QUAN EL MÀXIM DE SUCRE SE SUPERA EN UN SOL GLOP

QUAN EL MÀXIM DE SUCRE SE SUPERA EN UN SOL GLOP

Cada cop que una persona beu una llauna de refresc ensucrat pren entre set i vuit terrossos i mig de sucre, depenent de la marca. Si en consumeix dues al dia, una mitjana bastant freqüent, al cap de l’any el seu cos haurà acumulat 5.475 terrossos, gairebé 22 quilograms de sucre. A mitjà i llarg termini, els efectes d’aquest hàbit, comú en milions de persones, són perjudicials per a la salut per la cascada d’efectes que té.

L’evidència mèdica sobre aquest tema és aclaparadora. “S’ha vist que les persones que prenen de forma regular molts hidrats de carboni simples que l’intestí absorbeix ràpidament, com la glucosa i la fructosa presents en els refrescos són més obesos, tenen hipertensió i hipertrigliceridèmia, desenvolupen més resistència a la insulina i els baixen els nivells d’HDL (colesterol bo). Tot això té un nom: síndrome metabòlica, la fase prèvia al desenvolupament de la diabetis de tipus 2″, explica José López Miranda, subdirector científic de l’Institut Maimònides de Recerca Biomèdica (Imibic) de l’Hospital Reina Sofia de Còrdova.

ELS BENEFICIS, NULS.

Això és el que passa al cos amb un consum habitual, però la salut d’una persona està en risc pel fet de prendre un refresc ensucrat de tant en tant? Perquè la medicina hi donés una resposta caldria precisar què es vol dir exactament amb “de tant en tant”, un fet gairebé impossible perquè, diuen els especialistes, se sol fer servir per a justificar hàbits que no són saludables i amb freqüència inclou un consum molt més alt del que es confessa.

El que sí que ha demostrat la medicina és que els beneficis d’obrir una llauna són nuls. És certa la idea que una beguda de cola pot apujar una mica la tensió arterial perquè té estimulants derivats de la cafeïna, encara que de cap manera no s’ha d’adoptar com a tractament; la hipotensió l’ha de valorar un professional. Les begudes isotòniques tampoc no són recomanables per a tractar la diarrea aguda, tot i la creença popular. Durant aquests episodis, el cos perd, sobretot, aigua i potassi, un compost que és gairebé inexistent en aquesta mena de productes. Encara més, prendre aquest tipus de begudes pot agreujar el problema. L’enorme quantitat de sucre que conté (4,4 g per cada 100) obliga l’organisme a alliberar més aigua, i això pot empitjorar la diarrea. Davant d’aquestes malalties la millor opció per a rehidratar el cos són els sèrums orals.

EL SUCRE, A ESPANYA, ES BEU.

Els últims 20 anys, la diabetis ha passat a Espanya del 8 al 14% de la població, fet que dona una idea de l’impacte en la salut pública de productes com els refrescos ensucrats. L’estudi Anibes, coordinat per la Fundació Espanyola de Nutrició (FEN), va arribar a la conclusió que “la tercera part del consum de sucre és en les begudes que prenem diàriament”. La recerca, la més àmplia que s’ha fet fins ara al nostre país sobre hàbits de consum, estils de vida i ingesta de macronutrients i micronutrients, apunta un factor que ha assenyalat també l’OMS: el consum més elevat de begudes ensucrades s’acompanya d’una dieta cada vegada de menys qualitat, en la qual es redueix la ingesta d’aliments fonamentals per a la salut com la llet. El resultat, explica l’OMS en les seves directrius, és “el guany de pes en nens de 2 a 18 anys d’edat”.

Prioritat: reduir-ne el consum

José López Miranda va ser conscient del risc del sucre quan, acabat de llicenciar als anys noranta, va viure un parell d’anys als EUA: “Llavors ja patien una epidèmia d’obesitat i els problemes cardiovasculars que implica s’havien disparat. Veure persones amb obesitat mòrbida era habitual. Doncs bé, això ja està passant a Espanya, i si no hi fem res ens anirà molt malament”. Molts especialistes advoquen per ensenyar des de la infància la riquesa dels diferents sabors d’aliments i begudes sense emmascarar-los amb el gust dolç.

Com va passar amb el tabac, fins ara la mesura més efectiva per a reduir el consum de begudes ensucrades ha estat gravar-les amb impostos i taxes. A Catalunya, l’augment del preu de les llaunes entre un 5% i un 10% ha tingut un resultat espectacular. L’impost especial va començar a aplicar-se al maig de 2017 i el primer any es va reduir el consum d’aquests refrescos un 22%, segons un estudi del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Aquesta recerca, basada en l’anàlisi de les vendes setmanals de 105 productes en 160 botigues de Catalunya, constatava una reducció més alt de les vendes en zones amb índexs d’obesitat superiors.

L’estudi assenyalava que “l’impost ha aconseguit l’objectiu a curt termini”, i afegia: “les dades mostren una caiguda del consum de begudes ensucrades en sis litres per setmana, producte i botiga respecte de les “light”/zero”. Reduir el consum d’hidrats de carboni simples, al costat d’altres mesures (exercici físic, prendre menys sal i no fumar) “té més efecte en la salut de la població que qualsevol medicament”, explica López Miranda. Però bandejar les begudes ensucrades és un repte difícil perquè el seu consum no es percep com una cosa nociva i, per tant, és un hàbit acceptat socialment.

NO NOMÉS SÓN BEGUDES DE COLA

Quantes persones es plantegen optar per refrescos més sans quan surten fora a menjar o a prendre alguna cosa? D’alternatives, n’hi ha: aigua amb gas i llimona, cafè amb gel, cervesa sense alcohol, suc de tomàquet, te amb gel i llimona… López Miranda recorda que els refrescos ensucrats són molt recents en l’alimentació humana: “Tenen poc més d’un segle, i no hem d’oblidar que, encara que els extraguem de fonts naturals, són totalment artificials i el nostre cos no està dissenyat per a prendre’ls”. Encara que la mala fama se l’emporten els refrescos com la cola, altres begudes que de vegades es presenten com a opcions més saludables tampoc no ho són, perquè tenen els mateixos efectes perjudicials en la salut humana. Els batuts o nèctars, per exemple, contenen tanta glucosa i fructosa com un brioix industrial; una beguda energètica de 500 mil.lilitres conté 18 terrossos de sucre (72 g) i un bric individual de suc de fruites inclou sis terrossos (24 g).

“ZERO” O “LIGHT”, NOMÉS DE TANT EN TANT

La denominació dels refrescos que incorporen edulcorants artificials en comptes de sucre respon a criteris de màrqueting: l’etiqueta “light” està més enfocada al consum femení i la marca “zero”, al masculí. La seva composició és bàsicament la mateixa. Els edulcorants que fan servir amb més freqüència són sacarina, aspartam, sucralosa i acesulfam K. Encara que circulen mites sobre els efectes perjudicials d’aquestes substàncies químiques en la salut, els especialistes asseguren que, en les quantitats autoritzades, són segures per al consum.

Però, al marge de la seva seguretat, aquestes begudes representen una bona opció enfront de les convencionals? Segons José López Miranda, convé tenir clar que “la millor manera d’hidratar-se és beure aigua, cafè o te, i si excepcionalment es pren un refresc, ha de ser sempre sense sucre”. No passa res per prendre una beguda zero o “light” de tant en tant, però acostumar-se a aquests refrescos condueix a patrons d’alimentació inadequats, apunten els especialistes. Es deu al conegut com a efecte halo o efecte sacarina, que consisteix a introduir en la dieta elements en principi saludables (en aquest cas, la beguda sense sucre), però compensar-ho amb aliments rics en calories. Així, una persona pot beure un refresc zero i, al costat, prendre una pizza amb 2.000 calories.

L'EXPERT

L’EXPERT: Antonio González Estrada, fundador de sinazucar.org, projecte gràfic de divulgació per a conscienciar sobre la quantitat de sucre lliure que contenen molts dels aliments de consum habitual: “La paraula “sucre” se sol ocultar”

Sabem quant de sucre prenem en una llauna de refresc?

La majoria de la gent no és conscient perquè no acostuma a buscar aquesta informació en els envasos, i alguns dels qui la llegeixen no la interpreten correctament, ja que sol venir indicada la quantitat de sucre per 100 mil.lilitres. Molts consumidors no s’adonen que en una llauna hi ha més del triple de sucre del que s’indica en la xifra de l’envàs.

Ens podem refiar del que diuen les etiquetes?

Sí, quant a la llista d’ingredients que apareix com a informació nutricional. El que passa és que de vegades no és prou clara. El terme “sucre” se sol ocultar i es fan servir sinònims que generen confusió, perquè no queda clar si són equivalents o no. Es parla de sacarosa, s’esmenten sucres que tenen més bona fama, com l’emplafona, o es recorre a termes eufemístics com ara xarop de glucosa i fructosa.

Per què els fabricants es resisteixen a reduir la quantitat de sucre en les begudes?

El responsable de nutrició de Coca-Cola m’ho aclaria fa poc: una reducció de sucre fa que el gust del producte no sigui interessant per al consumidor i es pot deixar de vendre. Si se substitueix per edulcorants, s’obté un gust semblant, però molts consumidors interpreten que s’està prescindint d’un producte natural per un altre d’artificial i, encara que els edulcorants siguin segurs, no tots ho interpreten així. Per a conservar el seu mercat, el fabricant ofereix dues versions: el refresc normal i la versió amb edulcorants.

Els fabricants influeixen en el disseny de les piràmides alimentàries?

Sí. Cada societat d’especialistes en nutrició té la seva i, encara que són semblants, sempre hi ha petites picades d’ullet als grups de pressió que hi donen suport.

Què hauria de fer l’Administració respecte d’aquestes begudes?

L’OMS recomana imposar taxes a les que contenen sucre. També cal millorar l’etiquetatge. A Xile s’han incorporat als productes uns hexàgons amb colors on, de forma molt visual, es representa la quantitat de sucre que tenen. Finalment, són imprescindibles campanyes de formació per als més petits. Si a sinazúcar.org una persona amb molt pocs mitjans ha estat capaç de conscienciar molta gent, l’Estat, amb tots els seus recursos, podria aconseguir molt més.

Caldria limitar-ne o prohibir-ne la venda en hospitals i col.legis?

Potser fer-ho en aquests llocs podria ser una mesura simbòlica eficaç perquè la gent s’adonés que cal prioritzar el consum d’altres begudes en lloc dels refrescos ensucrats.

Caldria canviar la regulació de la publicitat?

Ara hi ha vigent el codi PAOS, una normativa d’autoregulació de la indústria que protegeix els nens d’informacions que puguin incitar al consum de productes que fomenten l’obesitat. El problema és que és la mateixa indústria la que en vigila el compliment, i infringir-la surt gratis molt sovint. L’autoregulació és poc efectiva. El control hauria de ser de l’Estat i preveure multes més altes si s’incompleix la norma.