Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Menús del dia : Un de cada tres menús del dia suspèn en qualitat dietètica

Qualitat dietètica molt millorable

A qui dina fora de casa amb freqüència li resulta difícil aconseguir que la seua dieta siga equilibrada i saludable. Tal com hem avançat, encara que l’oferta de plats en els menús del dia va ser variada, el 30% dels menús del dia estudiats no van aprovar l’examen de qualitat dietètica i fins i tot la meitat dels suspesos van ser considerats dolents o molt dolents des d’una perspectiva nutricional i dietètica. I també van ser molts (un de cada quatre) els que van obtenir un mediocre “acceptable”. Així, més de la meitat dels menús del dia podrien ser molt millors dietèticament. La principal raó que tants menús fossen mal valorats va ser la impossibilitat de triar verdura o ensalada i llegums com a primer plat, peix com a segon plat i fruita del temps com a postres. Les ensalades, quan figuren en aquests menús, s’ofereixen normalment com a primer plat, fet que propicia que alguns habituals descarten aquesta saludable opció per por de quedar-se amb gana. El més convenient seria que s’oferissen com a entrant o com a guarnició del segon plat. De totes maneres, un 12% dels restaurants no ofereixen ensalades en els menús del dia (a Almeria la proporció va arribar fins al 43% dels establiments, mentre que tots els estudiats a Madrid, Vitòria, Sant Sebastià i Pamplona n’ofereixen). I el que és pitjor, gairebé la meitat dels hostalers (el 46%) no incloïa llegums en el menú del dia (a Almeria, Alacant, Múrcia, Barcelona i València van ser més del 60%, mentre que a Vitòria i Pamplona es van quedar en el 14%). I un de cada quatre restaurants (en els de Granada, Sevilla i Almeria la proporció es doblava) ofereix menús amb massa proteïna: serveixen primers plats com a entremesos, croquetes, calamars, remenats o potatges amb abundant carn o peix, la qual cosa fa que si es tria de segon un plat proteic (carn, peix o ous), el conjunt del menú resulta excessivament proteic, a més de massa gras i calòric.

Es va constatar que l’oferta de carns és molt superior a la de peixos quan, almenys, s’haurien d’equiparar. El 10% dels restaurants (a Múrcia el 38%, a València el 25% i a Oviedo i Còrdova, el 20%) no oferien peix en els menús.

/imgs/20060301/portada02.jpgPel que fa a les postres, la situació no va ser millor: el 35% dels establiments no oferien fruita fresca o del temps, l’opció més recomanable. Almenys, un de cada tres d’aquests menús sense fruita oferien lactis senzills (iogurt, quallada, formatge o arròs amb llet), una alternativa també saludable, ja que no resulten massa energètics i són fàcils de digerir. El 75% dels menús estudiats contenia un d’aquests lactis senzills.

Tampoc no va sorprendre comprovar que la immensa majoria dels aliments processats són refinats (pasta, arròs, galetes, pa…), quan és convenient incloure aliments rics en fibra en la dieta diària. El 98% dels menús comparats no ofereixen la possibilitat d’escollir pa integral, que té un contingut més alt en fibra que el pa blanc. En realitat, dels 318 estudiats només dos restaurants de Màlaga, dos més de València i un de Còrdova, Granada i Valladolid incloïen pa integral en els menús del dia.

Canviant d’apartat del menú, sis de cada deu restaurants oferien poca varietat en les guarnicions i salses, de forma que utilitzen la mateixa per als diferents plats, majoritàriament enciam i patates fregides. En aquest cas, els millors restaurants van ser els de Granada: set de cada deu dels estudiats podien presumir d’una variada oferta de guarnicions i salses als seus plats.

De totes maneres, no s’ha d’oblidar que si bé els qui dinen fora de casa han de poder triar en els menús del dia entre plats que s’ajusten a les seues necessitats nutritives i dietètiques (i aquí la responsabilitat és dels hostalers, confeccionant menús variats, equilibrats i saludables), també els clients i clientes, els consumidors, han de triar els plats tenint en compte criteris dietètics.

Preus i menús del dia

Els 318 restaurants visitats cobren una mitjana de 8,9 euros pels menús del dia, si bé es van registrar importants diferències en la mitjana dels preus d’unes ciutats i d’altres. La més barata per a menjar de menú va ser Màlaga: la mitjana en els 18 restaurants visitats va ser de 6,9 euros, mentre que a la més cara, Valladolid, la mitjana va arribar als 11,4 euros, un 65% més que a Màlaga. També per sota del preu mitjà se situen els menús d’Alacant (7,7 euros), València, Sevilla, la Corunya i Barcelona (al voltant de 8,2 euros). Prop de la mitjana van estar els de Còrdova i Madrid (8,8 euros) i Bilbao (8,9 euros). Després de Valladolid, les ciutats més cares per a dinar de menú del dia, sempre atenent la mostra estudiada, són Granada, Pamplona, Sant Sebastià i Saragossa (al voltant de 10 euros) i Vitòria, Oviedo, Almeria i Múrcia, amb un preu mitjà entre 9 i 9,5 euros.

Fins i tot dins d’una mateixa ciutat es van anotar diferències significatives de preu: a Sevilla, el restaurant més car cobrava 15 euros per aquest menú i el més barat només 5 euros (el més econòmic dels 318 estudiats); a Sant Sebastià es va apuntar una diferència de 9,3 euros entre el més car i el més barat; a Valladolid van ser 8,5 euros i a Granada, Madrid i Bilbao, entorn de 7 euros. I els preus més homogenis es van trobar a la capital alacantina (1,5 euros de diferència entre els 16 restaurants visitats) i a la Corunya, on la diferència màxima va ser de només 2 euros.

Cal preguntar-se si el cost d’un menú del dia té relació directa amb la qualitat dietètica i nutricional dels plats que el componen. Perquè alguna sí que en té: els millors menús del dia en qualitat dietètica (més de 9 punts sobre 10 possibles) costaven una mitjana de 9,4 euros, mentre que els pitjors, els que van suspendre l’examen dietètic, cobraven 8,6 euros.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions