Menjar verdures / Menú tipus per a persones fumadores / Nutrició ortomolecular / Suc de taronja / Llaunes / Begudes isotòniques
- Imaginació al plat o creativitat a la cuina. Repetir la mateixa verdura cuinada igual sempre resulta avorrit. Busquem les verdures de temporada, que ens agraden i que siguen vistoses, combinem colors, textures, aliments i sabors, i la recepta serà més abellidora. Mengem pels ulls. Espinacs saltats amb crema de gambes; ensalada amb enciams variats, codony, salmó i formatge; ensalada de bolets i pernil amb crema de iogurt o porros arrebossats sobre gaspatxo clar són algunes de les més de 350 receptes d’ensalades i verdures, bones i suggeridores, que trobarem a www.consumer.es/alimentacion
- Aprofitar el que sobra. La verdura que ha quedat del migdia es pot fer servir per a elaborar altres plats diferents. És la forma més intel·ligent d’aprofitar el que sobra. Per exemple, remenat de bajoques i pernil, bajoques amb salsa de sèsam, bajoques amb julivert i llimona, ensalada russa amb bajoques, espaguetis amb bajoques i pinyons…
- Verdures sempre disponibles. Recorrem a les verdures congelades, les conserves i els plats de verdures i ensalades preparades i llestes per a menjar quan no ens siga possible adquirir els productes frescos.
- Verdures fins a la sopa. Afegim trossos d’hortalisses als guisats de carn i de peix, i utilitzem els purés de verdures per a donar més consistència i sabor als caldos i les sopes. Us animem a provar les receptes següents: mandonguilles de vedella i xampinyons amb salsa de pastanaga; pollastre amb salsa d’albergínies; sopa de fideus amb crema de xampinyons?
- Postres amb verdures. Encara que no és el més habitual ni hi estem acostumats, hi ha receptaris que inclouen postres d’hortalisses. El bescuit o el pastís de pastanaga i els bocinets dolços de carabassa en són alguns.
/imgs/20070701/img.alimentacion.03.jpg Desdejuni
Un suc de dues taronges i una llimona. Te o infusió. Pa de cereals amb rodanxes de tomata, oli d’oliva verge extra i pernil serrà.- Esmorzar
Sandvitx vegetal amb formatge fresc. Aigua. - Dinar
Cigrons amb arròs integral, tomata, enciams, xampinyons i pinyons, en ensalada.
Pit de pollastre a la planxa amb ceba ofegada. Pa i meló o síndria. - Berenar
Te fred amb llimona. Macedònia de fruites de temporada i fruits secs. - Sopar
Sopa de pastanaga i fideus. Bonítol amb tomata. Pa i iogurt.
Escollir els aliments que milloren la circulació i l’oxigenació de la sang, i que ajuden a depurar l’organisme. Per això cal incloure en el menú els vegetals més acolorits per la seua riquesa en antioxidants: licopè de la tomata i de la síndria; vitamina C dels cítrics i el meló; betacarotè de les pastanagues i fruites de color taronja, groc o roig intens.
La nutrició ortomolecular estudia la nutrició cel·lular, és a dir, l’aportació adequada de nutrients dels aliments a les cèl·lules, amb l’objectiu que totes les cèl·lules que formen els nostres òrgans i teixits funcionen al millor possible. El resultat del nostre benestar o malestar no només depèn d’allò que mengem, també depèn de si el nostre intestí absorbeix els nutrients dels aliments i en quina mesura les nostres cèl·lules aprofiten cada nutrient. La nutrició ortomolecular analitza els símptomes que té la persona, que encara que no són malaltia sí que redueixen la seua qualitat i el seu ritme de vida, a fi d’identificar les possibles deficiències bioquímiques i determinar les quantitats òptimes de nutrients per a cada individu i a cada moment. Això permet que la persona recupere el benestar quan desintoxica el seu organisme, millore la seua circulació sanguínia, equilibre els seus nivells de glucèmia, hidrate l’organisme o recupere la salut del seu intestí.
A algunes persones, un suc de taronja en dejú no se’ls assenta bé. En comptes d’ajudar-los a començar bé la jornada, els pot causar nàusees, molèsties i pesadesa abdominal. La causa d’aquests símptomes es troba en el buidament brusc de la vesícula biliar que genera la taronja. Aquestes molèsties no comporten més gravetat, però sí que expliquen el temor de moltes persones a prendre el suc de taronja en dejú. El malestar s’evita si es pren aquest aliment juntament amb els menjars.
El procés d’elaboració de les anxoves és diferent al de les sardines o la tonyina. En el cas de les anxoves, es tracta d’una semiconserva: les anxoves crues i sense cap són madurades en sal, després s’envasen en recipients impermeables i es cobreixen d’oli sense que intervinga la calor en cap moment, a diferència del que ocorre amb les conserves. És per això que, per conservar-les de manera adequada, cal mantenir la cadena de fred i conservar-les a temperatures entre 5 i 12 graus, que és la temperatura de les cambres frigorífiques. Això explica que les llaunes o els pots d’anxoves estiguen a les cambres de les botigues, mentre que les de sardines i tonyina estiguen exposades a les prestatgeries.
Si es fa esport de forma moderada o intensa i l’exercici es prolonga més de 90 minuts, és recomanable suplir els líquids i els electròlits que es perden per la suor. Aquesta funció la fan les begudes isotòniques que es venen en supermercats o en botigues especialitzades de nutrició esportiva. No obstant això, els mateixos nutrients es poden aconseguir elaborant un sèrum casolà, que es converteix en una beguda isotònica si se’n coneixen perfectament els ingredients: un litre d’aigua bullida, una cullerada de postres de bicarbonat sòdic, dues cullerades soperes rases de sucre, una culleradeta de les del cafè de sal i el suc d’una o dues llimones, segons la grandària. De totes maneres, si la duració i la intensitat de l’exercici no són forts, n’hi ha prou de beure aigua per a rehidratar a l’organisme.