OBJECTIU: VIURE SENSE PLÀSTIC
Fa ara un any va entrar en vigor a Espanya la llei que obliga els establiments a cobrar les bosses de plàstic, encara que el cert és que molts negocis van adoptar aquesta mesura ja fa uns quants anys. Aquesta obligació suposa un pas previ a una prohibició que arribarà de forma esglaonada el 2020 i el 2021 a tota la Unió Europea. En aquell moment no es podran comercialitzar productes plàstics d’un sol ús com ara plats, coberts, gots o palletes, a més d’alguns tipus de bosses de plàstic (es podran vendre les que s’elaborin amb material compostable o les de menys de 50 micres que tinguin almenys un 50% de plàstic reciclat).
Mesures que reflecteixen una consciència social que prioritza la cura del medi ambient i que marquen el camí a seguir, tot i que encara calgui fer-hi molt més, com afirma Julio Barea, de Greenpeace: “No podem continuar permetent-nos els envasos d’un sol ús; en el seu lloc, cal promoure els reutilitzables, com quan abans es reomplien els cascos de les begudes”. De moment, el consum de bosses de plàstic a Espanya ha passat de 317 bosses per habitant el 2004 a 144 el 2014, segons dades del sector. Així i tot, no en són poques.
Tanmateix, les coses empitjoraran en comptes de millorar. Segons el Servei d’Informació Química Independent (ICIS, per les seves sigles en anglès), s’estima que la producció de plàstic global s’incrementarà des dels 250 milions de tones manufacturades el 2015 a uns 380 milions el 2025, un 52% més. En aquell moment, si no es prenen mesures urgents, bussejarà als oceans una proporció alarmant: per cada tres tones de peixos n’hi haurà una de plàstic, d’acord amb un estudi de la revistra Science.
Puntes de cigarrets (elaborades amb acetat de cel.lulosa, un tipus de plàstic que pot trigar més d’una dècada a descompondre’s), embolcalls, bosses… i ampolles de plàstic: una quantitat ingent de residus amb un impacte greu sobre l’ecosistema marí i la salut de les persones. I una dada més: el que veiem en aigües o platges és tan sols la punta de l’iceberg.
La resposta no és tan òbvia com sembla. La majoria dels plàstics no es biodegraden, sinó que es fragmenten fins a convertir-se en microplàstics (de menys de 5 mm) que poden ser ingerits pels peixos i d’aquí passar a la cadena alimentària. Encara que, segons un estudi de la FAO, els humans probablement només ingerim quantitats ínfimes de microplàstics i encara no hi ha estudis concloents sobre els seus efectes en la salut, aquests compostos sí que afecten greument la vida aquàtica.
S’han trobat materials plàstics bloquejant les vies respiratòries i els estómacs de centenars d’espècies, com ara tortugues o dofins, però també en la sal de taula comercial, segons l’informe “L’estat dels plàstics de l’ONU” (2017). A més, “no es poden digerir un cop empassats. Els més petits poden formar part de l’alimentació del zooplàncton; un fet rellevant, perquè en aquest i en el fitoplàncton es troba la base del funcionament biològic d’oceans i llacs”, explica Francisco Pineda, director del departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universitat Complutense de Madrid.
“Gairebé el 20% dels residus urbans correspon a plàstics, sobretot envasos i embolcalls que es podrien fabricar a partir de fustes de diferents tipus, palla o paper”, explica Pineda. Els plàstics presenten diferents nivells de contaminació, ja que la seva degradació depèn dels materials amb què estigui en contacte i del medi on es trobin: no és el mateix en un medi terrestre que en un d’aquàtic, per exemple. A més, “els plàstics de polietilè veuràs sota les sigles PET i de polipropilè es poden reciclar millor que no els de poliestirè [PS, més contaminants químicament. Els que s’elaboren a partir de midó serien una via transitòria, relativament millor per la seva possibilitat de biodegradació”.
L’impacte del plàstic també és visible d’altres maneres. Les bosses poden bloquejar vies fluvials i agreujar els desastres naturals, “obstruir embornals i proporcionar un lloc de cria a mosquits i plagues, fet que augmenta la incidència de malalties transmeses per vectors, com la malària”, sosté l’informe de l’ONU. Els vectors (persones, animals o microorganismes) són agents transmissors de patògens.
Els productes d’escuma de poliestirè, presents en articles com els plats d’un sol ús i les safates d’aliments, “contenen substàncies potencialment cancerígenes com l’estirè i el benzè, altament tòxiques, que poden filtrar-se en aliments i begudes”, afegeix Pineda. Als països pobres, els residus plàstics es cremen sovint per a generar calor o per a cuinar, i això els exposa a emissions perjudicials per a la seva salut.
UNA RESPONSABILITAT CONJUNTA
Més de 60 països han introduït polítiques per a frenar aquesta contaminació, ja sigui amb gravàmens (com a Irlanda), acords amb detallistes, prohibicions totals (a Ruanda no es permet la fabricació, venda, ús o importació de bosses plàstiques, la Xina ha prohibit les vaixelles plàstiques i Nova York ha eliminat el poliestirè expandit) o una combinació de diverses mesures. Però els ciutadans també poden exercir el seu poder com a consumidors. Rebutjant els productes d’un sol ús i qüestionant les seves decisions de compra envien un missatge que impulsa la cerca d’alternatives.
Al Regne Unit, la Fundació Ellen McArthur i WRAP han llançat un Pacte de Plàstics que compta amb l’adhesió de més de 60 empreses (incloses Coca-Cola, Unilever, Nestlé i P&G). L’acord vol garantir que almenys el 70% dels envasos d’aquest material es reciclin o compostin.
I, d’altra banda, cada vegada són més freqüents les empreses que es comprometen a reduir la dependència del plàstic: Ikea eliminarà els productes d’un sol ús de les seves botigues el 2020, Dell ha posat en marxa un projecte per a fer servir material d’embalatge fabricat amb plàstic recuperat de l’oceà, Volvo ha anunciat que almenys el 25% dels plàstics utilitzats en els seus cotxes a partir de 2025 es fabricaran amb materials reciclats…
Però, amb quines alternatives comptem? Les bosses biodegradables, disponibles en moltes superfícies comercials, es fabriquen a partir de matèries primeres renovables, com el blat de moro, la iuca o les patates. No obstant això, requereixen condicions ambientals específiques per a descompondre’s (sobretot, humitat, llum i oxigen) i triguen d’un a tres anys a fer-ho, per això no són una solució de debò.
Una altra alternativa són les bosses compostables, que es biodegraden més ràpidament que les anteriors, però ho fan a altes temperatures (més de 70 °C), per la qual cosa tampoc no representen la solució definitiva. Per a reduir la generació de residus, la millor alternativa són les bosses reutilitzables, com les de cotó o de ràfia: aquestes últimes, encara que plàstiques, es poden reutilitzar durant molt de temps.
La màxima que s’ha de seguir és rebutjar el que no es pot reutilitzar: evita els empaquetats excessius, demana a les empreses de menjar a domicili que no incloguin coberts, comprova si una cosa és reciclable abans de comprar-la (fixa’t si inclou el símbol de reciclatge universal de tres fletxes)… Recorda que no és segur reutilitzar els envasos plàstics (com les ampolles de plàstic PET), perquè podrien contaminar els aliments. Tampoc no són aptes per a microones. “El més difícil és el canvi d’hàbits”, explica Patricia Reina, coautora del blog Vivir sin plástico.
“Cal planificar-se. Una vegada al mes, fem una compra a granel de productes secs: cereals, llegums, pasta… I setmanalment, els frescos”. Optar per alternatives sostenibles pot resultar més car al començament, però a la llarga és més barat “per tot el que deixes de comprar: ampolles, fulles d’un sol ús, cremes cosmètiques…”, afegeix Reina. Ells van fer el salt a una vida sense plàstic el 2015 i, a poc a poc, van fer una transició que ja es nota a tota la casa. “A banda de la cuina, l’espai on més plàstic acumulem és el bany”. I no només per les fulles d’afaitar, el xampú o el gel. “Molts productes cosmètics tenen plàstic entre els seus ingredients: cremes, exfoliants, pasta de dents, escuma d’afaitar, cremes solars…”.
La majoria del plàstic que acaba al mar prové dels grans rius d’Àsia i Àfrica, com el Iang-Tsé, l’Indus, el Groc o el Nil, segons Earthwatch Institute. Però Europa no es queda enrere. Als ecosistemes d’aigua dolça del continent, aquests són els 10 objectes plàstics més presents:
- Ampolles de plàstic: 14%
- Embolcalls: 12%
- Puntes de cigarret: 9%
- Recipients de menjar: 6%
- Bastonets de cotó: 5%
- Gots per a emportar-se: 4%
- Articles d’higiene: 3%
- Envasos de tabac: 2%
- Palletes, coberts: 1%
- Bosses de plàstic: 1%
24 HORES SENSE PLÀSTICS D'UN SOL ÚS
No costa gaire adonar-se’n: des que ens llevem fins que tornem al llit, gairebé totes les nostres rutines diàries tenen un comú denominador: el plàstic. Començar el camí cap a uns hàbits de consum més sostenibles pot semblar estressant, per això cosa convé començar per gestos petits i anar fent cada vegada una mica més. Atenció a aquests consells per a reduir l’ús d’aquest material en el dia a dia.
- Xampú i gel en format sòlid.
- Exfoliant: raspall de serres dures o un guant de crinera abans de la dutxa.
- Afaitat: fulla metàl.lica (durarà anys, i només caldrà canviar la fulla).
- Cura de la pell: substitueix les cremes cosmètiques per un oli hidratant per a la cara (de rosa mesquera, per exemple) i un altre per al cos (com el d’ametlla dolça, de vidre).
- Evita les peces amb teixits sintètics, com el polièster. Contenen microplàstics que se’n van pel desguàs en cada rentada, i no són pocs: un terç de tots els que hi ha als oceans prové de la roba.
Escriptura: Canvia els bolígrafs rebutjables per una ploma estilogràfica de cartutx recarregable. Els retoladors fluorescents, per llapis de fusta amb el mateix efecte. Hidratació: fes servir una ampolla metàl.lica o de vidre que puguis omplir amb aigua.
Menjar casolà: en carmanyoles metàl.liques o contenidors de vidre. Els recipients de plàstic reutilitzables i aptes per al microones són una altra opció, encara que no la ideal. Evita fer servir els gots d’un sol ús de les màquines de cafè. Descarta els coberts plàstics d’un sol i ús, i porta’ls de casa: a més dels metàl.lics, n’hi ha de fusta, de bambú i fins i tot comestibles, fets d’arròs, blat i farina de sorgo (un cereal originari de l’Índia i Àfrica central).
Si prens alguna cosa en sortir de l’oficina, evita fer servir palletes de plàstic d’un sol ús. Si la beguda ho requereix, en pots trobar d’acer inoxidable, de paper gruixut, de llavors d’alvocat i també comestibles.
Opta per productes a granel, i emporta-te’ls en bosses de paper o de tela. Evita els aliments empaquetats en safates de poliestirè. Borses reutilitzables de cotó o de ràfia. Aquestes, tot i ser plàstiques, es poden fer servir durant anys.
Substitueix el paper de cuina, que es comercialitza embolicat en plàstic, per draps i baietes reutilitzables.
Fes servir un raspall de dents‘ de bambú o de fusta. Si és possible, compra un dentifrici en envàs de vidre.
Font: Vivir sin plásticos