Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: LLAVORS, ES PODEN BARREJAR TOTS ELS ALIMENTS?

LA MAJORIA DELS MISSATGES QUE REBEM SOBRE ELS SUPOSATS BENEFICIS O PERJUDICIS DE COMBINAR ALGUNS ALIMENTS SÓN ENGANYOSOS I CONFUSOS. NO TOT EL QUE ES DIU ÉS CERT O FÀCIL D'ENTENDRE. I UNA BONA ALIMENTACIÓ, COM AFIRMEN ELS EXPERTS, NO HAURIA DE SER UN JEROGLÍFIC INDESXIFRABLE.

/imgs/20190701/GettyImages-975316360.jpg

Les anomenades dietes dissociades saturen les prestatgeries dels llibres d’alimentació i tenen un cert èxit entre les publicacions de “nutrició”. Però nutrició entre cometes, perquè la ciència no sustenta els seus principis. Aquestes dietes es basen en la idea que si separem els aliments en funció dels nutrients (sobretot proteïnes, carbohidrats o greixos) aprimarem i així també evitarem diverses malalties. Aquestes són algunes de les seves premisses que s’han demostrat com a errònies:

  • Evitar barrejar carbohidrats amb proteïnes o fruites àcides, ja que reduiria l’alcalinitat i ocasionaria una disminució de la digestió intestinal dels greixos.
  • Limitar el consum de proteïnes, midó i greixos.
  • Menjar aliments integrals i evitar els refinats i processats, com els que inclouen farina blanca, sucre o margarina.
  • Deixar passar quatre hores entre cada àpat.

FALSES CREENCES QUE CAL BANDEJAR

La veritat és que les persones som perfectament capaces de digerir al mateix temps i sense cap mena de problemes els diferents nutrients del menjar. Però el mite que no és així persisteix i, per això, el doctor suís Alain Golay i els seus col.laboradors van avaluar aquest tipus de dietes en la revista científica International Journal Of Obesity and Related Metabolic Disorders. La seva conclusió va ser l’esperada: no es va constatar cap benefici en el pes corporal, ni en marcadors com la glucosa, la insulina, els triglicèrids o el colesterol. Per desgràcia, la manca de coneixements nutricionals de la població general la converteix en víctima potencial d’aquests enganys, per la qual cosa convé recordar aquesta màxima de Clotilde Vázquez, cap d’Endocrinologia i Nutrició de la Fundació Jiménez Díaz: “Les dietes miracle són una drecera a l’obesitat”.

EL PERSONAL SANITARI TAMBÉ CAU.

/imgs/20190701/GettyImages-932774468.jpg

És normal que el ciutadà mitjà no sàpiga distingir un consell dieteticonutricional amb manteniment científic d’un altre que no en té cap. Una de les raons és que les falses creences relacionades amb l’alimentació persisteixen, fins i tot, entre el personal sanitari. Això ocorre no només pel bombardeig (molt sovint interessat) de missatges contradictoris, sinó també per falta d’actualització. Dos exemples:

  • És perjudicial menjar fruita després dels àpats? No se sap qui es va inventar el rumor, el que sí que sabem és que, per culpa seva, moltes persones es perden el plaer de gaudir a la sobretaula del gust dolç d’una taronja, una poma o una macedònia. Persones que, de vegades, la substitueixen per productes molt menys saludables, com ara postres làcties ensucrades. Segons aquesta creença, la fruita farà que l’aliment ingerit fermenti en el menjar principal. Però aquesta teoria no té justificació fisiològica ni hi ha recerques que la sustentin. Com explica el dietista-nutricionista Juan Revenga, “si algú ens diu que la fruita fermenta després d’haver-la menjat a la nit (però no al matí), haurem de recordar-li que al tub digestiu sempre és de nit”.
  • Cal combinar ferro amb vitamina C en cas d’anèmia? Si bé és cert que aquesta vitamina millora l’absorció del ferro, això no significa que si patim anèmia hàgim de consumir el fàrmac juntament amb un suc de taronja o un suplement. La doctora María Victoria Arija, de la Universitat Rovira i Virgili, i el doctor en Nutrició i Salut Pública Fernando Viteri van confirmar que “no és necessari donar els suplements amb vitamina C agregada, ja que el benefici moderat en termes de ferro absorbit és contrarestat per un augment marcat de símptomes d’intolerància gàstrica”. Un punt corroborat per altres investigadors que han constatat que aquesta combinació pot exacerbar malalties inflamatòries gastrointestinals cròniques i comprometre seriosament el revestiment epitelial del tracte gastrointestinal. En altres paraules, hi ha límits que no hem de superar quan prenem suplements de vitamina C.

A més, hi ha un matís que ha d’acompanyar l’afirmació “la vitamina C millora l’absorció del ferro”. D’una banda, fa més de 15 anys que sabem que el seu efecte és modest i molt inferior del que van predir els estudis preliminars. I, d’una altra, als espanyols no ens falta vitamina C. Al contrari, multipliquem entre dues i quatre vegades les ingestes aconsellades, tal com recull l’Enquesta Nacional d’Ingesta Dietètica a Espanya, elaborada el 2011 per l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN). És millor, per tant, oblidar-se de combinar suplements i centrar-se a seguir una alimentació adequada.

PER QUÈ NO CAL QUE PRENGUIS SUPLEMENTS DE VITAMINA C?

Prendre un excés de vitamina C (en forma de suplements) pot causar diarrea, nàusees i rampes estomacals, entre altres efectes a llarg termini. Segons la teva edat, s’estableix una ingesta recomanada, però també un límit màxim que no és aconsellable superar.

  • Del naixement als 12 mesos: 50 mg i no hi ha un límit de seguretat establert.
  • Nens d’1 a 3 anys: 15 mg i no han de sobrepassar els 400 mg.
  • Nens de 4 a 8 anys: 25 mg i el límit màxim s’estableix en 650 mg.
  • Nens de 9 a 13 anys: 45 mg i no han de superar els 1.200 mg.
  • Adolescents de 14 a 18 anys: 75 mg (homes) i 65 mg (dones) i no han d’excedir els 1.800 mg.
  • Adults: 90 mg (homes) i 75 mg (dones). El màxim és 2.000 mg. (Els fumadors hi han d’afegir 35 mg més).

SI ET FALTA, MILLOR MOSSEGA-LA

  • Guaiaba: 273 mg
  • Julivert: 190 mg
  • Pebrot vermell: 152 mg
  • Grosella: 159 mg
  • Bròcoli: 110 mg
  • Taronja: 50 mg

Quantitat diària recomanada. Font: Base de dades Espanyola de Composició d’Aliments (BEDCA) i Institut Nacional de Salut dels EUA.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte