Només tres (Zadorra, a Vitòria; Arlanzón, a Burgos; i l’Ebre per Logronyo) superen amb holgura l’examen, mentre que un (el Manzanares) aprova apuradamente i la resta (Gualdamedina, a Màlaga; la nova llera del Turia, a València; Besós, a Barcelona; Urumea; a Sant Sebastià; Arga, a Pamplona; Guadalquivir, a Sevilla i la rigui de Bilbao) suspenen.

Més de la meitat dels rius urbans suspenen en l'aspecte ecològic, educatiu i recreatiu

/imgs/20011101/tema01.jpg
Els rius, al llarg de la història de la humanitat, s’han utilitzat com font d’aigua potable i aliment, com d’aigua de reg, com sistema de producció d’energia, com mig de transport, com opció d’oci i turisme, i també com destinatari de l’abocament de residus domèstics, agrícoles i industrials.

Aquest ús, tan intens com freqüentment incorrecte, s’ha traduït en què la riquesa biològica dels rius s’hagi vist profundament alterada. Les tres principals amenaces que hi ha avui sobre els nostres rius són la contaminació, la regulació fluvial i la pèrdua d’hàbitats naturals. Les alteracions més comunes dels cursos que sofreixen els rius són la construcció de preses i embassaments, els transvasaments d’aigua, l’explotació agrícola, els dragatges, l’abocament de residus i la urbanització a prop de les ribes, incidències totes que afecten tant les espècies vegetals i animals com la qualitat de les aigües. El sistema ecològic que forma un riu és senzill i delicat, per la qual cosa qualsevol variació en el seu curs n’afecta l’equilibri natural. Les canalitzacions per prevenir inundacions i afavorir la navegació han modificat la profunditat i el curs dels rius, convertint-los en canals de drenatge que provoquen la pèrdua de la vegetació de ribera, la qual cosa dóna lloc a l’escalfament de les aigües per falta d’ombres, i perjudica així les àrees d’alimentació i reproducció dels peixos. I l’abocament de residus urbans i industrials ha provocat una pèrdua de la qualitat de l’aigua fluvial i de l’hàbitat aquàtic.

Per frenar el deteriorament i la pèrdua dels nostres rius, argüeixen els especialistes, cal protegir-los, utilitzar-los racionalment i restablir els recursos naturals perduts, ja que els rius i les seves planes d’inundació ofereixen un control millor de les inundacions, constitueixen recursos naturals productius, regulen la quantitat i qualitat de les aigües i sustenten una gran diversitat d’espècies naturals. CONSUMER ha estudiat dotze rius al seu pas per dotze ciutats. Són el Zadorra (Vitòria), l’Urumea (San Sebastià), l’Ibaizabal o el Nervión (la ria de Bilbao), l’Arga (Pamplona), l’Ebre (Logronyo), l’Arlanzón (Burgos), el Manzanares (Madrid), el Besòs (Barcelona), el Guadalmedina (Màlaga), el Guadalquivir (Sevilla), el Segura (Múrcia) i el Túria (València). En aquests dotze rius s’han analitzat quatre apartats: tracte a la qualitat de l’aigua, estat de conservació de les riberes i usos recreatius i educatius (en l’aspecte mediambiental) del riu i la ribera, en total 29 variables en estudi.

Rius maltractats

Les conclusions són poc encoratjadores i demostren que encara cal fer moltes coses perquè els rius en els seus trams urbans siguin respectats com a ecosistemes vulnerables que són, i perquè se n’exploti adequadament i suficientment la potencialitat educativa i recreativa. Només tres (Zadorra, a Vitòria; Arlanzón, a Burgos; i l’Ebre per Logronyo) superen àmpliament l’examen, mentre que un (el Manzanares) aprova escassament i la resta suspenen. Fins i tot i ha quatre rius que suspenen clamorosament. Són, de pitjor a millor: el Gualdamedina, a Màlaga; el Túria, a València; el Besòs, a Barcelona; i l’Urumea, a San Sebastià. En terra de ningú, el riu Arga (Pamplona), el Guadalquivir (Sevilla) i la ria de Bilbao tampoc aproven, però, almenys, obtenen entre 4 i 4,5 punts en la qualificació global. I només un, l’Arlanzón, aprova els quatre apartats. L’únic bloc amb qualificacions acceptables és la qualitat de l’aigua, amb només tres rius suspesos, si bé en uns altres dos (Túria i Guadalmedina) no procedia la comparació ja que el seu curs no contenia aigua. L’aspecte més crític és, precisament, el més important dels quatre: l’estat de conservació de les riberes, en què vuit rius no arriben a l’aprovat i la mitjana de tots dotze és un suspens. El mateix passa amb l’ús educatiu del riu com a recurs pedagògic i didàctic. Quant als usos recreatius mitjançant instal·lacions i equipaments destinats al lleure dels ciutadans, la situació és millor (mitjana acceptable), però cinc rius suspenen, si bé en uns altres la valoració és molt positiva.

Qualitat de l’aigua del riu, l’aspecte més cuidat

Aquest bloc té en compte les mencions especials sobre les aigües residuals al POU (Pla d’Ordenació Urbanística), les polítiques municipals per millorar la qualitat de les aigües abocades al riu, els programes de seguiment de la qualitat de l’aigua del riu al seu pas per la ciutat i la funcionalitat dels sistemes de depuració d’aigües. Es van recollir també mostres d’aigua per analitzar els canvis que experimenta l’aigua del riu després de passar per la ciutat quant a dos paràmetres químics: DBO (demanda biològica d’oxigen) i DQO (demanda química d’oxigen), que indiquen la contaminació orgànica de l’aigua.

Els millors rius en el tracte que rep l’aigua fluvial van ser el Zadorra (Vitòria), Arlanzón (Burgos) i Ebre (Logronyo). I els pitjors, Arga (Pamplona) i Besòs (Barcelona), únics amb suspens. Túria (València) i Guadalmedina (Màlaga), com que no tenien aigua, no van ser avaluats en aquest apartat que, per cert, és el que millors resultats va oferir, amb una mitjana de “bé” en els deu rius analitzats. El que es pot millorar és la menció dels abocaments d’aigües al Pla d’Ordenació Urbana (POU) i els sistemes de depuració d’aigües. Les anàlisis de l’aigua recollida a l’entrada i sortida del riu van oferir resultats acceptables, amb només dos suspensos: la ria de Bilbao i el Besòs de Barcelona. I es va avaluar positivament (amb excepcions) l’esforç per millorar la qualitat de les aigües abocades als rius.

Com es va fer l'estudi

Un equip de biòlegs especialistes en temes ambientals i gestió del medi natural va visitar les dotze ciutats i va analitzar el tracte que les nostres urbs proporcionen als rius que hi discorren. Es pretenia avaluar el comportament del conjunt de la ciutat amb aquest ecosistema que la travessa. Es va esbrinar fins a quin punt les institucions municipals i d’altres titularitats, i els mateixos ciutadans, tenen cura d’un ambient tan delicat com és el d’un curs fluvial. Es va remetre als ajuntaments un qüestionari sobre informació del riu i la seva ribera, que no era possible aconseguir per altres mitjans. Posteriorment, es va efectuar una visita de camp durant la qual l’equip de biòlegs va recórrer el tram del riu que discorre per cada ciutat, emplenant un segon qüestionari. Amb totes les dades recopilades, es va elaborar l’informe de cada riu i, per arribar a la qualificació final de cada un, es va aplicar aquest sistema de ponderació: el tracte a la qualitat de l’aigua representa un 20% de la nota final; l’estat de conservació de les riberes, el que més, un 50%; els usos recreatius i de lleure del riu valen un 10%; i, finalment, la utilització del riu per educar sobre temes mediambientals, un 20%. En els rius de les ciutats els ajuntaments i altres autoritats competents de les quals no van facilitar dades (malgrat la insistència reiterada dels tècnics d’aquesta revista, i de l’ampli termini concedit per a la tramesa de la informació), la no-disponibilitat d’aquest material s’ha interpretat com inexistència d’iniciatives en l’àmbit de què es tractés. Per exemple, sis ajuntaments no van facilitar informació sobre programes d’educació ambiental als rius. Doncs bé, als efectes de valoració, aquestes ciutats no desenvolupen programes educatius en el riu en qüestió.

Conservació de les riberes, eix clau d'actuació i taules comparatives

Aquest apartat és el més important, no en va suposa el 50% de la qualificació de cada riu. S’hi s’avalua l’estat de conservació de les riberes quant a qualitat de l’ecosistema fluvial. Per a això, es va recollir informació sobre la menció a protecció de rius i riberes al POU, les polítiques municipals per afavorir iniciatives de millora i restauració de riberes, l’existència de figures de protecció d’algun tram de ribera dins la ciutat, el respecte als marges i al DPH (Domini Públic Hidràulic), la conservació de la morfologia del curs i del règim de cabals, l’estat de conservació de la vegetació espontània del riu i la ribera, de la connectivitat entre curs i ribera i la continuïtat del corredor fluvial, el grau de coneixement de les cenosis (comunitats vives, vegetació i fauna) del riu per part de l’ajuntament, l’existència de catàlegs municipals d’espècies i biòtops de la ciutat, la presència d’espècies animals o vegetals amenaçades i l’estat de les riberes: permeabilitat per a la fauna, accés de passejants, presència d’escombraries). Les millors riberes es van veure al Zadorra i l’Ebre, excel·lents; i les pitjors, al Túria i Guadalmedina, molt deficients. Les riberes dels nostres rius, des d’una perspectiva mediambiental, requereixen intervenció urgent: 8 dels 12 rius suspenen. Els altres dos que aproven són l’Arlanzón i l’Arga. Els aspectes més crítics són la conservació de la morfologia del traçat del riu (només tres aproven), l’existència de comunitats d’animals invertebrats i d’espècies amenaçades i la permeabilitat de les vores a la fauna. L’únic aspecte amb aprovat gairebé general va ser el de la neteja: només es van detectar escombraries a les ribes del Guadalmedina.

Notes de camp

Els biòlegs van anotar, en les seves visites de camp, observacions d’interès sobre alguns rius.

Zadorra, a Vitòria: Existència d’espècies amenaçades a les riberes de la ciutat, com el picot garser petit, el blauet i el visó europeu. En la rodalia del riu, s’ha restaurat una zona humida de gran interès natural: l’Àrea de Salburua, llacuna que serà inclosa a la Llista Ramsar d’Aiguamolls, d’importància internacional, on es pot contemplar durant tot l’any una nodrida comunitat d’éssers vius associats al medi aquàtic.
Ria de Bilbao: Vida piscícola aigües amunt de la ria (Barri d’Atxuri) i a la desembocadura (des de Portugalete). Fa cinc anys amb prou feines hi havia vida en aquestes zones.
Arga, de Pamplona: La muralla que envolta la ciutat dibuixa el mateix recorregut que el que fa el riu, i des d’aquí s’obtenen bones vistes sobre l’Arga al seu pas per la ciutat.
Ebre, a Logronyo: Possibilitat d’observar avifauna interessant associada al medi aquàtic (agró roig, ànec collverd, etc.).
Manzanares, a Madrid: Les aigües del riu, abans d’arribar a la ciutat, es retenen als embassaments de Santillana i El Pardo. Quan el riu arriba a la ciutat s’assembla a un petit rierol, sent les aigües residuals de Madrid (una vegada depurades) el seu únic cabal. Les noves ERAR (estacions regeneradores d’aigües residuals) tracten i porten les aigües al riu amb una qualitat suficient per permetre la seva recuperació ecològica, i les nou preses al seu pas per la ciutat emmagatzemin l’aigua i regulen el cabal.
Guadalquivir, a Sevilla: Malgrat que es desviés per evitar inundacions, es va mantenir el curs del riu controlant el nivell de l’aigua mitjançant rescloses que comuniquen el braç del riu que entra a Sevilla amb el curs del Guadalquivir. Així, s’ha permès que la ciutat gaudeixi del riu tant des d’un punt de vista cultural com lúdic i econòmic.
Arlanzón, a Burgos: Possibilitat d’observar fauna de gran interès i valor natural, com l’ermini, espècies d’anàtides i salmònids (hi ha una zona de pesca de truita).

Usos recreatius i de lleure, poc explotats i taules comparatives

En aquest apartat, que suposa el 10% de la qualificació de cada riu, es valora l’existència de zones de lleure i esbarjo a la vora i ribera del riu, la no-repercussió del trànsit rodat en les activitats recreatives, l’existència de zones verdes, el grau de netedat i l’existència i grau de conservació del mobiliari de lleure. Malgrat que cinc suspenen, quatre (Arlanzón, Manzanares, Zadorra i Ebre) obtenen una puntuació excel·lent, i un (Arga), molt bona. Els pitjors van ser el Túria i el Guadalmedina. L’aspecte més crític és l’existència d’instal·lacions de lleure, que brilla per la seva absència en cinc rius. També destaca negativament que en cinc rius el trànsit rodat queda a prop de les zones de lleure de les riberes. Quant a neteja d’aquestes zones, només dos suspenen. I respecte a zones verdes, la situació és mediocre: tres dels dotze rius suspenen i només quatre assoleixen el bé.

El potencial educatiu i mediambiental del riu

Es valoren els usos educatius del riu i la ribera d’acord amb les mencions en el POU sobre programes d’educació ambiental, la col·laboració (finançament, promoció o participació) en campanyes, programes o projectes d’educació ambiental en els últims quatre anys, la informació sobre espècies i ambients disponible al públic in situ a l’àrea del riu i l’existència de material educatiu editat per a la visita o realització de campanyes, activitats o programes d’educació ambiental. Aquest és un bloc important (computa el 20% en la qualificació de cada riu), perquè l’ús educatiu del riu, a més dels seus efectes didàctics intrínsecament positius, pot impulsar la conscienciació ciutadana i animar ajuntaments i institucions per preservar l’ecosistema. Però l’ús de les possibilitats educatives del riu és molt escàs. La nota mitjana és un clar suspens, només quatre aproven i un (l’Arlanzón) arriba al notable. El Manzanares i la ria de Bilbao aconsegueixen un bé i el Guadalquivir es queda en un aprovat. Els pitjors són l’Arga, el Besòs, el Guadalmedina i el Túria. L’aspecte menys treballat són els programes d’educació ambiental i la informació que els rius ofereixen in situ al ciutadà: només aproven la ria de Bilbao i el Guadalquivir.

El més destacable

En positiu:

L’Ebre, a Logronyo, i el Zadorra, a Vitòria, sobresurten per la conservació dels marges, el respecte a la morfologia del curs i per les activitats d’educació ambiental referides al riu.
L’Arlanzón, a Burgos, i l’Ebre, per la fauna d’interès que viu al riu.
El Manzanares, a Madrid, i l’Arlanzón, per les seves àrees d’esbarjo: ben equipades, estan integrades adequadament amb el medi natural.
El Manzanares i l’Arlanzón, per ser les dues úniques ciutats amb informació in situ sobre els valors del riu i la ciutat: fauna, flora, paisatge…

En negatiu:

La ria de Bilbao i el Guadalmedina, a Màlaga, destaquen per la canalització dels seus rius amb la pèrdua consegüent dels marges naturals i per la brutícia de les riberes i la presència d’escombraries.
El Manzanares i l’Arlanzón, per les preses que alteren el règim natural de cabals.
L’Arga, a Pamplona, i el Segura, a Múrcia, per haver substituït la vegetació espontània del riu per zones enjardinades amb flora exòtica.
San Sebastià és l’única ciutat de les estudiades que no depura les seves aigües residuals: les aboca al mar mitjançant un “emissari submarí”.
Besòs, a Barcelona, i la ria de Bilbao van ser els únics rius les aigües dels quals no van aprovar el test de qualitat al qual van ser sotmeses en una anàlisi química, ja que es demostrava que l’aigua sortia de la ciutat notablement més contaminada del que ho estava en entrar-hi.

Què cal fer per millorar el tracte que reben els rius urbans?

Qualitat de l’aigua
1. Les inversions en depuració d’aigües residuals són cada vegada més abundants i els ajuntament s’esforcen per complir la normativa. Tanmateix, són habituals els abocaments tòxics no controlats que, amb la mortaldat consegüent dels peixos i la contaminació d’aigües i riberes, embruten la política mediambiental d’administracions públiques i empreses. Un control més gran dels polígons industrials i depuradores d’aigües i la promoció d’auditories ambientals millorarien la qualitat de l’aigua amb què els rius s’allunyen de les nostres ciutats.
2. La quantitat i qualitat de les aigües residuals domèstiques està relacionada amb els nostres hàbits i costums a les llars. Dipositar els productes tòxics (olis, dissolvents, pintures, medicaments, etc.) en contenidors especials per a la seva recollida i tractament, evitar la despesa excessiva d’aigua potable, no usar el lavabo com a escombraria i exigir a les autoritats l’administració correcta de les aigües fecals i industrials són actuacions a l’abast del consumidor per millorar la salut dels nostres rius.
Conservació de les riberes
1. Respectar la dinàmica pròpia del curs fluvial, el seu curs natural, la morfologia del traçat original i les riberes amb vegetació autòctona o espontània és fonamental per mantenir la qualitat ecològica dels nostres rius maltractats. Mesures positives: paralitzar les obres de canalització i preses i ocupació de les planes d’inundació i posar en marxa projectes de restauració del caràcter multifuncional dels rius (recuperar meandres, eixamplar cursos, restaurar marges, alliberar les planes d’inundació…), de manera que el riu es pugui reformar per si mateix de manera natural i equilibrada.
2. Dedicar esforços a conèixer l’ecosistema fluvial: elaborar catàlegs d’espècies de flora i fauna i d’espais naturals d’interès, investigar els valors naturals associats al riu al seu pas per la nostra ciutat o afavorir iniciatives privades de conservació de la natura són actuacions a l’abast de les autoritats municipals.
Usos recreatius del riu i la ribera L’adequació d’àrees d’esbarjo, compatibilitzant-les amb la conservació dels valors naturals del riu i la seva ribera ha de ser benvinguda. Mesures positives: evitar l’enjardinament excessiu de les zones verdes, restaurar les àrees degradades amb vegetació autòctona, instal·lar i mantenir el mobiliari mínim per al desenvolupament d’activitats recreatives i aïllar de l’ús recreatiu les zones de més interès ecològic (vegetació vulnerable, zones de reproducció, descans i alimentació de fauna silvestre, sòls de fàcil alteració per les trepitjades, etc.).
Usos educatius del riu Els valors educatius del riu són innombrables. Els programes mediambientals relatius a un riu urbà que es poden posar en marxa des d’institucions municipals, col·legis i associacions no tenen comparació amb qualsevol altra activitat que es desenvolupi fora de l’àmbit proper al ciutadà. L’apreciació de la necessitat de mantenir saludables els nostres rius i les seves riberes es pot adquirir a través d’experiències educatives senzilles que es poden dur a terme dins la mateixa ciutat.

Es requereix... un canvi de mentalitat

Encara que sigui part integrant de l’estructura urbana, el riu que creua una ciutat no ha d’estar abocat necessàriament a una transformació inevitable. Com un bosc o una llacuna, els rius tenen, com tots els ecosistemes, uns requeriments per poder mantenir la vida que els caracteritza. Els marges verds poblats de pollancres, salzes i freixes, els meandres amb illes i platges de còdols, els canvis de traçat i cabal típics de qualsevol curs fluvial, es converteixen sovint a les nostres ciutats en vores cimentades, empedrades o enjardinades amb espècies exòtiques que res tenen a veure amb la flora autòctona, canals de traçat recte sense vores someres on es pugui establir la vegetació palustre i lacustre, i preses artificials que deixen el riu sense el seu caràcter propi i la dinàmica original.

L’apreciació subjectiva de la majoria dels ciutadans agraeix dins de l’entramat urbà les línies rectes, les coses molt ordenades i la manca d’aquest descontrol aparent dels components del paisatge. Només així s’explica la tendència a eliminar els ambients que introdueixen factors “no ordenats” o “controlables”, com un ecosistema fluvial. Això ens ha portat a la situació actual en què, amb l’aprovació de molts ciutadans, s’ha canviat els rius per canals, les riberes per jardins i els marges per passeigs cimentats, i si no per calçades o àrees edificades. Però la mateixa societat que es congratula d’aquestes actuacions, es mostra ansiosa per gaudir d’un medi natural ben conservat (els espais protegits) situat fora dels límits de la seva ciutat.

Alguns països europeus han començat a restaurar l’aspecte original dels seus rius, retornant-los un funcionament més correcte, en què el riu es fa a si mateix. Això es pot aconseguir, com demostren Suïssa i Alemanya, sense comprometre la seguretat i l’economia, adequant la utilització humana del medi a les condicions naturals dels rius i riberes. Tècnicament viables, aquestes actuacions exigeixen canvis en els valors estètics, culturals i ambientals del paisatge urbà que imperen en la nostra mentalitat de ciutat.

Un per un, els dotze rius urbans i valoració global

Riu Arlanzón (Burgos). Qualificació global: Molt bé
- El millor
  - Conservació de les vores amb la vegetació riberenca autòctona associada a elles en el tram anterior i interior a la ciutat.
  - Es pot contemplar fauna i flora de gran interés.
  - Magnífica zona d’esbarjo i oci, ben equipada i més ben conservada.
  - Esforç de l’Ajuntament de Burgos en activitats d’educació ambiental.
- El pitjor
  - Construcció d’esculleres en diversos trams del riu, que impedix l’assentament de la vegetació natural que protegix les vores contra l’erosió.
  - Dessecació de meandres.
  - El tram final del riu en el seu recorregut urbà està prou desvirtuat.
Riu Zadorra (Vitòria). Qualificació global: Molt bé
- El millor
  - Estat natural en què es troba el riu
  - Presència elevada de vegetació aquàtica i ripícola
  - Vida piscícola
- El pitjor
  - Hortes il·legals en els marges de les riberes
  - Pèrdua de dos meandres
Riu Ebre (Logronyo). Qualificació global: Molt bé
- El millor
  - Bon estat de la vegetació de ribera en quasi tot el recorregut urbà del riu
  - Possibilitat d’observar avifauna de gran interés.
  - Passeig per a vianants a les vores del riu.
- El pitjor
  - Repoblació de l’illa amb vegetació no autòctona.
  - Alteració de la vegetació en la vora esquerra del riu.
  - Absència de panells explicatius i informatius sobre el riu.
Riu Manzanares (Madrid). Qualificació global: Acceptable.
- El millor
  - Vida piscícola
  - Presència d’avifauna
  - Cartells d’informació in situ sobre espècies i ambients
  - Preses per a conservar el cabal: sense elles el riu estaria sec en la seua major part.
- El pitjor
  - Canalització total del riu al seu pas per Madrid
  - Nombre elevat de preses (9) en tan sols 12 km de riu. Són necessàries per a conservar el cabal, però resulten excessives des del punt de vista ecològic.
Riu Arga (Pamplona). Qualificació global: Regular.
- El millor
  - La conservació de la vora esquerra amb vegetació natural.
  - Les zones verdes de jardins al llarg del riu.
  - Accés difícil dels vianants a la vora.
- El pitjor
  - La tala d’arbres en algunes zones per a portar a terme noves plantacions.
  - Les obres de condicionament per al passeig de vianants i l’enjardinament de la vora dreta del riu han significat la pèrdua del caràcter natural del riu.
Riu Guadalquivir (Sevilla). Qualificació global: Malament.
- El millor
  - Aprofitament esportiu del riu
- El pitjor
  - Pèrdua de l’estat natural del riu a causa de la canalització
Ria de Bilbao Qualificació global: malament.
- El millor
  - Vida piscícola aigües amunt (punt on es va prendre la primera mostra)
  - Instal·lacions esportives, com pistes de basquetbol, hoquei…
- El pitjor
  - Canalització total de la ria
  - Brutícia en zones pròximes a la ria
Riu Segura (Múrcia) Qualificació global: malament
- El millor
  - Bona presència en general
  - Zones enjardinades i passejos
  - Presència d’avifauna (polles d’aigua amb cria)
- El pitjor
  - Canalització
  - Inexistència de vida piscícola
Riu Urumea (Sant Sebastià). Qualificació global: Malament-Molt Mala- ment
- El millor
  - Vida piscícola
  - Gran netedat en els passejos
- El pitjor
  - Canalització total de la ria al seu pas per la ciutat.
Riu Besòs (Barcelona) Qualificació global: Molt Mala- ment
- El millor
  - Creació d’un parc fluvial a Santa Coloma de Gramenet per a regenerar la zona.
  - Canalització de la part baixa del riu per a evitar inundacions
  - Presència de vegetació ripària
- El pitjor
  - Pèrdua de l’estat natural del riu a causa de la canalització
  - Existència de torres elèctriques al llarg del tot el riu
Riu Túria (València) Qualificació global: Molt Mala- ment
- El millor
  - Reducció del perill d’inundacions gràcies a la canalització del riu
  - Noves zones verdes i parcs esportius en l’antic llit
- El pitjor
  - Pèrdua del riu al seu pas per València, així com de la fauna i la flora
Riu Guadalmedina (Màlaga) Qualificació global: Molt Mala- ment
- El pitjor
  - Riu sec
  - Mala gestió del riu al seu pas per la ciutat
  - Acumulació de deixalles
  - Mal estat en general