DRONS, MÉS QUE UNA JOGUINA
Si com a regal de fi de curs ha aterrat un dron a casa i no sabem què fer-ne o com es fa servir, el primer que cal tenir clar és que aquest artefacte és una aeronau. Sí, encara que hagi costat 50 euros i sigui per a jugar i entretenir-s’hi una estona. L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), dependent del Ministeri de Foment, és l’encarregada de regular el funcionament d’aquests vehicles aeris no tripulats. I això implica el compliment obligat d’un seguit de normes de seguretat, que es recullen en el Reial decret 1036/2017, en vigor des del 30 de desembre de 2017.
La normativa és molt clara i no deixa lloc a interpretacions. Un ús irresponsable del dron pot costar vides, per això les multes poden arribar als 225.000 euros i fins i tot ascendir als 4,5 milions si el dispositiu es fa servir amb finalitats professionals. Així que val la pena saber què es pot fer i què no es pot fer abans de treure el dron i provar-lo.
L’AESA considera ús recreatiu o esportiu aquell que es fa amb un model de menys de 25 quilos de pes. Per a fer servir el dron de forma segura en aquest tipus de vols d’entreteniment, aquesta agència va desenvolupar una normativa que detalla el que s’hi pot fer i el que no:
- Sense perdre’l de vista. No es pot allunyar a més de 500 metres del pilot ni elevar-se a més de 120 metres. I si es vol que voli més enllà, caldrà fer un estudi de seguretat i aconseguir una autorització expressa.
- Si fa sol. Només es pot fer volar de dia, en condicions meteorològiques adequades (sense boira, pluja ni vent) i en zones adequades per a fer-ho. Per a saber en quins llocs és segur fer volar un dron, l’empresa que gestiona la navegació aèria a Espanya ha desenvolupat una aplicació gratuïta (Enaire Drons) que, per mitjà d’un mapa, informa sobre els espais on es permet el vol d’aquests dispositius.
- Sense necessitat de formació. No cal ser pilot, però s’ha de fer volar amb seguretat. Els menors d’edat han d’estar acompanyats per un major de 18.
- La importància de l’assegurança. Ets sempre responsable dels danys que pugui causar el teu dron. Per això és recomanable que tinguis contractada una assegurança a tercers.
- Complir la llei. La difusió d’imatges de persones o espais privats necessiten l’autorització d’aquests. No oblidis complir la Llei de protecció de dades i la del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, i les restriccions de presa d’imatges aèries, que deixen fora zones definides pel Ministeri de Defensa i àrees dedicades a activitats com ara tir, instrucció aèria…
- Alerta especial. No es pot fer volar sobre nuclis urbans o grups de població, platges concorregudes, carreres populars o festivals.
- Llocs prohibits. No es pot fer volar a menys de vuit quilòmetres d’aeroports i aeròdroms. Tampoc no es permet fer-ho en un espai aeri controlat ni on es facin altres vols a baixa altura (zones de parapent, paracaigudisme, globus, ultralleugers, planadors, etc.).
- El respecte és primer. No es pot posar en perill o molestar tercers (altres aeronaus, persones i béns de terra).
Una eina de treball.
Els requisits s’endureixen quan el dron es fa servir amb finalitats professionals: cal un certificat teoricopràctic de pilot de dron emès per una ATO (escola oficial de pilots) i un certificat mèdic aeronàutic LAPL (per a drons menors de 25 kg) o de Classe 2 (per a dispositius de més pes). Així mateix, caldrà disposar de manuals d’operació i manteniment de l’aparell. I, per descomptat, d’una assegurança a tercers.
Els drons d’ús professional han d’estar identificats amb una placa ignífuga on consti el nom de l’operadora aeronàutica i una dada de contacte. L’AESA també estableix la necessitat de demanar i obtenir autorització (després d’un estudi previ de seguretat) per a:
- Volar sobre aglomeracions d’edificis i grups de persones. El dron ha de pesar menys de 10 quilos i disposar d’un sistema que redueixi els efectes de l’impacte (paracaigudes d’emergència, per exemple).
- Volar de nit.
- Volar a menys distància de la que marca la llei en les proximitats d’aeroports, aeròdroms…
- Volar en espai aeri controlat i zones d’informació de vol.
- Volar més enllà de l’abast visual del pilot (si el dron pesa més de dos quilos).
En l’actualitat, a Espanya hi ha més de 3.600 empreses que treballen amb aquestes aeronaus no tripulades. I les previsions de creixement són imparables. “Tot són avantatges. No són gaire cars, s’hi pot introduir sensors de tota mena (càmeres de fotos o de vídeo, multiespectrals, tèrmiques) i es poden adquirir les dades que van gravant, processar-les i tractar-les”, explica el professor i director del Màster de Drons de la Universitat Politècnica de València (UPV) Israel Quintanilla.
El cost del dron varia segons l’ús i la mida: “Per 50 euros hi ha drons boníssims d’ús recreatiu; per a un ús professional, n’hi ha des de prop de 1.000 euros fins de diversos centenars de milers”, afegeix Quintanilla.
Les possibilitats que ofereixen aquests aparells són gairebé infinites. De fet, ja es fan servir per a transportar medicines a zones inaccessibles d’Àfrica, per a desactivar mines antipersones, per portar salvavides a persones en perill d’ofegament al mar… “Fins i tot hi ha prototips de drons per al transport de persones”, avança Jordi Salvador, director de tecnologia de la base de proves Barcelona Dron Center. Escenaris que fa poc semblaven de ciència-ficció, avui són una realitat.
Malgrat totes les lleis que han d’acatar els propietaris de drons, pot ser que aquests no les compleixin. Si enxampes un d’aquests dispositius gravant imatges teves -tant és que sigui en un lloc públic o en un privat-, la teva única solució és denunciar. Pots fer-ho a la policia o l’Agència de Protecció de Dades. És més aconsellable notificar-ho tan bon punt ho vegis, perquè el retinguin: perquè la denúncia arribi a bon port has d’acompanyar-la de proves i, si pots, d’un vídeo del vol del dron per la zona. Un advertiment: no el derroquis, ni tan sols si vola per sobre del teu jardí. En aquest cas series tu qui cometria el delicte, per la qual cosa et podria denunciar el propietari de l’aparell.
L'EXPERT
Els vols de drons recreatius tenen lloc des de fa anys, però abans se’n deia aeromodelisme i es feia en camps de vol específics. Si el dron pesa menys de 250 grams, el pots fer volar sense problema si compleixes una sèrie de requisits de seguretat molt clars. Si pesa més, hi ha establerta una normativa de seguretat aèria.
És molt baixa. Sempre que hi hagi un accident s’ha de comunicar oficialment a AESA, que l’eleva a la Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil (CIAIAC).
Sens dubte. Es va aprovar el desembre de 2017 i s’assimila a la que ens arriba ara d’Europa. És una normativa restrictiva però l’objectiu és que no hi hagi riscos, i això es compleix a Espanya amb escreix.
No té lògica que es facin servir drons recreatius en una ciutat; seria caòtic. En el futur, les ciutats crearan zones específiques per a aquesta mena d’aparells. Això ja passa en altres ciutats del món i està relacionat amb la gestió del trànsit aeri.
Com deia Jules Verne, el que un home és capaç d’imaginar un altre serà capaç de dur-ho a terme. Igual que ara hi ha carrils bici, en el futur hi haurà aerovies de drons. Seran, a més, drons amb capacitat de desenvolupar operacions de forma autònoma o semiautònoma. És a dir, estaran automatitzats i no caldrà que hi hagi un pilot per a portar-los. Tots estaran geolocalitzats i disposaran de mesures de seguretat importants.
DIGUE'M PER QUÈ EL VOLS I ET DIRÉ QUIN POTS TRIAR.
Hi ha diverses classes de drons; per tant, a l’hora de triar el que s’adapti millor a les teves necessitats has de posar una atenció especial a les seves característiques. El disseny de cada aparell és fonamental per a determinar els usos. Pren nota.
- Tricòpter
- Hexacòpter
- Quadricòpter
Com són. Els més utilitzats del mercat. De 3, 4, 6 i 8 rotors: com més gran sigui el nombre, més estabilitat de vol tindrà. Usos. Perfectes per a captar imatges estàtiques (poden portar qualsevol tipus de cambra) i per a treballs d’inspecció. A favor. Es poden mantenir en un punt fix, són estables en vol i molt fàcils de maniobrar. En contra. L’autonomia: el temps màxim de vol és, en els models amb més prestacions, de 20 minuts. Preu. Des de 20 euros (models mini amb un abast de 60 metres) fins a 5.000 euros (amb càmera professional i un abast de 3,5 quilòmetres).
- Petita envergadura
- Male (Medium altitude). Dron que pot volar fins als 3.000 metres d’altura.
- Hale (High altitude). Pot arribar a superar els 20 km d’altitud.
Com són. Disposen d’ales fixes als laterals que els ajuden a planejar, per la qual cosa la despesa d’energia és menor. Usos. Mapejar llargues distàncies: treballs de cartografia i teledetecció. A favor. Poden volar més alt i més de pressa (fins als 100 km/h) i mantenir-se en vol diverses hores. Són silenciosos. En contra. L’enlairament i l’aterratge requereixen una extensió gran de terreny (60 metres). Preu. Des de 70 euros (models d’iniciació amb poca autonomia). Els professionals poden superar els 7.000 euros.
- VTOL ala fixa. Vertical Take Off and Landing (‘enlairament i aterratge vertical’)
- Ales orientables
- Motors orientables
Com són. Capaços d’enlairar-se i d’aterrar de forma vertical i de fer vols d’alta velocitat. Usos. Poden aixecar grans pesos, per la qual cosa són utilitzats per al lliurament de paquets i mercaderia. A favor. La seva autonomia pot arribar a les quatre hores. En contra. El control i la mecànica resulten molt complexos. N’hi ha molt poca varietat. Preu. Des de 60 euros (minidron amb vuit minuts d’autonomia).
Fonts: Pla estratègic per al desenvolupament del sector civil dels drons a Espanya 2018-2021, Ministeri de Foment. Aerial Insights.