Finances amb un "toc" solidari
Atrets per l’efecte “solidari” que embolcalla aquesta nova fórmula, en l’últim any ha crescut de manera considerable el nombre de negocis i productes financers que tenen en compte els criteris ètics i solidaris, principalment en els d’estalvi i inversió que més s’utilitzen. N”hi ha prou d’obrir un compte corrent, gastar diners amb la targeta de crèdit o subscriure un dels denominats fons d’inversió ètics per a participar en projectes solidaris com és ara apadrinar un xiquet, contribuir a la construcció d’un hospital en un país subdesenvolupat o col·laborar en una campanya d’enviament d’aliments i medicines a Àfrica.
Si partim que els productes ètics o solidaris són instruments amb les mateixes característiques que els habituals fons d’inversió, comptes corrents o dipòsits, la seua peculiaritat recau en el toc solidari o ètic que l’entitat hi introdueix: en alguns casos, són productes que inverteixen només en companyies responsables amb la societat, el medi ambient, la cultura, l’educació… En altres casos, aquests productes solidaris destaquen perquè les entitats destinen part de la seua rendibilitat o dels ingressos per comissions que reben a la posada en marxa de projectes solidaris.
D’aquesta forma, el ventall de productes ètics que competeixen en el mercat es va ampliant. En aquests poden participar des dels estalviadors més conservadors, que no volen posar en perill els seus diners, fins als més agosarats, que s’atreveixen fins i tot amb la inversió en borsa. Tots aquests troben acomodament en un mercat on hi ha comptes corrents o dipòsits bancaris que cedeixen part dels interessos que generen a projectes socials desenvolupats per algunes ONG tan conegudes com Unicef, Intermon Oxfam, la Creu Roja, l’Associació Espanyola contra el Càncer, Ajuda en Acció…
També s’han creat plans d’estalvi solidaris en els quals l’estalviador pot establir el percentatge dels interessos que considera oportú donar al Fons de Solidaritat que haja creat una entitat per promoure iniciatives de suport als més desfavorits. Una estratègia que també ha arribat a les targetes de crèdit, on s’ha multiplicat la gamma de plàstics que donen un percentatge de les compres fetes amb elles a organitzacions no governamentals o associacions benèfiques.
Però és en el pla de la inversió on més convé parlar de fons responsables i plans de pensions solidaris. Els productes que s’insereixen en aquest capítol destinen, generalment, part de les comissions de gestió que reben les entitats al desenvolupament de projectes solidaris. Aquests fons (d’inversió i pensions) inverteixen tenint en compte, a més dels criteris financers tradicionals, criteris ètics d’actuació empresarial definits per la Comissió d’Ètica que solen tenir establerts els mateixos productes.
A més, en molts casos, els fullets informatius d’inversió de cada producte adverteixen que el patrimoni mai s’invertirà en empreses relacionades, per exemple, amb la fabricació d’armament, de productes perillosos per al medi ambient o en aquelles que, en el desenvolupament de la seua activitat, violen criteris ètics de compromís social. Aquests productes destaquen per invertir en empreses que compleixen exigències ètiques, i que, d’alguna forma, són respectuoses amb el medi ambient, cuiden el patrimoni historicoartístic o promouen iniciatives per a millorar l’educació i el desenvolupament dels col·lectius més desfavorits.
També s’ofereixen en el mercat assegurances, sobretot de salut, que destinen part de la prima que paga el client (habitualment un 0,7%) a col·laborar amb associacions sense ànim de lucre.
Però, fins n arriba de veritat la solidaritat de les entitats? A pesar del cridaner i atractiu cognom de “solidaris”, la veritat és que, moltes vegades, les quantitats que destinen les entitats a iniciatives socials són ínfimes. Si fem números, es pot veure que, en alguns casos, determinats bancs i caixes només donen uns 350 euros anuals a algunes de les ONG esmentades. L’ajuda, per tant, és prou limitada.
És el cas, per exemple, d’una entitat que dóna un 0,5% dels ingressos en concepte de comissió de gestió que rep a l’any. Si tenim en compte que la comissió global que ingressa l’entitat és igual a l’1,9% del patrimoni que es té invertit, un client que diposite 6.000 euros en aquest producte contribuirà a donar tan sols 0,57 euros anuals a la ONG amb la qual col·labora el banc. Amb aquesta quantitat, per tant, poc solidari es pot arribar a ser. Des del punt de vista del particular, caldria invertir quantitats astronòmiques per sentir-se veritablement solidari si es contracta un producte d’aquestes característiques.
La xifra contrasta clarament amb els ingressos que obté l’entitat, que continuen sent elevadíssims. En el cas anterior, si tenim en compte que en un fons de pensions un banc pot administrar un patrimoni global de més de tres milions d’euros (en total 3.743.073 euros en l’exemple concret), els ingressos en concepte de comissió de gestió que rep ascendeixen a 71.118 euros. D’aquesta quantitat, l’entitat només destinarà 355 euros en tot un any a projectes socials (és a dir, el 0,5% dels ingressos totals rebuts per gestionar el producte). En resum: l’entitat continuarà guanyant 70.762 euros per gestionar el fons de pensions batejat com a “solidari” i només contribuirà a causes benèfiques amb 355 euros a l’any.
De l’exemple es dedueix que les entitats no són altruistes quan ofereixen aquest tipus de productes. Els introdueixen un reclam solidari, gens menyspreable, pel qual no deixen de guanyar ni un euro amb aquest tipus d’instruments.
Més enllà de la decepció experimentada després de fer els càlculs i de calibrar la solidaritat d’aquest tipus d’instruments, la veritat és que no s’ha de menysprear aquest tipus d’iniciatives, molt vàlides per a contribuir amb un petit gra d’arena al desenvolupament social. De fet, és important saber que aquests productes (comptes, dipòsits, fons d’inversió, de pensions i assegurances) funcionen exactament igual que els que no carreguen a les espatlles la mala fama d'”ètics” o “solidaris”. Per tant, entre apostar per un compte solidari o un altre de tradicional, pot ser una bona opció optar pel primer.
Les despeses que apliquen els productes solidaris són els mateixos que els instruments normals: en el cas dels comptes d’estalvi i els dipòsits, el més normal és que les entitats no hi apliquen cap tipus de comissió. En fons d’inversió i de pensions, la comissió màxima varia, encara que no podrà sobrepassar el 2,5%.
Quant als interessos, també els productes solidaris són rendibles per a l’estalviador. En el cas dels comptes corrents i els dipòsits, en l’actualitat es poden trobar productes en el mercat que ofereixen interessos des del 2,5% fins al 4%, és a dir, un rang semblant al d’altres productes que no tenen caràcter solidari. Per tant, amb un dipòsit solidari en el qual s’invertisquen 10.000 euros durant un any, a un interès del 4% TAE es poden obtenir uns guanys de 400 euros. Així, a més de contribuir a una bona causa, el client obtindrà una remuneració atractiva.
En el cas dels fons d’inversió ètics o solidaris, les rendibilitats poden ser encara més altes. Per exemple, el fons Aviva Morley European Socially Responsible acumula enguany una rendibilitat superior al 12%, el Lehman Brothers Socially Responsible Investment guanya més d’un 7% i el JP Global Socially Reponsible rendeix més d’un 6%. En qualsevol cas, les rendibilitats que ofereixen aquests productes són molt variades de manera que, si a més de buscar un fi ètic, n’exigim alguna rendibilitat, és convenient analitzar la seua política d’inversió. En aquests moments, els fons més rendibles són els que inverteixen un percentatge més alt del seu patrimoni en borsa. Alguns fons ètics i responsables de gestores espanyoles a penes aconsegueixen el 2% en rendibilitat, amb la qual cosa ni tan sols superen la inflació (situada en el 2,4%).
Tot i les nombroses propostes i una conscienciació més gran de la societat actual amb els més desfavorits, aquest tipus d’inversions tenen pocs adeptes. Segons un estudi de l’Institut d’Innovació Social de l’escola de negocis ESADE, a Espanya només el 0,49% dels diners invertits en fons estan dipositats en productes socialment responsables, enfront del 33% del Regne Unit.
Al nostre país es multipliquen els productes ètics però no els seus adeptes, a diferència d’altres països com Bèlgica, Holanda o el Regne Unit, on aquesta “filosofia” està plenament assentada des de fa dècades. En aquests mercats, hi ha nombroses entitats que treballen per contribuir des del sistema financer a un canvi positiu i sostenible de la societat. És el cas del banc Merkur, a Dinamarca; el GLS Oko Bank, a Alemanya; el Banc Alternatiu Suís; la Banca Popolare Ética, d’Itàlia; o el Triodos Bank holandès, l’única entitat amb caràcter ètic que té filial a Espanya. Totes aquestes entitats inverteixen i financen, per exemple, en empreses d’energies renovables, tecnologia ambiental, turisme sostenible, agricultura ecològica, etc. A més, tots els seus productes incorporen també un caire solidari. En el cas de l’espanyola Triodos Bank, per exemple, el seu Ecodipòsit és una imposició a termini fix d’un any que permet al client obtenir una rendibilitat del 3,5%. Per cada ecodipòsit que se subscriga, l’entitat es compromet a plantar un arbre al Bosc Triodos de Gestió Sostenible.
Una de les iniciatives més esteses entre els bancs i caixes espanyols és la d’oferir microcrèdits. La peculiaritat d’aquests productes és que són petits crèdits que apliquen interessos prou més baixos que els tradicionals crèdits al consum, dirigits principalment a persones amb pocs recursos que desitgen posar en marxa un negoci i que, pel fet de no tenir aval, queden exclosos del sistema financer habitual. És per això que, en molts casos, l’entitat sol·licita algun tipus de paper o projecte que demostre que el crèdit s’utilitzarà per alçar una petita empresa. Aquest projecte serveix, algunes vegades, com a aval. A més, generalment, les entitats no mostren gaires exigències quant al nivell d’ingressos o de situació econòmica dels sol·licitants. En l’actualitat, pràcticament totes les caixes d’estalvis els comercialitzen, principalment, com a part de la seua obra social.
Una vegada conegut el funcionament dels productes financers ètics i solidaris, els interessats han de fixar-se, sobretot, en els aspectes següents:
- Les entitats no destinen tots els guanys a projectes solidaris. El seu fi últim és guanyar diners, per tant el client ha de saber que no tota la rendibilitat que genere el seu capital es destinarà a desenvolupament social.
- Cal llegir bé en el fullet informatiu o contracte del producte en què consisteix realment la donació que es compromet a fer l’entitat: si destina part de les comissions, interessos o rendibilitat.
/imgs/20070701/img.consejo-del-mes.04.jpg En alguns casos, els productes solidaris cedeixen part dels interessos que ofereix el producte, amb la qual cosa el client ha de saber que realment els seus guanys seran menors. Per exemple, si un dipòsit solidari ofereix un interès del 3% TAE anual i l’entitat es compromet a destinar la meitat d’aquesta remuneració a projectes solidaris, el client únicament rebrà interessos equivalents a l’1,5% TAE.- Alerta amb les comissions: generalment, les comissions han de ser iguals a les d’un producte sense caire solidari. Amb tot, de vegades les entitats poden intentar compensar la donació amb costos més alts. Un fons d’inversió o de pensions amb comissions que voregen o superen el 2% serà car.