QUINA CALOR! I JO AMB AQUESTS PÈLS
Al final de la primavera, l’ésser humà procedeix a un enutjós ritu domèstic: treure la roba d’estiu i guardar la del fred. És fàcil imaginar el que suposaria per a nosaltres no tenir dues indumentàries, com passa amb els animals que viuen a casa. “En part, els gossos i gats transpiren pels coixinets, on tenen les glàndules sudorípares, però sobretot expulsen la calor per mitjà de la boca. Això explica que de vegades es digui que aquests animals suen per la llengua”, resumeix el veterinari Fausto Andrés. La seva refrigeració és més complexa que la humana, i també menys eficient: no els hem de deixar mai sols en un cotxe, on la temperatura pot arribar en minuts als 70 ºC.
I quan el mercuri puja, el perill de sofrir un cop de calor no és broma: entre el 36% i el 50% de les mascotes que experimenten una pujada sobtada de la temperatura corporal moren, segons un extens estudi coordinat per la veterinària Lisa Powell, de la Universitat de Minnesota (EUA). El cop de calor es produeix quan el cos de l’animal té un col·lapse per l’increment excessiu de la seva temperatura. “L’animal no pot respirar amb normalitat, per la qual cosa la seva capacitat de refrigerar-se decreix i els seus òrgans vitals perillen. En el pitjor dels casos, pot morir”, afirma el veterinari Ion Sustatxa, autor del blog «Amores perros… y gatos».
El cos de gossos i gats funciona com un termòmetre d’alta precisió. La seva temperatura normal oscil·la entre els 38 ºC i els 39 ºC. Però quan l’animal té massa calor, la sang calenta els puja fins a la llengua per a eliminar la temperatura sobrant mitjançant les glàndules salivals i expulsar-la en forma d’humitat.
L’aigua és la millor aliada: els ajuda a perdre l’excés de temperatura que necessiten. El consell és col·locar bols d’aigua en diferents llocs de casa i canviar-la diverses vegades al dia perquè sempre estigui fresca i apetible.
Altres trucs perquè beguin més consisteix a afegir-hi algun glaçó, fins i tot de brou de pollastre congelat -cuinat sense ceba ni all, ja que aquests aliments són perillosos-. El mercat dels animals de companyia també ho posa fàcil: millor optar per un bol congelable: es refreden i, quan s’omplen, mantenen l’aigua fresca durant hores.
Per mantenir el gos hidratat i fresc durant els passejos cal escollir sempre les hores menys caloroses del dia, optar per recorreguts amb arbres frondosos i fonts d’aigua. I portar un bol plegable al costat de la bosseta per a fer les seves coses: pràcticament no ocupa espai a la bossa i el seu ús els permet beure amb més comoditat.
En les hores punta hi ha risc de col·lapse. A més, cal evitar l’exercici i els jocs amb activitat física excessiva. I quan tenen calor, un truc que funciona és mullar-los les potes: això els ajudarà a mantenir-se frescos.
El panteix excessiu pot ser la primera alerta d’un cop de calor. A més, l’excés de baves és un mal senyal. Però el cop de calor en gossos i gats té a més altres símptomes: marejos i respiració dificultosa, l’animal no pot caminar, perd l’equilibri, pateix de taquicàrdia i se li congestionen les mucoses. Una vegada la mascota entra en aquesta perillosa fase cal actuar amb rapidesa. Si esperem que arribi el veterinari potser és tard, ja que la seva vida està en perill. El primer pas és intentar abaixar-li la temperatura corporal al més aviat possible: situem-lo a l’ombra, mullem-li el cos amb aigua tèbia -i, si en tenim, ajudem-nos d’una tovallola-, busquem gel per a col·locar-l’hi al cap i l’abdomen i oferim-li aigua perquè begui (sense forçar-lo), a poc a poc. També cal mullar-li els coixinets de les potes per ajudar-lo a transpirar. Mentrestant, és molt important que una altra persona avisi el veterinari, perquè pugui mobilitzar-se fins al lloc o donar pautes.
Alimentació a l'estiu
Si nosaltres no prendríem un bon grapat de croquetes seques a les 15.00 hores d’un mes de calor, tampoc no ho farà la nostra mascota. “Gossos i gats tenen menys ganes de menjar a l’estiu, i a més necessiten alguns canvis en l’alimentació per a fer-la més refrescant”, explica la veterinària Ana Beck.
Quan arriba la calor encara és més important repartir el seu menjar en tres o cinc racions diàries (sobretot en el cas dels felins), i fer-les coincidir amb les hores més fresques. L’esmorzar a primera hora del matí, un dinar lleuger al migdia i un sopar en condicions a última hora de la tarda seria l’esquema bàsic de juliol i agost. I com que gossos i gats no viuen només de boletes, combinar les croquetes amb llaunes humides, iogurt, verdures hidratants com la carabassa i fruites com plàtans, pomes (sense llavors) i nabius dona bon resultat.
Els gelats són una manera sorprenent i molt saborosa de refrescar el nostre amic i aconseguir que prengui l’aigua que necessita per a estar protegit de la calor. Aquests són els ingredients de la recepta de gelat de plàtan per a gossos: un plàtan madur, un iogurt i el volum de mig iogurt d’aigua -millor, desnatat-. La recepta és apta per a cuiners humans, fins i tot principiants: es baten els ingredients fins a fer-los puré i s’aboquen en una glaçonera o motlle de gelat. Una vegada congelats, n’hi ha prou de mullar el gelat abans d’oferir-lo al comensal pelut perquè no es faci mal a la llengua.
Els felins menys primmirats -o més acostumats des de cadells a aquests aliments- també gaudiran del refrigeri del plàtan. Però per a aquells que s’hi resisteixin (molts), hi ha una recepta de gelat per a gats encara més infal·lible: batem la seva llauna de menjar humit preferit, hi afegim una mica d’aigua si volem, i ho aboquem tot en un motlle de gelat de la seva mida. Llest per a llepar-se’n els bigots!
Més de la meitat dels gossos i gats urbans pateixen de sobrepès, quan no d’obesitat, segons l’Associació per a la Prevenció de l’Obesitat en Animals de Companyia. I això, a més de ser poc saludable, tampoc no ajuda quan fa calor, perquè els mitxelins peluts redueixen la seva capacitat de refrigeració. Un animal obès respira pitjor, a més. El greix que acumula a l’abdomen exerceix una pressió sobre el diafragma i pot reduir la seva capacitat pulmonar. I això, de nou, els fa més vulnerables a patir un perillós cop de calor.
Qüestió de físic?
El pèl funciona com un refrigerador natural, una mata que crea corrents i bosses d’aire que protegeixen del sol. Això explica per què els veterinaris no recomanen rapar els animals a l’estiu, tret d’excepcions com les espècies amb pèl llarg i tendència als embulls. Per a la resta, millor optar per una petita retallada i armar-se amb un bon raspall. La raspallada diària és més important quan fa calor, ja que elimina els pèls morts que bloquegen l’expulsió de calor a través del cos. Aquest gest senzill, repetit cada dia, contribueix a mantenir-se més fresc.
Els animals camusos -com els gats perses i els gossos bulldog, bòxer o el carlí (també anomenats braquicefàlics)- són encara més vulnerables a la pujada de la temperatura. La seva anatomia facial peculiar, que sol anar acompanyada de plecs a la cara, impedeix el flux normal d’aire a través del musell i la laringe. Els ossos de la cara d’aquestes races, a més, estan molt comprimits: el musell s’escurça i s’estreteix. En conseqüència, l’aire té menys espai per a accedir als pulmons i és més difícil respirar, cosa que els fa més vulnerables al cop de calor. I, al contrari, les races que toleren més bé la calor -encara que les precaucions són també per a ells- són aquelles que tenen un musell llarg que els permet respirar (i refrigerar-se) millor. Entre aquests, el doberman, el pointer, el pinscher o el llebrer.
Quin és el seu consell essencial per a alleujar gossos i gats de la calor?
Les mascotes, com nosaltres, necessiten tenir una temperatura de confort a casa o un lloc fresc on refugiar-se, si passen temps al jardí. A casa intentarem mantenir aquesta temperatura amb els sistemes de què disposem i amb les mesures bàsiques de tendals o abaixant persianes, sobretot a les hores de més calor. Les nostres mascotes hauran de disposar d’aigua fresca abundant per a hidratar-se. Podem mullar-los per a abaixar-los la temperatura corporal, ja que ells no suen per a alliberar calor com nosaltres, sinó que fan servir altres sistemes com el panteix. I, sempre, portar aigua disponible durant el passeig.
A quina hora els hem de treure al carrer?
Els passejos es restringiran a les estones de més calor, d’11.00 a 20.00 hores. Cal tenir en compte que ells van “descalços” i que l’asfalt de la ciutat els pot cremar els coixinets. Hi ha protectors en diferents presentacions per a aquesta època. I protectors solars, sobretot a les zones amb menys pelatge, com les orelles i el pont nasal, sobretot en races de capa blanca ja que són freqüents les cremades solars i la predisposició a certs tumors de pell. I alerta de rasurar-los: el pèl en bon estat protegeix del fred i també de la calor.
Quines races pateixen més a l’estiu?
Els denominats braquiocefàlics: el bulldog, sobretot. Però qualsevol animal amb patologia respiratòria, cardíaca o sobrepès estarà més afectat. Alerta també amb els animals grans. Potser els gossos de musell llarg suporten més bé les temperatures que un bulldog, però no crec que hi hagi races expressament adaptades sinó individus. Davant d’un “cop de calor”, qualsevol animal es pot veure afectat.
Quins errors freqüents cometem amb les mascotes a l’estiu?
Cal evitar deixar-los en llocs tancats com el cotxe (ni tan sols a l’ombra ni amb finestres obertes), terrasses, habitacions sense ventilació, etc. No hem de deixar que facin exercici intens en hores de calor. Hi ha mascotes a qui encanta “prendre el sol”. Cal evitar-ho en hores de més radiació i hauríem d’aplicar protectors solars. Evitem també les rasurades de pèl excessives que deixin la pell sobreexposada i que no protegeixen de la calor. Finalment, no ens hem d’oblidar de protegir-lo contra els paràsits externs.