Ictus / Tabac / Sal / Canvi climàtic / Cafè / Entrevista: Josep Blanch
- Ictus:
- Coneguda també com embòlia o trombosi cerebral, és una malaltia cerebrovascular que afecta els vasos sanguinis que subministren sang al cervell. L’ictus s’esdevé quan un d’aquests vasos es trenca o és taponat per un coàgul, amb la qual cosa una part del cervell no rep l’aportació d’oxigen necessària. Els seus símptomes principals són endormiscament sobtat de la cara, un braç o una cama, confusió i dificultats per a parlar o entendre, i està originada per múltiples factors, com són l’edat, l’herència familiar, una pressió sanguínia elevada o ser fumador. De vegades cal recórrer a la cirurgia per a eliminar el coàgul, i el seu tractament depèn de les incapacitats que haja provocat el pacient.
L’edat no perdona i davant de l’envelliment floreixen les xacres, que augmenten si s’és fumador. Un nou estudi publicat en el British Journal of Ophtalmology assenyala que les persones fumadores (ja siguen actives o passives) tenen el doble de possibilitats de perdre visió i fins i tot de quedar cegues per culpa de la degeneració macular associada a l’edat. Aquesta patologia degenerativa de l’ull afecta la part central de la retina i causa una pèrdua progressiva de la visió central. D’acord amb els resultats publicats, la pèrdua podria veure’s accelerada per l’excés de producció de radicals lliures associats al consum de tabac.
El sodi és bo i necessari per a la salut, però en la justa mesura. N”hi ha prou de reduir la quantitat de sal utilitzada en la preparació dels menjars i tenir en compte la composició dels aliments precuinats per a gaudir d’una salut cardiovascular millor. Així ho assegura un estudi publicat en el British Medical Journal i elaborat per investigadors de l’Escola Mèdica de Harvard, que indica que consumir menys sal no només disminueix el nivell de pressió arterial, sinó que redueix fins a un 25% el risc de patir patologies cardíaques, beneficis que es prolonguen durant deu o quinze anys. L’estudi va comparar la salut de més de tres mil persones, unes amb dieta baixa en sodi i altres que podien consumir la quantitat de sal desitjada.
Més pol·len i partícules de pols en l’aire tenen com a conseqüència l’aparició d’un nombre més elevat de malalties circulatòries i de l’aparell respiratori. L’Organització Mundial de la Salut assegura que les onades de calor que previsiblement acompanyaran el canvi climàtic poden fer que la “temporada de pol·len” s’allargue, amb un increment del nombre de malalties al·lèrgiques i també dels problemes cardíacs i respiratoris. L’impacte de la calor es deixa notar en les malalties lligades al consum d’aigua i als paràsits: una temperatura més alta fa augmentar la presència de caparres transmissores de malalties al nord d’Europa, a més de propiciar nous brots de còlera i paludisme a Àfrica i Àsia.
Beure d’una a quatre tasses de cafè al dia podria reduir fins a un 59% la incidència de la gota, malaltia metabòlica el desenvolupament de la qual depèn del nivell d’àcid úric present a les articulacions i que produeix una intensa sensació de dolor en els membres inferiors, especialment els dits dels peus. Segons un estudi elaborat conjuntament per investigadors de la Universitat British Columbia de Canadà i l’Escola de Medicina de Harvard, determinades substàncies del cafè com el fenol clorogònic ajudarien a disminuir-ne la incidència per ser un potent antioxidant. La ingesta de cafè, amb tot, no és suficient per a prevenir aquest trastorn, ja que continuarà sent necessari un estricte control de la dieta. D’altra banda, un excés de consum pot causar, com ja se sap, alteracions del sistema nerviós central.
Els desequilibris en la dieta, la falta d’exercici i l’estrès agreugen els símptomes de moltes malalties reumàtiques (artrosi, artritis, osteoporosi, dolor lumbar o fibromiàlgia) i influeixen directament en la seua evolució clínica.
Algun consell?
Evitar els menjars ràpids, generalment desequilibrats, i moderar el consum de begudes gasoses, riques en fosfats que poden perjudicar el metabolisme ossi. La malnutrició, d’altra banda, empobreix l’arquitectura òssia i propicia l’aparició de malalties reumàtiques.
No és un secret que l’obesitat perjudica els genolls amb artrosi, és pura física?
També química. Hi ha nombroses interrelacions entre obesitat i patologia articular que van més enllà de la mera relació amb l’excés de pes i la sobrecàrrega mecànica. Diverses substàncies produïdes pel teixit adipós, com ara la leptina, promouen la inflamació articular i desencadenen reuma.
I l’estrès?
En el cas de la fibromiàlgia, l’estrès pot arribar a influir molt negativament en l’evolució de la malaltia, ja que n’agreuja els símptomes.
I no castiguem més l’aparell locomotor quan ens exercitem?
Ho fem quan ens exercitem malament, però l’aparell locomotor està precisament per a moure’s. Està demostrat que els pacients que fan exercici físic viuen més i tenen una qualitat de vida millor, ja que la pràctica d’exercici augmenta la capacitat de resistència del múscul davant de la fatiga i endureix l’os, que, a més, reté millor el calci i, d’aquesta forma, es disminueix el risc de fractura.