Les ciutats encara no pensen prou en els turistes que les visiten
CONSUMER EROSKI ha analitzat l’adaptació al turisme urbà de 18 capitals del nostre país: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa. Per fer-ho ha estudiat la senyalització en els principals punts d’interès turístic, la qualitat en l’atenció de l’oficina de turisme, l’existència d’autobús turístic, l’oferta de visites guiades, l’estat de conservació i netedat dels llocs visitats, a més del grau d’accessibilitat de la ciutat i si es dóna informació d’interès als visitants que arriben a les estacions d’autobusos i de tren. A més de sol·licitar una informació detallada als responsables municipals, els tècnics de la revista han acudit a capitals desconegudes per a ells i s’han fet passar per turistes per fer una comprovació in situ d’aquestes variables.
La conclusió principal és que les ciutats encara no pensen prou en la comoditat del turista que transita pels seus carrers. La valoració global no passa d’un mediocre “acceptable”, tot i que sí que es registra una evolució positiva respecte a un estudi semblant elaborat per aquesta revista al 2003, que es va saldar amb un rotund “malament”. Ara, l’accés tant al centre de la ciutat com als principals llocs d’interès (hotels, monuments, museus i les mateixes oficines de turisme) és una tasca relativament fàcil gràcies a una senyalització, en línies generals, adequada. També mereix l’aprovat l’atenció que s’ofereix a les oficines de turisme de les 18 ciutats visitades, igual com l’oferta d’autobusos turístics i de visites guiades, per bé que en aquests dos últims casos l’accessibilitat per a persones amb discapacitat està lluny de ser la desitjable.
Les deficiències principals es troben en les estacions de tren i, especialment, d’autobusos, dos dels punts d’arribada més rellevants de les ciutats, per culpa de les mancances detectades en aspectes com la netedat, la conservació i la informació turística. En aquest apartat suspèn el 44% de les ciutats objecte d’estudi, mentre que només el 22% aconsegueixen un “bé” i la resta un mediocre “acceptable”.
Quan s’arriba a la destinació escollida per passar uns dies d’oci a ningú li agrada sentir-se perdut o desubicat i haver d’abordar repetidament els vianants per trobar el lloc desitjat. És aquí on la presència de senyals acompleix un paper rellevant, especialment els que indiquen el centre de la ciutat, la zona en què, generalment, es troben molts dels punts d’interès turístic d’una localitat. A Barcelona, Madrid i Saragossa aquests resultaven insuficients, encara que va ser possible arribar al centre de totes les ciutats visitades sense grans dificultats. També es va constatar la dotació apropiada dels que orienten cap a punts d’interès turístic, hotels i hospitals. No obstant això, es van catalogar com a escassos els senyals que guien cap a les oficines de turisme, estacions de tren i d’autobusos, i encara són menys habituals els que assenyalen la direcció a aeroports i comissaries de policia.
Oficines de turisme, correctes
L’oficina de turisme és un enclavament bàsic per al visitant, però per ser-ho s’hi ha de poder arribar, fet que només s’aconsegueix amb una bona senyalització perquè els habitants de la ciutat, per regla general, en desconeixen la situació. Només set de les oficines visitades, ubicades a Còrdova, Màlaga, Oviedo, Pamplona, València, Valladolid i Vitòria estaven senyalitzades correctament. A Alacant, Barcelona, Granada, Múrcia, Sevilla i Saragossa els cartells i senyals eren insuficients, mentre que a la Corunya, Bilbao, Madrid, Sant Sebastià i Santander els tècnics no en van trobar cap.
L’atenció a les oficines va ser immediata, excepte a les de Barcelona, Còrdova, Madrid i Sevilla, on l’espera va ser de quatre a set minuts. Només es van sofrir cues davant del taulell a les estudiades a Madrid, Sevilla, Granada i Màlaga. Per contra, únicament a les oficines visitades a Alacant, Granada, Sant Sebastià, Sevilla i Valladolid van preguntar pels gustos del visitant, així com per les característiques del seu viatge.
El que sí que es va proporcionar al viatger a totes les oficines va ser un mapa de la ciutat, a més de dades sobre museus, monuments i zones emblemàtiques. Igualment, van informar (per escrit, oralment o de les dues maners) sobre les rutes que ofereix la ciutat, excepte a Granada i Santander. Així mateix, en quatre de cada cinc van facilitar informació sobre visites guiades, en el 73% sobre transport turístic i en la meitat sobre restaurants, bars, cafeteries, oci nocturn i zones verdes. Tres de cada quatre ho van fer sobre l’accés als diferents llocs d’interès i els seus horaris, en el 61% van orientar el visitant interessat en espectacles i en el 45% sobre zones comercials, preus d’entrades i allotjament. Només en una de cada quatre van detallar al turista les possibilitats del transport urbà i els abonaments de transport per a turista, així com sobre els abonaments per a la visita de museus.
Una mitjana de deu minuts i trenta segons. Aquesta va ser la duració mitjana de l’atenció dispensada al viatger a les oficines de turisme, encara que es van registrar diferències molt significatives, que van dels quatre minuts (a les visitades a Bilbao, Oviedo, Sant Sebastià i Santander) a la mitja hora (a les d’Alacant i Sevilla). En tres de cada quatre capitals visitades es va abandonar l’oficina de turisme amb la sensació d’haver sigut informat i atés amb sol·licitud i de manera completa. Només es va sortir amb la impressió de tenir informació escassa a les oficines de Santander, Còrdova, Màlaga i Múrcia. En una de cada quatre de les estudiades disposaven de lloguer de bicicletes i efectuaven gestions de reserva d’allotjament, mentre que en una de cada tres venien bitllets per al transport i abonaments.
Un dels punts amb millor valoració va ser el de la netedat i la conservació de les oficines. A més, totes estaven adaptades per a persones discapacitades.
La possibilitat de gaudir de la ciutat i conèixer-la només succintament a bord d’un autobús turístic s’estén per les diverses capitals. En més de la meitat de les analitzades (el 61%) va ser possible gaudir d’aquest servei, i les altres no en disposaven o no estava en funcionament en l’època en què es va fer la visita (al maig). La qualitat global d’aquest servei va ser bona.
Amb una duració mitjana d’una hora i 25 minuts, el preu mitjà voreja els 12 euros, encara que s’han trobat en aquest aspecte grans diferències entre unes capitals i altres (dels 4 euros de Saragossa als 19 de Barcelona). En tots aquests s’apliquen descomptes, dirigits principalment a xiquets, jubilats i estudiants.
A Bilbao, Màlaga i Saragossa l’autobús es va retardar i l’espera va arribar (en el cas de la capital biscaïna) fins als quinze minuts. En tots els autobusos les explicacions ofertes estaven disponibles en castellà, en el 75% també en anglès i en el 58% amb la possibilitat d’escoltar-les en francès. L’accessibilitat per a discapacitats va ser la deficiència principal. Només un de cada tres autobusos turístics estava adaptat perquè poguessen accedir-hi persones amb mobilitat reduïda.
Estacions de pas
Paradoxalment, les estacions de tren i d’autobusos, una de les vies clau en l’arribada de turistes, no pensen molt en el visitant. Suspenen la prova les ciutats de la Corunya, Múrcia, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, Valladolid i Vitòria. La resta aprova sense ostentacions amb qualificacions situades entre l'”acceptable” (Alacant, Bilbao, Granada, Màlaga, València i Saragossa) i el “bé” (Barcelona, Còrdova, Madrid i Oviedo).
Les deficiències van ser més grans en les estacions d’autobusos. Entre les més comunes i importants, la mala conservació i l’escassa netedat, especialment als lavabos. Per contra, nou de cada deu estacions de tren estaven netes i només en el 22% dels lavabos es va trobar brutícia o hi feia mala olor.
Només Alacant i Barcelona tenen oficines de turisme a les estacions de tren i d’autobusos, mentre que Bilbao, Granada, Màlaga, Oviedo i Sant Sebastià disposen d’un punt d’informació turística únicament a la terminal d’autobús. De la seua banda, Còrdova, Madrid, València i Saragossa disposen d’una oficina a l’estació de tren. De les tretze oficines de turisme que es van trobar durant les visites a les diferents estacions de les 18 ciutats, només deu estaven obertes. La d’Alacant tanca els caps de setmana, la de Granada només obre els dies laborables i els dissabtes al matí, i a Sant Sebastià ni tan sols s’especifica l’horari d’atenció. A més, i especialment a les estacions d’autobusos, la informació facilitada va registrar mancances. A això se suma que només quatre de les 18 ciutats de l’estudi oferien a les seues estacions un panell informatiu sobre els llocs d’interès.
Quant a les noves tecnologies, destaca molt per sobre de la resta Granada, ja que a l’estació d’autobusos hi ha ordinadors per a consultar informació sobre la ciutat, sistema de bluetooth a través del qual es poden fer descàrregues al mòbil, i també sistemes per a rebre informació per mitjà de SMS.
En vuit de les 18 ciutats (en totes les que va ser possible) els tècnics d’aquesta revista van fer una visita guiada. En sis de les vuit la nota final va ser de “molt bé” (Alacant, Granada, Màlaga, Múrcia, Pamplona i Vitòria) i en les altres dos un “bé” (Còrdova i València). En les vuit ciutats es va poder fer la visita el mateix dia en què es va efectuar la reserva. La duració de cada visita va variar en cada ciutat: des de les quatre hores de Màlaga fins a l’hora i mitja de Vitòria. Més o menys extenses, totes van començar amb puntualitat. A Múrcia i Màlaga les visites eren gratuïtes. No va ser el cas de la feta a Còrdova, amb un preu de 14 euros, molt per sobre del cost mitjà, fixat en 9,2 euros.
El guia, generalment, oferia les explicacions a viva veu, sense micròfon. Només a Màlaga, on el guia era substituït per un reproductor de MP3 d’ús individual, s’incloïen materials de suport sobre els llocs del recorregut. El defecte principal: únicament en tres de les vuit ciutats era possible que una persona amb mobilitat reduïda fes la visita (Còrdova, Múrcia i Pamplona), i en cinc només alguns dels espais visitats estaven adaptats per a persones discapacitades (Alacant, Màlaga, Granada, València i Vitòria).
Radiografia del turisme urbà, ciutat per ciutat
Molt bé. És la ciutat més atenta amb el turista. El servei prestat a l’oficina de turisme és bo. Excel·lent el recorregut en bus turístic per la ciutat comtal, encara que car (19 euros). Tant l’estació de ferrocarril com la d’autobusos disposen d’una oficina de turisme. Les dues estaven obertes al públic durant la visita.
Bé. Els senyals que indiquen el centre de la ciutat són suficients i es troben en bon estat. Bon servei a l’oficina de turisme. La ciutat ofereix la possibilitat d’efectuar visites guiades i recorregut en bus turístic, accessible per a persones amb discapacitat. Falta de netedat als lavabos de les estacions de tren i d’autobusos.
Bé. La capital alacantina disposa de bons senyals, abundants i visibles per a situar-se a la ciutat i localitzar destinacions. Molt bé l’oficina de turisme, els informadors pregunten pels gustos i les preferències del visitant. El servei de visites guiades és molt bo. En canvi, l’estació d’autobusos no passa de l’acceptable. L’interior de l’edifici està brut i a més hi ha sensació d’inseguretat per als passatgers que esperen.
Bé. Escassegen els senyals als carrers i a més la seua visibilitat no és bona a causa de la presència de restes d’adhesius. El servei prestat a l’oficina de turisme no passa de l'”acceptable”. Cal esperar per a ser atés i no mostren interès per les característiques del viatge del turista, ni pels seus gustos. Per contra, la visita pel Madrid Històric amb autobús turístic és positiva. Bé també quant a les estacions d’autobusos i de tren.
Bé. Les diferents ofertes per a recórrer la ciutat són molt bones, tant el transport turístic, que fa parades en els principals punts d’interès, com les visites guiades, de les quals n’hi ha quatre per a triar. A més està molt ben senyalitzada, per la qual cosa és fàcil arribar als llocs més emblemàtics. L’atenció dispensada a l’oficina de turisme és bona encara que de vegades s’hi formen cues, i la informació que hi faciliten s’adapta a les preferències i els gustos de la persona interessada. L’estat de les estacions és millor que en la resta de les ciutats, sobretot la d’autobusos.
Bé. Es distingeix per ser una de les més innovadores, ja que la visita guiada es fa amb l’ajuda d’una gravació en MP3, disponible en vuit idiomes, i el ritme pot ser controlat pel mateix turista. A més, és una de les poques que és gratuïta i es pot escollir entre cincs recorreguts diferents. També és possible fer una visita amb autobús turístic.
Bé. A l’oficina de turisme s’ofereix una atenció satisfactòria i tant el servei de visita guiada com el recorregut amb autobús turístic resulten gratificants, encara que de vegades la gravació de l’autobús no està sincronitzada amb la ruta. Orientar-se per la ciutat és fàcil gràcies a la senyalització que es troba als carrers. A l’estació d’autobusos es constata sensació d’inseguretat per als passatgers que esperen.
Acceptable. És una de les poques ciutats que suspèn en l’atenció rebuda a l’oficina de turisme, i és que no donen recomanacions per a visitar llocs concrets, ni informació suficient. De fet, es faciliten els fullets a mesura que la persona interessada els va demanant. Tot i que tant el recorregut turístic com la visita guiada són satisfactoris, l’oferta no és variada. És una de les ciutats més ben senyalitzades i amb millors qualificacions a les estacions de transport.
Acceptable. La capital guipuscoana està ben dotada quant a senyals i l’atenció a l’oficina de turisme és correcta. La ciutat ofereix la possibilitat de conèixer-la millor a través de visites guiades i a més disposa d’autobús turístic. El pitjor: l’estació d’autobusos, ja que no compta amb un edifici com a tal, sinó amb un simple baixador.
Acceptable. Comunicació amb el centre de la ciutat ben senyalitzada i correcta l’atenció a l’oficina de turisme (és l’única ciutat en què alerten sobre zones perilloses o insegures de la ciutat). Molt positiu el recorregut amb l’autobús turístic. Per contra, l’estació d’autobusos està bruta i deteriorada.
Acceptable. L’atenció dispensada a l’oficina de turisme és simplement acceptable. La senyalització al centre és molt bona, com també ho és l’oferta de visites guiades. En concret, la visita monumental és gratuïta, i encara que es formen grups prou nombrosos, el recorregut resulta gratificant. Les estacions tant d’autobús com de tren presenten mancances, especialment en informació turística.
Acceptable. No hi ha possibilitat de recórrer la ciutat en cap tipus de transport turístic i les visites guiades són a càrrec d’una empresa privada, per la qual cosa cal fer una reserva prèvia i que hi haja un mínim de persones en el grup. En canvi, l’atenció que s’ofereix a l’oficina de turisme és satisfactòria. Tant la senyalització com l’equipament de les estacions de transport és bona.
Acceptable. No es pot recórrer la ciutat en transport turístic i malgrat que a l’oficina de turisme s’informa sobre la possibilitat de fer visites guiades, l’organització depèn d’una empresa privada. L’atenció dispensada a l’oficina de turisme és bona, ja que el tracte que s’hi ofereix és excel·lent, la informació que es proporciona és suficient i disposa de sistema bluetooth per a descarregar informació al mòbil. Encara que la senyalització és molt bona, el servei d’informació turística a les estacions de transport resulta deficient.
Acceptable. La senyalització que indica el centre de la ciutat és suficient i es troba en bon estat. El servei que s’ofereix a l’oficina de turisme, el millor, juntament amb el facilitat a Alacant, que a més disposa de dispositius alternatius d’informació, com ara bluetooth. A l’estiu, és possible visitar la capital en un tren turístic. La capital alabesa només suspèn en l’apartat de les estacions. Cap de les dues està ben senyalitzada i així mateix es detecten deficiències importants en la netedat de l’estació d’autobusos.
Acceptable. El tracte que s’ofereix a l’oficina de turisme és excel·lent, es pregunta per les preferències de la persona nouvinguda i per la duració de l’estada. La visita amb autobús turístic està ben organitzada, i fa parades en els principals punts d’interès. Per contra, cal destacar que la informació disponible per als viatgers de les estacions tant d’autobús com de tren és nul·la.
Acceptable. L’entrada a la ciutat pot resultar difícil, ja que escasseja la senyalització cap al centre. A l’oficina de turisme del centre de la ciutat es dispensa un tracte amable i una informació suficient. El recorregut turístic que es pot fer amb autobús turístic resulta gratificant, encara que com que es tracta d’una gravació, de vegades les explicacions i la ruta no estan sincronitzades.
Regular. L’única que suspèn, juntament amb la Corunya. Només aprova en senyalització. A l’oficina de turisme es detecten deficiències importants. No fan cap tipus de recomanació i a més la informació que es facilita és escassa. A això cal sumar que únicament els mesos de juliol i agost és possible participar en visites guiades o fer una visita amb autobús turístic. Tampoc millora en les dotacions de les estacions de ferrocarril i autobús, i és que en totes dues no hi ha cap punt amb informació turística de la ciutat i a més els lavabos de l’estació d’autobusos deixen molt a desitjar en netedat.
Regular. L’oficina de turisme només rep un acceptable, ja que no està ben senyalitzada i es fa necessari preguntar per la seua ubicació. Només hi ha la possibilitat de recórrer la capital amb tramvia turístic els dies festius i a l’estiu. Les estacions de tren i d’autobusos suspenen. Els lavabos d’aquesta última no reunien les condicions bàsiques d’higiene.
La ciutat ideal per al turista
La ciutat ideal per al turista és aquella que cobreix les seues necessitats des de la sortida fins a la tornada a casa. Per això ha d’oferir els serveis següents:
- Informació: molts viatgers preparen les sortides ajudant-se de les noves tecnologies. Per això és molt important que la ciutat oferisca una informació útil a través de la xarxa, amb dades sobre allotjament, llocs a visitar, zones d’oci? Més gran és la rellevància de les oficines de turisme, que han d’oferir un servei útil que incloga els punts d’interès turístic, llocs on allotjar-se, l’oferta cultural i d’oci i tot tipus de recomanacions.
- Connexions: la ciutat ha de tenir bones connexions. Les estacions de tren i d’autobusos, els ports o aeroports són el punt d’arribada per a molts turistes i és allà on busquen en un principi informació sobre la destinació, per això són útils els punts d’informació.
- Transport urbà: una localitat turística ha d’oferir un bon transport metropolità (autobusos, metro, tramvia, taxi?).
- Allotjament: una ciutat ha de disposar d’una àmplia oferta d’allotjament i de qualitat.
- Transport turístic i visites guiades: alguns turistes prefereixen recórrer la ciutat pel seu compte, però altres busquen conèixer llocs de la mà d’un guia que aporte una informació extra.
- Oferta gastronòmica, lúdica i cultural: la clau del turisme urbà. Una ciutat resultarà atractiva si compta amb museus, centres històrics rehabilitats, monuments, centres culturals, teatres? a més d’un ampli ventall de restaurants, bars i cafeteries.
- Trànsit amable: el cotxe és un altre dels mitjans de transport dels turistes. Per això, una ciutat guanyarà punts si ofereix un trànsit fluid, sense aglomeracions ni embossos.
- Senyalètica: que un turista no es perda és una qüestió fonamental, per això la ciutat ha de disposar de senyals suficients en bon estat i visibles que indiquen la direcció als llocs d’interès.
- Destinació turística segura: la seguretat als carrers és un element clau perquè el viatger s’hi senta tranquil i relaxat.
- Ciutat neta i sostenible: sorolls, pol·lució, brutícia? no són plats de bon gust per al turista.