3 de cada 5 persones de 25 a 64 anys pateixen d'excés de pes
La prevalença mundial d’obesitat s’ha duplicat entre el 1980 i el 2014, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El 2014, el 39% de les persones adultes de 18 o més anys tenien sobrepès i el 13% eren obeses. El 2013, més de 42 milions de nens menors de cinc anys tenien sobrepès al món.
L’OMS defineix l’obesitat i el sobrepès com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Un problema que es deu fonamentalment a un desequilibri energètic entre calories consumides i gastades. En línies generals, la humanitat ha augmentat la ingesta d’aliments hipercalòrics (rics en greix, sal i sucres, però pobres en vitamines, minerals i altres micronutrients) i ha reduït considerablement l’activitat física que du a terme, a canvi de fomentar el sedentarisme.
L’excés de pes ha esdevingut un dels problemes més importants de salut pública al món. Per a l’OMS, tant l’obesitat com el sobrepès estan relacionats amb més morts que el baix pes. Així, presentar valors alts en l’índex de massa corporal (IMC) i obesitat abdominal s’associa a mortalitat per totes les causes, morbiditat, discapacitat i, com a conseqüència, anys amb un estat de salut deteriorat i baixa qualitat de vida. A més, l’obesitat és un factor de risc de malalties com la diabetis mellitus de tipus 2, les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer.
Aquesta situació va portar la Fundació EROSKI a promoure el 2014 l’Enquesta Nutricional de la Població Espanyola (ENPE), juntament amb la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). L’objectiu principal era descriure la prevalença d’obesitat total i abdominal en una mostra representativa de la població espanyola. També, analitzar la distribució de diferents indicadors d’adipositat corporal (percentatge de massa total del cos compost de greix).
En total, 3.966 persones distribuïdes per tot el territori nacional (més de 210 persones per comunitat autònoma) van aportar les seves mesures antropomètriques. El 52% eren dones i tots els participants tenien edats compreses entre els 25 i els 64 anys: el 30%, de 45 a 54; un 28%, entre 35 i 44; un altre 21%, entre 55 i 64; i el 20%, de 25 a 34. A més, segons el nivell educatiu, el 43% tenia estudis primaris o menys, el 34% comptava amb estudis secundaris i el 23%, amb estudis superiors.
Aquesta recerca va ser dirigida per diversos especialistes: el director, Javier Aranceta (professor de Nutrició Comunitària a la Universitat de Navarra, president del Comitè Científic SENC i investigador a la Xarxa CiberOBN); la coordinadora, Carmen Pérez Rodrigo (SENC-Fundació FIDEC); i els investigadors, Goiuri Alberdi (SENC-School of Medicine en University College of Dublin), Natalia Ramos (departament tècnic de Sprim) i Sonia Lázaro (Sprim). A més, la Revista Espanyola de Cardiologia va publicar a l’abril de 2016 les conclusions principals de l’estudi.
Entre el maig de 2014 i de 2015, es van obtenir dades antropomètriques vàlides de 3.801 subjectes, el 49% homes i el 51% dones. Diversos enquestadors professionals formats específicament per a aquesta recerca van mesurar cada participant en posició de bipedestació (drets), descalços i amb roba lleugera.
En concret, van prendre les següents mesures antropomètriques individuals:
- Talla (cm): amb un estadímetre portàtil es va mesurar la distància entre el cap i els peus.
- Pes corporal (kg): amb bàscules digitals es va mesurar el pes del cos distribuït entre tots dos peus.
- Perímetre de la cintura o PC (cm): amb una cinta mètrica inextensible es va buscar el punt mitjà entre l’última vora costal i la cresta ilíaca i, en aquest punt, es va mesurar la circumferència de la cintura.
- Perímetre del maluc (cm): també amb una cinta mètrica inextensible es va mesurar el punt de màxima circumferència sobre les natges en un plànol horitzontal.
La talla i el pes corporal proporcionen l’índex de massa corporal o IMC. L’OMS explica que es tracta d’un indicador simple de la relació entre el pes i la talla que es fa servir freqüentment per a identificar el sobrepès i l’obesitat en els adults.
Encara que l’IMC proporciona informació útil sobre l’excés de pes en la població (és la mateixa mesura per als dos sexes i per als adults de totes les edats), l’OMS recomana considerar-la a títol indicatiu perquè és possible que no es correspongui amb el mateix nivell de grossor en diferents persones.
Per la seva banda, el perímetre de la cintura es fa servir per a estimar la prevalença de l’obesitat abdominal. Tanmateix, aquest indicador pot sobreestimar o subestimar el risc dels individus alts i baixos, ja que no té en compte la talla. De manera que, com a alternativa, els experts de l’ENPE van proposar l’índex cintura-talla, un bon indicador d’adipositat abdominal, similar al perímetre de la cintura.
Conclusions principals
A Espanya, un IMC alt i un perfil de dieta inadequada s’erigeixen com els dos principals factors de risc a l’hora de desenvolupar una malaltia, segons un informe elaborat per l‘Institute for Health Metrics and Evaluation, amb dades de 2013.
Les conclusions de l’estudi ENPE incideixen principalment en el primer aspecte i els resultats no són encoratjadors. Els investigadors de l’enquesta van comprovar que la prevalença d’obesitat general i d’obesitat abdominal a Espanya és alta, si bé presenta una distribució desigual entre les diferents comunitats autònomes.
Per això, insisteixen en la necessitat d’una millor vigilància sistemàtica, especialment en els grups de població amb més risc, la implementació d’estratègies preventives de caràcter general adreçades a tota la població i accions assistencials específiques per als individus afectats.
La prevalença de sobrepès estimada en la població adulta espanyola entre els 25 i els 64 anys arriba al 39,3% i és més elevada entre els homes (46,5% enfront del 32,1% de les dones). Per la seva banda, la prevalença global d’obesitat s’estima en el 21,6%, també superior en homes (22,8%) que en dones (20,5%).
Tant el sobrepès com l’obesitat augmenten significativament amb l’edat en tots dos sexes, i en tots els grups analitzats la xifra és superior entre els homes.
Si se sumen les proporcions de prevalença de sobrepès i obesitat, el total entre la població adulta espanyola de 25 a 64 anys és del 60,9%: el 69,3% els homes i el 52,6% les dones. I, en concret, la prevalença de valors d’IMC igual o superior a 35 s’estima en el 5,2% i assoleix el 6,9% en el grup de 55-64 anys.
Per comunitats autònomes, les taxes d’obesitat més altes es troben a Astúries (25,7%), a Galícia (24,9%) i a Andalusia (24,4%), mentre que les taxes més baixes s’observen a Illes Balears (10,5%), Catalunya (15,5%) i el País Basc (16,8%).
L’obesitat abdominal es pot mesurar segons diferents criteris. En primer lloc, si es té en compte el perímetre de la cintura, s’estima que un 33,4% de la població amb una edat entre 25 i 64 anys té obesitat abdominal; és a dir, la seva cintura supera els 102 cm si és home i els 88 cm si és dona. Per sexes, afecta el 43,3% de les dones i el 23,3% dels homes.
Aquestes xifres són molt superiors si es fa servir com a criteri l’índex de cintura maluc: en homes, més del 0,90, i en dones, més del 0,85. Així, la proporció de persones entrevistades amb obesitat abdominal arribaria al 64,5%.
També són elevades si es té en compte l’índex de cintura-talla. En aquest cas, si se situa el punt de tall en 0,55, la proporció és del 69,7%; i si se situa en el 0,55, la xifra es redueix fins al 44,4%.
La majoria de les persones amb obesitat abdominal pateixen també de sobrepès o obesitat; és a dir, tenen un IMC igual o superior a 25. Tenint en compte el criteri de perímetre de maluc, la proporció és del 90%. Si es fa servir el de maluc-cintura, la xifra baixa fins al 72,5%; i si és té en compte el de cintura-talla, es troba entre el 81,8% i el 89,8%.
Entre els homes, el pes augmenta significativament entre el grup de 25-34 anys i l’interval d’edat següent, 35-44 anys. En concret, la mitjana va dels 80,3 kg als 82,6 kg. Per la seva banda, entre les dones la tendència és semblant, encara que l’increment es produeix a mesura que avança l’edat. La mitjana puja des dels 63,5 kg fins als 70,6 kg.
Quant a la talla, aquesta mesura disminueix progressivament amb l’edat, tant en homes com en dones: ells passen d’una mitjana de 175,7 cm a 169,9 cm; i elles, de 162,2 cm a 158,6 cm.
Finalment, els valors mitjans de les circumferències de cintura i maluc mostren un augment important amb l’edat, tant en homes (la cintura va dels 88,7 als 99,7 cm i el maluc comença en els 97,8 fins als 103,5 cm) com en dones (en cintura va de 79,9 a 91,8 cm i en maluc comença en 97,9 fins a 104,9 cm).
El creixement de les mesures d’acord amb l’augment d’edat també influeix en el resultat dels índexs. Per tant, creix la mitjana d’IMC (un 10% ells i un 15% elles) i també l’índex mitjà d’adipositat corporal o IAC (tant en homes com en dones, un 18%).
La tendència és igual en els índexs de cintura-maluc i cintura-talla. Tant en homes com en dones augmenta en funció de l’edat: el de maluc puja entorn d’un 6% en tots dos sexes i el de talla, un 16% en els homes i un 18% en les dones.
