva absorció. Per això, la recomanació actual és evitar l’excés de fructosa, és a dir, evitar tots els aliments que tinguin més contingut de fructosa que de glucosa i, en canvi, potenciar el consum d’aliments amb igual quantitat de fructosa i glucosa. Fins i tot se suggereix fer servir glucosa per a millorar l’absorció d’aliments rics en fructosa, ja que la majoria de les persones amb intolerància a la fructosa assimilen bé el sucre en quantitats moderades.
Avui dia, la fructosa s’utilitza com a ingredient per a aconseguir un gust dolç en alguns aliments. Per tant, és important consultar sempre l’etiqueta dels productes per a estar segur que no tenen fructosa. A més, un dels edulcorants que més s’utilitzen en l’actualitat és el xarop de blat de moro ric en fructosa, ingredient que es fa servir per a donar un gust dolç a begudes i aliments i que s’obté del processament industrial del blat de moro.
El sorbitol també sembla que afecta de manera negativa l’absorció de fructosa, de manera que es recomana evitar les fonts dietètiques de sorbitol per a millorar l’absorció de fructosa. El sorbitol és un polialcohol present de forma natural en algunes fruites i verdures, encara que el consum més gran es dona avui dia per la ingesta d’aliments light o sense sucres, ja que s’utilitza com a edulcorant artificial en aquesta gamma d’aliments (E-420).
L’objectiu principal de la dieta controlada en fructosa serà evitar tots els símptomes associats a aquest tipus d’intolerància, alhora que s’aconsegueix el màxim equilibri dietètic. Tot i això, és important recordar que aquest tipus d’alimentació afectarà la ingesta d’aliments tan bàsics, necessaris i saludables com la fruita o la verdura, de manera que hi ha risc que la dieta sigui deficitària en vitamines i minerals; sobretot, en vitamina C i en fibra. Abans de retirar aliments (o grups d’aliments), o de fer altres modificacions, és fonamental consultar un dietista-nutricionista per tal d’assegurar l’equilibri en l’alimentació.
Una altra qüestió molt interessant és que una dieta controlada en fructosa no significa sempre portar una dieta sense fructosa. El que s’ha d’evitar és l’excés; és a dir, la quantitat que produeix els símptomes i que varia segons cada persona.
Les petites quantitats de fructosa poden ser ben absorbides o fins i tot ben tolerades sense la presència de símptomes associats a la seva ingesta. Això vol dir que fer la dieta de manera correcta passa per conèixer el grau de tolerància individual a la fructosa; és a dir, la quantitat de fructosa que cada individu admet sense l’aparició de símptomes.
Habitualment, es comença fent una dieta estricta perquè desapareguin els símptomes. Després, es van reintroduint de manera gradual petites quantitats d’aliments rics en fructosa fins a conèixer la tolerància individual. En aquest procés de reincorporació progressiva d’aliments amb fructosa, es recomana començar per quantitats moderades i no barrejar diferents aliments rics en fructosa en un mateix àpat. La idea consisteix a tastar tan sols un aliment nou cada dia, un mètode que permetrà discriminar quins productes i en quines quantitats és possible incloure en la dieta. Uns registres diaris de la ingesta i de control de símptomes poden ajudar a establir la tolerància de diferents aliments.
Per a no tenir els símptomes associats a aquesta intolerància, s’han d’evitar les fonts dietètiques de fructosa i sorbitol. És important controlar la ingesta dels aliments següents:
- Les fruites: són l’aliment amb més contingut en fructosa. La poma, la pera, el mango, la síndria, el meló, la papaia, les figues, el raïm, la magrana i les cireres, entre d’altres, tenen més càrrega de fructosa/sorbitol.
- Les verdures: són un altre dels aliments font de fructosa, encara que el seu contingut no és tan elevat com en la fruita. Hortalisses com els espàrrecs, els porros o el tomàquet tenen quantitats relativament més altes que la resta de verdures.
- Llegums: els cigrons, les llenties o els pèsols tenen quantitats moderades de fructosa, per la qual cosa la seva tolerància ha de ser avaluada, encara que en general són ben tolerats en petites quantitats.
- Sucres i edulcorants: el sucre en quantitats moderades es tolera bé. Cal evitar edulcorants com la fructosa, el sorbitol o el xarop de blat de moro ric en fructosa i llegir amb detall l’etiquetatge dels aliments dolços i processats.