El que és lleig també es menja
Les fruites i les verdures segueixen uns criteris específics de forma i aparença abans d’arribar al supermercat. Està demostrat que el consumidor es refia bastant del que veu, de l’aparença, i adquireix les fruites i verdures més “atractives”.
Entre el 20% i el 40% dels productes frescos que no són “estèticament satisfactoris” es rebutgen, segons el Programa Mediambiental de les Nacions Unides (UNEP). En la majoria dels casos, es fa per motius que no tenen res a veure amb la qualitat del producte.
Fins l’any 2009, la normativa europea era molt estricta amb l’aspecte de les fruites que es podien vendre: s’havien de rebutjar gran quantitat de productes perquè no complien uns criteris de comercialització estrictes segons els quals les fruites i els vegetals havien de tenir una forma específica. Quedaven llavors fora de la cadena alimentària pastanagues amb tres arrels o cogombres corbats en excés.
A partir de 2009, la UE va relaxar les normes i va autoritzar la venda de productes determinats que fins al moment no es podien comercialitzar. Albercocs, espàrrecs, pastanagues o cols de Brussel.les, entre molts altres, es van començar a vendre sense tenir-ne en compte la forma i la grandària, però amb la condició que s’etiquetessin de manera que es distingissin entre les categories “extra”, “Classe I” i “Classe II”. Per a altres productes com pomes, kiwis o cítrics, només es va permetre comercialitzar els que tenien la forma i el pes habitual, encara que es va donar més permissivitat.
Malgrat aquesta relaxació, i segons l’informe “Global food, waste not, want not”, publicat el 2013 per l’Institut d’Enginyers Mecànics, el 30% del que surt del camp en realitat mai arriba al mercat a causa dels criteris de qualitat i la manca de criteris estètics. Malgrat aquestes xifres, ja són nombroses les iniciatives en països com França, el Regne Unit o Espanya amb la finalitat de donar sortida a aquest tipus de productes i reduir el desaprofitament d’aliments.
L’aparença és, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la primera impressió que rep el consumidor i el component per a l’acceptació i la compra. Si bé és un dels aspectes que més es perceben i es valoren, no ha d’estar relacionat per força amb la qualitat, tret que es tracti de deformacions o defectes morfològics. Tal com indica aquest organisme, en alguns casos la forma respon més aviat a un factor de maduresa i de sabor. Fins ara, que un fruit sigui més uniforme que un altre depenia de components de qualitat com la mida, la forma o el color. A partir d’aquests estàndards, els vegetals es divideixen en diferents categories.
Però en molts casos, els defectes de les fruites i les verdures no afecten les qualitats comestibles, encara que s’associï un producte sense defectes a més fresc. L’aparença d’aquest tipus de productes frescos és influïda per aspectes com el clima, el reg, el sòl o la varietat durant el procés de creixement, que és quan es poden formar els defectes morfològics o fisiològics. S’ha de tenir en compte que no és el mateix un defecte físic de forma que una lesió que es produeix durant la manipulació del producte. En aquests casos, una esquerda en la fruita podria convertir-se en la porta d’entrada a patògens causants de podridures.
Un total d’1,3 milions de tones d’aliments es malbaraten cada any arreu del món, la qual cosa causa pèrdues econòmiques greus, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). L’acceptació dels productes “lletjos” reduiria de manera significativa aquestes xifres i aportaria més beneficis als implicats en la cadena de subministrament, com a productors, minoristes i consumidors. En tot el planeta es rebutgen gairebé el 40% de les fruites i hortalisses abans que arribin al consumidor, segons dades de la FAO. A la Unió Europea, una de les raons principals és, sobretot, estètica.
Aquí és on entraria en joc el paper de l’espigolada, una iniciativa europea destinada a evitar el desaprofitament d’aliments. Segons l’acció europea emmarcada en “Dies temàtics de prevenció 2014. Acabar amb el desaprofitament d’aliments”, la idea de l’espigolada és collir aquelles fruites i verdures que no són aptes per a la venda a causa d’una sobreproducció o perquè estan deformades, danyades o no tenen la mida adequada. Els productors europeus han de llançar-les perquè no compleixen les normes establertes. Però, en comptes de rebutjar-les, sorgeix la idea de collir-les i traslladar-les a bancs d’aliments o semblants.
Al febrer de 2016 EROSKI a Navarra va iniciar la campanya “Tan lletges com bones”, destinada a donar sortida, a un preu més baix, a fruites amb un aspecte diferent, però amb el mateix gust i la mateixa qualitat que la resta. Són productes amb les mateixes garanties de seguretat, però que no compleixen els estàndards normals de forma i aspecte. Un dels seus objectius és frenar el malbaratament d’aliments.