Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
: AL SEU PUNT
El mes de juliol porta bocins frescos i acolorits, miniatures del mar i delícies que se serveixen
La síndria i el meló són oasis portàtils. Només cal mossegar-ne un bocí perquè se’ns faci la boca aigua. Literalment. El seu contingut supera el 94% i el 92%, fet que els col.loca al podi de les fruites més hidratants del mercat. Tendres, sucosos, dolços i molt refrescants, són el millor regal de la naturalesa per a mitigar la calor. A més, són lleugers: comparats amb una poma, el meló té la meitat de sucre i, la síndria, menys de la meitat de calories. Normal que siguin els protagonistes de l’estiu.
Com a postres resulten perfectes, però també es poden integrar en un esmorzar fresquet, emportar-se-les en un tàper a la feina o a la platja o incorporar-les a receptes, com les amanides de fulla verda en el cas del meló, o el gaspatxo en el de la síndria. Consumir les dues és una manera de mantenir-se ben hidratat, i això és fonamental en aquesta època per a ancians i nens.
Encertar amb la fruita que comprem és molt important, més encara quan es tracta d’una peça única. Per a evitar una aposta a cegues, hi ha trucs que ens poden ajudar. La clau per a triar una bona síndria té un punt de percussió, ja que cal fer-li uns copets amb els dits o els palmells de les mans. Si sona buit, serà bona. A més, la superfície ha de ser llisa, sense cops, cicatrius o cremades del sol. En el cas del meló, per a saber si està madur, hem d’agafar-lo entre les mans i pressionar-ne suaument la base (el costat oposat a la mata). Si cedeix una mica, vol dir que està madur. A banda, convé triar els que no presentin marques, que siguin turgents i que tinguin un perfum dolç suau. Si no desprenen aquesta fragància, vol dir que encara els falta uns dies per a estar al punt, i que hem de deixar-los madurar a temperatura ambient. La fruita no madura a casa, així que és millor no comprar els melons amb la pell massa verda: indica que s’han collit de manera prematura.
L’aigua és el component principal d’aquestes fruites, però no l’únic. El meló, gran font de potassi (gairebé com el plàtan), aporta vitamina C i molt poques calories (112 kcal en 100 g). A més, és ric en betacarotè (com més groga és la popa, més quantitat en té), que redueix el risc de patir malalties degeneratives i cardiovasculars, i ajuda a prevenir el càncer. Amb més aigua i menys calories encara (tan sols 83 kcal en 100 g), la síndria conté licopè, un antioxidant natural que protegeix les cèl.lules i ajuda a prevenir diferents tipus de malalties, especialment les cardíaques. També és interessant per a les persones amb diabetis, amb excés de pes i amb hipertensió gràcies a la seva lleugeresa, al nivell baix de sucre i al contingut en citrul.lina, un aminoàcid que propicia la bona circulació o de la sensibilitat a la insulina.
MELONS:
Actualment, Espanya produeix més de 60 varietats de meló que es conreen, sobretot, a la meitat sud del país. Els fruits d’algunes localitats
Com les conservem a casa
El meló i, sobretot la síndria, són fruites de gran mida que, en general, no es consumeixen en una sola ocasió. Depenent de quantes persones visquin a casa, poden durar des d’un parell de dies fins a una setmana. Saber com conservar-les és fonamental per a aprofitar-les al màxim i mantenir intactes les seves característiques principals, com el sabor i la suculència.
Una síndria pot aguantar fins a dues setmanes si es manté a 15 ºC, i una setmana més si la conservem a una temperatura d’entre 7 ºC i 10 ºC. Si està sencera, la corfa permet que es mantingui en bones condicions durant uns quants dies a temperatura ambient (no al sol). Tot i això, malgrat la seva grandària i robustesa, és molt sensible al fred. Per això, no convé tenir-la per sota dels 7º C.
El meló aguanta en bon estat uns quants dies. Si no està madur del tot, cal tenir-lo a temperatura ambient a un lloc fresc de la casa; i si està ja al punt, a la nevera. Així i tot, quan el meló està madur, el millor és consumir-lo al més aviat possible, ja que es deteriora amb rapidesa. Per a guardar-lo a la nevera una vegada l’hem encetat, convé deixar-li la part central (on hi ha les llavors) per a retenir millor els sucs de la fruita. I, per descomptat, cal cobrir la popa amb paper film per a evitar que desprengui o absorbeixi olors (això últim també s’aplica a la síndria).
Paginació dins d’aquest contingut
- No hi ha cap pàgina anterior
- Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
- Ir a la página siguiente Seitó, tan blau com l'estiu: Saborós i abundant, aquest peix diminut que prolifera els mesos càlids és un dels nostres favorits. Tremendament versàtil, aporta omega-3 i té gairebé la mateixa quantitat de calci que un got de llet. Pura salut. »