QUAN EL CAPRITX DURA MENYS EN LA PELL

És una alternativa fàcil al maquillatge. Es fa servir en llavis, celles i ulls, i dura uns dos anys. També ajuda persones amb al.lèrgia al maquillatge, amb problemes de visió o que no es poden pintar per tremolors o artrosis a les mans o per Parkinson.

No, no és permanent. En realitat, seria més exacte anomenar-lo maquillatge semipermanent. A diferència del tatuatge artístic, el maquillatge s’ha de retocar. Les tintes utilitzades estan concebudes per a degradar-se, i així poder modificar el dibuix amb el canvi de moda o quan el pas dels anys modifica l’estructura de la cara.

No, no són les mateixes. Mentre que el tatuatge artístic fa servir pigments sintètics orgànics de tipus azoics compostos que generen colors vius, el permanent fa servir pigments inorgànics, sals metàl.liques com l’òxid de ferro, el diòxid de titani o l’òxid de zinc. Les tintes del permanent, a més, es dipositen més superficialment i es degraden amb el temps.

Les tintes del maquillatge permanent són més segures, i el risc pràcticament no existeix. A diferència de les coloracions del tatuatge artístic, venen en envasos individuals i estèrils fins al seu ús.

Espanya és un dels països amb una legislació sobre tintes per a maquillatge permanent i tatuatges més exigent d’Europa, un control que exerceix a través de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Amb tot, bona part de les tintes que es fan servir a Espanya -i a la resta d’Europa- per als tatuatges artístics no estan homologades, ja que procedeixen dels Estats Units, i la seva agència reguladora dels medicaments (“Food and Drug Administration”, FDA) no exerceix tant de control. Si a això hi afegim la compra de tintes per mitjà d’internet, resulta difícil controlar el mercat de les tintes en general. La cosa canvia en el cas del maquillatge permanent: Espanya és un país referent en la creació i l’exportació de tintes per micropigmentació, i aquestes reuneixen unes condicions de seguretat suficients.

Els riscos són petits, més baixos que en el cas del tatuatge artístic. Els tatuatges cosmètics fan servir components naturals coneguts fa centenars d’anys. La possibilitat d’al.lèrgia és petita, ja que les tintes són fonamentalment sals metàl.liques. No obstant això, poden aparèixer: en cas de picors i inflamació cal visitar el dermatòleg per identificar si la reacció és causa de la tinta o de la crema cicatritzant.

Hi ha hospitals d’Europa que recuperen el mugró i les arèoles mamàries mitjançant tatuatges en 3D, amb resultats espectaculars. A més, el maquillatge permanent té altres aplicacions sanitàries: és útil per a corregir determinades cicatrius, la demarcació del llavi leporí, el vitiligen de la pell que ocasiona taques blanques i fins i tot l’alopècia de celles i pestanyes o al cap .

En primer lloc, informar-se i meditar la decisió. No convé deixar-se emportar pels impulsos i cal escollir amb tranquil.litat el disseny. A més, és important acudir sempre a un centre homologat degudament per les autoritats sanitàries, i evitar de totes totes posar-se en mans d’afeccionats, intrusos o cases particulars que no disposen del més mínim control sanitari.

És molt important assegurar-se que el maquillador estigui capacitat professionalment i artísticament per a fer el maquillatge permanent desitjat. I assegurar-se que fa servir les tintes homologades i envasades en pots individuals d’un sol ús. A més de tot això, convé fer una fotografia del pot de la tinta amb el mòbil. En l’etiqueta ha de figurar la marca del fabricant, el número de registre sanitari, l’índex de color, la composició i el número de lot. Aquesta informació és important en cas que sorgeixi una complicació, i també serà molt rellevant per al dermatòleg.

Efectivament, és la reacció inflamatòria aguda. Apareix immediatament després de fer-se el maquillatge permanent. La pell es posa vermella, inflada i irritada. La seva intensitat varia en funció de la sensibilitat de cada pell. Aquesta inflamació és conseqüència de l’ús de les agulles o la tinta, però no sol ser greu. Fins i tot les reaccions que requereixen atenció mèdica són d’escassa intensitat i es resolen en dies o, com a molt, en dues o tres setmanes.

Sí, ocorre quan el maquillador ha fet un mal disseny o si el resultat no és el desitjat. En altres casos el pigment migra, es mou del lloc original, amb un resultat poc estètic. Aquest moviment de la tinta resulta especialment antiestètic quan el perfilament permanent dels ulls es mou cap a les parpelles, creant una forma de ventall. Amb freqüència, finalment, només resisteix una part del pigment, en una zona concreta, una cosa comuna en el perfilament dels llavis perquè hi ha diferents teixits a la zona. I el resultat no sol ser estètic.

Sí, es pot eliminar. La tècnica d’esborrada fa servir làsers en mode Q-Switched (amb impulsos de llum intensa), els que fem servir per a esborrar els tatuatges artístics. En general, l’esborrada és més senzilla, ja que el pigment és més superficial: calen entre una i cinc sessions per a eliminar-lo per complet, bastants menys que en el tatuatge artístic.

Som davant una opció estrictament personal, però el meu consell és que aquesta sigui responsable, meditada i sense precipitar-se. És important assessorar-se i preguntar a persones que s’ho hagin fet abans. I imprescindible confirmar que la persona que ho farà està certificada i també que és un bon professional des del punt de vista artístic. D’una altra manera, el resultat pot ser un desastre.