AMB SIS CENTÍMETRES D'AIGUA N'HI HA PROU PER A OFEGAR-SE
No es tracta d’ofegar-se en un got d’aigua ni d’escampar l’alarmisme, però sí de tenir precaució. Molta. Perquè arriba l’estiu i les piscines es converteixen en lloc de diversió per a nens i grans, però també en un territori conflictiu: tots els anys se succeeixen tràgics accidents en entorns aquàtics que alerten de la seguretat en aquestes zones de lleure. Els experts insisteixen que la prevenció és la clau per a evitar-los.
Per començar, mai no hem de deixar sols els més petits. Amb 30 segons i 6 centímetres d’aigua (la profunditat de la làmina per als nens) n’hi ha prou perquè un menor pugui ofegar-se. Una caiguda, un cop, un mareig o una relliscada poden provocar que acabin a l’aigua, i no precisament en condicions per a defensar-se de la millor manera. Per aquest motiu, l’Associació Nacional de Seguretat Infantil recomana anar sempre amb compte amb la denominada norma 10/20; cada 10 segons l’adult responsable de la vigilància ha de mirar si hi ha menors a dins o al voltant de la piscina i no ha de trigar més de 20 segons a arribar-hi. I la supervisió ha de ser permanent: resulta essencial fer torns per a controlar-los tant a dins com a fora de l’aigua i deixar d’una banda distraccions com els telèfons mòbils. “La distància al menor hauria de ser inferior a la longitud del braç del cuidador”, indica l’Associació Espanyola de Pediatria.
L’any passat, 30 nens van perdre la vida en piscines, rius i platges, segons dades de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme. La majoria d’aquests ofecs es van produir en menors de tres anys i en adolescents d’entre 11 i 17 anys, úniques franges d’edat en les quals va créixer el nombre d’aquest tipus de desgràcies pel que fa a 2016. “És normal que hi hagi més accidents en aquestes franges: en nens per distraccions i desconeixement, i en adolescents, perquè és una edat difícil”, resumeix Isabel García, formadora de socorrisme aquàtic de Creu Roja i socorrista a la Fundació Estadio de Vitòria. Amb els més petits és primordial la vigilància i la cura constants. A més, les piscines particulars han de tenir una tanca perquè ells no hi tinguin accés directe que la llei no hi obliga. I en el cas dels adolescents, és la franja més conflictiva, perquè volen fer mostres de valentia i capbussades brusques sense reparar en la profunditat i les vores, salts perillosos, corredisses… “A més que molesten, es posen en risc ells mateixos i els del voltant”, conclou l’experta.
No hem de refiar-nos mai; ni amb bebès ni amb menors que es defensin bé, ni tan sols en piscines vigilades per un socorrista. “Alguns pares hi deixen els fills, i com que ja estem nosaltres al càrrec… Però no. Els socorristes hi som per vigilar la piscina, prevenir, informar i actuar si ocorre alguna emergència, però no per cuidar un fill en concret, perquè llavors estaríem desatenent els altres”, argumenta Isabel García.
Per això, encara que sàpiguen nedar, el més recomanable és que, com a ajuda per a flotar, els menors de 7 o 8 anys portin sistemes de seguretat addicional homologats, ja siguin maniguets, xurros, taules, bombolles o armilles salvavides. I cal assegurar-se que no estiguin punxats ni que tinguin cap tara, com recorda l’Aliança Europea per a la Seguretat Infantil. Però l’ús d’aquests accessoris no ha de suplir la vigilància adulta. Ni en piscines vigilades i amb poca assistència de banyistes. “Mai no els hem de deixar sols. Pot passar que vinguin nens més grans que comencin a esquitxar i a empènyer-se i que ofeguin o espantin el més petit. Els mitjans flotants poden ser perillosos si ens confiem”, insisteix Isabel García, qui també alerta de procurar no deixar joguines a l’aigua: “Els més petits podrien llançar-se a agafar-los”.
Per descomptat, ni els drenatges ni les reixetes de desguàs ni els accessoris de neteja es fan servir per a jugar, ja que poden resultar perillosos. I, per descomptat, jugar a ofegar-se, córrer al costat de la vora o capbussar-se en grup estan entre els jocs més divertits, però també entre els gens recomanables quant a la seguretat, com recorda la socorrista de Creu Roja. “Si veig que és un joc que no comporta perill, els deixo jugar, però si no em fa estar tranquil.la, els dic que per seguretat és millor que no segueixin. Perquè al final es tracta de veure qui pot més i potser et penses que l’altre aguantarà més o no que porta tanta estona i és fàcil que s’espantin i que agafin por de l’aigua”, diu l’experta.
La socorrista Isabel García defineix la seva feina amb humor: “Som els tallarotllos de l’estiu”. Però no li importa, ho considera ben invertit. En qualsevol acció que per a la gent resulti divertida i eufòrica a la piscina, ella, com tots els companys, veu un possible risc i tracta d’evitar-ho.
Es respecta la feina del socorrista?
En general, no gaire. Hi ha gent, per sort, que ens respecta, són educats amb nosaltres i segueixen les nostres recomanacions. Però n’hi ha molts altres que no, que no fan cas dels consells i no volen complir les normes.
Com és la vostra feina diària?
Caigudes, relliscades, talls, marejos, contusions, torçades, esquinços, dolor muscular… I a l’estiu, més insolacions. Per sort, llevant d’algun ensurt, en general les nostres atencions se centren en el que passa fora de l’aigua. També perquè fem molta tasca preventiva i, a més, hi ha bastanta cultura quant a aprenentatge de natació.
Els pares us veuen com a cangurs?
Sempre que veig un nen sol li pregunto l’edat, i si té menys de 7 anys, busquem els seus pares. No poden deixar-los sols. De vegades això porta a enfrontaments, perquè no ho entenen i et diuen que per a què hi som nosaltres.
Quin és el teu parer sobre els flotadors o maniguets?
Hi ha pares que creuen que deixant el seu fill amb un mitjà flotant ja n’hi ha prou, però no ho és, pot perdre’l o es pot punxar o desinflar. Els maniguets estan bé, però res no supleix els braços d’uns pares.
A quina edat és recomanable que aprenguin a nedar?
Des dels sis mesos als dos anys es fan cursos de familiarització al mitjà aquàtic. Fins als quatre n’hi ha d’altres per a jugar i perdre la por. I la iniciació per a defensar-se bé a l’aigua pot començar als 4-5 anys. Al més aviat possible, millor.
En quines tasques preventives incidiu?
En la protecció solar, i també en què no es llancin de cap en llocs on no es coneix el fons, perquè poden provocar-se un traumatisme greu. Sempre han de sortir de l’aigua si se senten indisposats, amb marejos, visió borrosa, rampes… i fer servir xancletes, per a evitar relliscades, clavar-se alguna cosa o contagis per algun tipus de fongs.
Si veiem que algú s’està ofegant, com caldria procedir?
Cal ser ràpids, mantenir la calma i activar la cadena de supervivència avisant el socorrista i telefonant al 112.
Altres mesures de prevenció
La majoria dels accidents a les piscines passen els caps de setmana i després de dinar, a primera hora de la tarda, quan els grans estan més distrets. Per aquest motiu és convenient que els banys es deixin per a després de la migdiada, quan ells ja han descansat i poden vigilar els fills. D’aquesta manera, també es deixarà temps suficient per a fer la digestió i impedir la hidrocució (tall de digestió). Els canvis bruscos de temperatura es poden evitar entrant a la piscina a poc a poc i mullant-se primer peus, clatell, canells i panxa, com deien les nostres àvies.
Una altra mesura de prevenció fonamental és respectar les normes de seguretat de la piscina i complir les indicacions del servei de socorrisme. Prendre una dutxa prèvia, fer servir xancletes, portar gorra, no llançar-s’hi de cap, no ficar-se a l’aigua de nit… són regles que haurien d’acatar-se sempre. Guardar els torns als tobogans i carrers de la piscina, no tirar-se prop de les escales o no xipollejar al costat d’altres persones entra dins de l’educació.
Quant a les mesures legals de seguretat, la normativa espanyola exigeix que les piscines públiques tinguin una tanca, però no en el cas de les particulars, com sí ocorre a França. Al país gal, amb la llei Raffarin, que obliga a incloure mesures de seguretat actives com ara alarmes, cobertes o tanques, s’ha aconseguit que el nombre de defuncions hagi disminuït en un 75%, com apunta l’Associació Nacional de Seguretat Infantil.
“La millor mesura de seguretat és el tancat complet i amb una porta amb pestell i que es tanqui sola”, indica la guia per a les famílies Gaudeix de l’aigua i evita els riscos, elaborada pel Ministeri de Sanitat en col.laboració amb Creu Roja Espanyola. A més, és recomanable que disposi de perxa, salvavides i telèfon a prop com a dispositius de rescat.
ET BANYES SENSE MANIGUETS I NO T’ENFONSES FINS AL FONS? BÉ, NO ESTÀ MALAMENT… PERÒ ÉS QUE AMB AIXÒ NO N’HI HA PROU! A LA PISCINA HAS DE NEDAR I A MÉS RESPECTAR ALGUNES REGLES: VINGA, FES AQUEST TEST I COMPROVA SI CONEIXES TOTES LES NORMES. CORRE, QUE JA ÉS ESTIU!
- Fas baralles de xurros a l’aigua? A : Clar, i a més no hi ha qui em guanyi. B: Sí, però només si a la piscina no hi ha nens petits. C: No, podem prendre mal i a més molestar els altres.
- Competeixes fent jocs d’ofegar-se? A : Sí, és superdivertit veure la cara dels altres quan són sota l’aigua. B: Només de vegades, m’atabalo una mica quan no puc respirar. C: Mai. És perillós.
- T’agrada tirar-te de cap? A: Ho faig tan bé que em llanço fins i tot on cobreix poc. Passo fregant el terra. B: M’encantaria, però és que sempre xoco amb la panxa a l’aigua. C: Sí, a la zona profunda i amb cura.
- Passes per la dutxa abans de llançar-te a l’aigua? A: Hi passo… però molt de pressa, i així no em mullo gairebé gens. B: Em fa mandra, però sí. Per treure’m la suor. C: Sí, així em mullo a poc a poc i no em fa tanta impressió de fred quan entro a la piscina.
- Esperes a fer la digestió abans de banyar-te després de dinar? A: La digestió? Què és la digestió? B: No, però m’han explicat que m’hi fiqui amb molta cura, mullant-me la panxa, el clatell, les cames… C: Sí, espero dues hores i a més entro a l’aigua a poc a poc.
- Els grans t’encarreguen que tinguis cura del teu germà petit? A: De vegades, però el miro només de reüll. Quina murga! B: Sí, em sembla divertit jugar amb ell i el cuido molt bé. C: No, ni de broma. D’això se n’han d’ocupar ells.
- Fas cas del socorrista? A: Noooo. És un pesat que sempre està tallant el rotllo. B: Bé, gairebé sempre, encara que de vegades es passa d’exagerat. C: Sempre, com si fos el mestre.
- Saltes agafant molta embranzida? A: Sí. És que m’encanta saltar de bomba tan lluny com puc B: De vegades. No. Bé, depèn. Només si el socorrista no mira. C: No, podria relliscar i caure.
- Esquitxes els altres? A: Sí. És que m’encanta saltar de bomba tan lluny com puc. B Si són a la vora, no. Si són a l’aigua, sí. C: No, no m’agrada molestar els altres.
- Et poses crema solar? A : No, la crema només és per a la platja B: Sí, abans de banyar-me la primera vegada. C: Sí, cada dues hores més o menys.
COM CAL CORREGIR EL TEST:
Puntuació:
- Suma 0 punts cada vegada que triïs l’opció A
- Suma 1 punt cada vegada que triïs l’opció B
- Suma 5 punts cada vegada que triïs l’opció C
El teu total significa:
- De 0 a 20 punts: Mmm… Un adult hauria d’explicar-te bé les normes de comportament en una piscina. Si no les coneixes, pots prendre mal, molestar els altres i fins i tot ofegar-te. Repassa el test: l’opció “c” és la bona!
- De 21 a 30 punts: Bé, aprovat just. Sembla que algunes regles les tens més o menys clares, però n’hi ha d’altres que convé revisar.
- De 31 a 40 punts: Bé. De segur que et comportes correctament en la piscina, encara que no serà sobrer assegurar-se. Repetim: la resposta “c” és sempre la bona.
- De 41 a 46 punts: Gairebé perfecte. Només tens una o dues preguntes incorrectes. Revisa i a gaudir!
- 50 punts: Res dir. Perfecte! Segurament et nomenin banyista de l’estiu.