MANUAL DE LA VIDA MODERNA
Una ingesta excessiva de greixos trans i aliments ultraprocessats com ara dolços, refrescos, patates fregides o menjars preparats congelats (normalment rics en greix, sal i sucres afegits) fa que milions d’europeus siguin més propensos a sofrir malalties digestives cròniques i trastorns gastrointestinals o relacionats amb el blat, així com qualsevol tipus de càncer. Així ho afirma l’estudi “Nutrició i malalties cròniques del digestiu”, publicat recentment per United European Gastroenterology, que xifra en un 52% la quantitat de ciutadans europeus majors de 18 anys amb sobrepès o obesitat. Tota una crisi alimentària que arriba també a un de cada tres menors en edat escolar.
La Internet de les Coses arriba als litorals espanyols. Mentre que milers de persones busquen en les destinacions turístiques costaneres una oportunitat per a desconnectar de la rutina, la tecnologia recorre el camí invers per fer que les platges siguin intel·ligents, més sostenibles i millorar l’experiència de l’usuari. En un futur no gaire llunyà, les platges disposaran de boies que mesuraran la qualitat de l’aigua en temps real, drons per al rescat de banyistes en dificultats i sistemes de detecció, control i seguiment de possibles abocaments, entre d’altres.
Avenços tecnològics que ja es proven en algunes platges del litoral mediterrani com Benidorm, Gandia i Benicàssim, a càrrec de la companyia Suez Spain. Aquest grup també va ser responsable del llançament, el 2014 de l’app iBeach, que permet conèixer la informació meteorològica i de l’estat del mar i de les platges i, en alguns casos, fins i tot oferir imatges via càmera web, el color de la bandera o la presència de meduses.
Si la hipòtesi d’una relació entre les vacunes i el trastorn d’espectre autista (TEA) en humans ja ha estat desmuntada repetidament per diversos estudis (el més recent, el mes de març passat, publicat per The Lancet), la falsa notícia s’estén ara als animals de companyia. Una tendència que podria fer que tornessin malalties ja controlades com la ràbia, desapareguda a Europa, però no així a la resta del món, on es produeixen 60.000 casos a l’any.
Encara que de moment no és un problema a Espanya, la idea de no vacunar les mascotes experimenta un fort creixement en països com el Regne Unit, els Estats Units o Austràlia. Als Estats Units, aquestes notícies falses asseguren, sense cap mena de prova que les aboni, que vacunar anualment les mascotes pot provocar càncer, desordres genètics, artritis o al·lèrgies. Al Regne Unit va saltar la polèmica quan Good morning Britain, un popular programa dels matins, va publicar un tuit per buscar amos de gossos que no vacunessin les seves mascotes per por que desenvolupessin autisme.
La Societat Reial per a la Prevenció de la Crueltat envers els Animals va intervenir per a afirmar que no hi ha cap cas d’autisme en gossos arreu del món. En aquest país, un de cada quatre amos de gossos (2,2 milions d’animals) admet que no han vacunat els seus cadells, segons la fundació People’s Dispensary for Sick Animals.
El medi ambient es cuida tot l'any
Pot ser que optar per alternatives de viatge sostenibles sigui una necessitat urgent, però un 34% dels espanyols no sap com fer-ho ni si hi ha segells que les certifiquin (que n’hi ha, com ara Biosphere o Green Globe), segons l’informe anual de turisme sostenible de Booking.com. Però es pot: consumeix productes locals, respecta la seva cultura, gaudeix de recursos naturals amb moderació i estableix un contacte real amb la gent.
La Unió Europea ha fet oficial l’exigència als fabricants d’automòbils perquè redueixin dràsticament les emissions de CO2 de cotxes (en un 37,5%) i de furgonetes (en un 31%) per al 2030. En l’horitzó, a més, l’objectiu de limitar en un 30% les emissions de CO2 dels camions, encara que l’acord encara no s’ha aprovat.
Sis de cada 10 espanyols compren roba mensualment, per valor de 90,50 euros, com a mitjana. Solen desconèixer la matèria primera o el valor del seu vestidor, encara que s’estima que voreja els 2.480 euros, segons l’estudi “Els espanyols i el seu armari”, elaborat per Sondea. L’Associació Ibèrica de Reciclatge Tèxtil (ASIRTEX) assegura que cada any es produeixen 100.000 milions de peces arreu del món, amb costos mediambientals i socials inassumibles per al planeta.
Salut per dins i per fora
Una cerca ràpida de cosmètica casolana a Internet revela la popularitat d’aquestes receptes. Amb tot i això, la manca de regulació i de proves que garanteixin la seva eficàcia desaconsella especialment l’ús d’aquests protectors solars, que poden ocasionar cremades i augmentar els riscos de sofrir càncer de pell. Un estudi recent d’investigadors de Florida i Ohio (EUA) va descobrir que, encara que el 68% de les cremes solars casolanes compartides a Pinterest afirmen ser efectives, en realitat no garanteixen cap mena de protecció contra els raigs ultraviolats.
La ingesta de fibra no només ens ajuda a acudir regularment al bany, també disminueix els nivells de colesterol dolent i de glucosa, prevé les malalties cardiovasculars, té un efecte beneficiós en la microbiota i redueix el risc de càncer de còlon, pròstata, mama i úter. Tanmateix, únicament consumim 15,8 g diaris, molt per sota dels 25 g que recomanen l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Per això, cal consumir més fruites i verdures, llegums i fruita seca i cereals, que aporten el 50, el 23 i el 16% del total de la nostra dieta, respectivament.