Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Estudiats 12 rius al seu pas per dotze ciutats : Més de la meitat dels rius urbans suspenen en l'aspecte ecològic, educatiu i recreatiu

Més de la meitat dels rius urbans suspenen en l'ecològic, l'educatiu i el recreatiu.

Només tres (Zadorra, a Vitòria; Arlanzón, a Burgos; i l'Ebre per Logronyo) superen amb holgura l'examen, mentre que un (el Manzanares) aprova apuradamente i la resta (Gualdamedina, a Màlaga; la nova llera del Turia, a València; Besós, a Barcelona; Urumea; a Sant Sebastià; Arga, a Pamplona; Guadalquivir, a Sevilla i la rigui de Bilbao) suspenen.

/imgs/20011101/tema01.jpg
Els rius, al llarg de la història de la humanitat, s’han utilitzat com font d’aigua potable i aliment, com d’aigua de reg, com sistema de producció d’energia, com mig de transport, com opció d’oci i turisme, i també com destinatari de l’abocament de residus domèstics, agrícoles i industrials.

Aquest ús, tan intens com freqüentment incorrecte, s’ha traduït en què la riquesa biològica dels rius s’hagi vist profundament alterada. Les tres principals amenaces que hi ha avui sobre els nostres rius són la contaminació, la regulació fluvial i la pèrdua d’hàbitats naturals. Les alteracions més comunes dels cursos que sofreixen els rius són la construcció de preses i embassaments, els transvasaments d’aigua, l’explotació agrícola, els dragatges, l’abocament de residus i la urbanització a prop de les ribes, incidències totes que afecten tant les espècies vegetals i animals com la qualitat de les aigües. El sistema ecològic que forma un riu és senzill i delicat, per la qual cosa qualsevol variació en el seu curs n’afecta l’equilibri natural. Les canalitzacions per prevenir inundacions i afavorir la navegació han modificat la profunditat i el curs dels rius, convertint-los en canals de drenatge que provoquen la pèrdua de la vegetació de ribera, la qual cosa dóna lloc a l’escalfament de les aigües per falta d’ombres, i perjudica així les àrees d’alimentació i reproducció dels peixos. I l’abocament de residus urbans i industrials ha provocat una pèrdua de la qualitat de l’aigua fluvial i de l’hàbitat aquàtic.

Per frenar el deteriorament i la pèrdua dels nostres rius, argüeixen els especialistes, cal protegir-los, utilitzar-los racionalment i restablir els recursos naturals perduts, ja que els rius i les seves planes d’inundació ofereixen un control millor de les inundacions, constitueixen recursos naturals productius, regulen la quantitat i qualitat de les aigües i sustenten una gran diversitat d’espècies naturals. CONSUMER ha estudiat dotze rius al seu pas per dotze ciutats. Són el Zadorra (Vitòria), l’Urumea (San Sebastià), l’Ibaizabal o el Nervión (la ria de Bilbao), l’Arga (Pamplona), l’Ebre (Logronyo), l’Arlanzón (Burgos), el Manzanares (Madrid), el Besòs (Barcelona), el Guadalmedina (Màlaga), el Guadalquivir (Sevilla), el Segura (Múrcia) i el Túria (València). En aquests dotze rius s’han analitzat quatre apartats: tracte a la qualitat de l’aigua, estat de conservació de les riberes i usos recreatius i educatius (en l’aspecte mediambiental) del riu i la ribera, en total 29 variables en estudi.

Rius maltractats

Les conclusions són poc encoratjadores i demostren que encara cal fer moltes coses perquè els rius en els seus trams urbans siguin respectats com a ecosistemes vulnerables que són, i perquè se n’exploti adequadament i suficientment la potencialitat educativa i recreativa. Només tres (Zadorra, a Vitòria; Arlanzón, a Burgos; i l’Ebre per Logronyo) superen àmpliament l’examen, mentre que un (el Manzanares) aprova escassament i la resta suspenen. Fins i tot i ha quatre rius que suspenen clamorosament. Són, de pitjor a millor: el Gualdamedina, a Màlaga; el Túria, a València; el Besòs, a Barcelona; i l’Urumea, a San Sebastià. En terra de ningú, el riu Arga (Pamplona), el Guadalquivir (Sevilla) i la ria de Bilbao tampoc aproven, però, almenys, obtenen entre 4 i 4,5 punts en la qualificació global. I només un, l’Arlanzón, aprova els quatre apartats. L’únic bloc amb qualificacions acceptables és la qualitat de l’aigua, amb només tres rius suspesos, si bé en uns altres dos (Túria i Guadalmedina) no procedia la comparació ja que el seu curs no contenia aigua. L’aspecte més crític és, precisament, el més important dels quatre: l’estat de conservació de les riberes, en què vuit rius no arriben a l’aprovat i la mitjana de tots dotze és un suspens. El mateix passa amb l’ús educatiu del riu com a recurs pedagògic i didàctic. Quant als usos recreatius mitjançant instal·lacions i equipaments destinats al lleure dels ciutadans, la situació és millor (mitjana acceptable), però cinc rius suspenen, si bé en uns altres la valoració és molt positiva.

Qualitat de l’aigua del riu, l’aspecte més cuidat

Aquest bloc té en compte les mencions especials sobre les aigües residuals al POU (Pla d’Ordenació Urbanística), les polítiques municipals per millorar la qualitat de les aigües abocades al riu, els programes de seguiment de la qualitat de l’aigua del riu al seu pas per la ciutat i la funcionalitat dels sistemes de depuració d’aigües. Es van recollir també mostres d’aigua per analitzar els canvis que experimenta l’aigua del riu després de passar per la ciutat quant a dos paràmetres químics: DBO (demanda biològica d’oxigen) i DQO (demanda química d’oxigen), que indiquen la contaminació orgànica de l’aigua.

Els millors rius en el tracte que rep l’aigua fluvial van ser el Zadorra (Vitòria), Arlanzón (Burgos) i Ebre (Logronyo). I els pitjors, Arga (Pamplona) i Besòs (Barcelona), únics amb suspens. Túria (València) i Guadalmedina (Màlaga), com que no tenien aigua, no van ser avaluats en aquest apartat que, per cert, és el que millors resultats va oferir, amb una mitjana de “bé” en els deu rius analitzats. El que es pot millorar és la menció dels abocaments d’aigües al Pla d’Ordenació Urbana (POU) i els sistemes de depuració d’aigües. Les anàlisis de l’aigua recollida a l’entrada i sortida del riu van oferir resultats acceptables, amb només dos suspensos: la ria de Bilbao i el Besòs de Barcelona. I es va avaluar positivament (amb excepcions) l’esforç per millorar la qualitat de les aigües abocades als rius.

Com es va fer l'estudi

Un equip de biòlegs especialistes en temes ambientals i gestió del medi natural va visitar les dotze ciutats i va analitzar el tracte que les nostres urbs proporcionen als rius que hi discorren. Es pretenia avaluar el comportament del conjunt de la ciutat amb aquest ecosistema que la travessa. Es va esbrinar fins a quin punt les institucions municipals i d’altres titularitats, i els mateixos ciutadans, tenen cura d’un ambient tan delicat com és el d’un curs fluvial. Es va remetre als ajuntaments un qüestionari sobre informació del riu i la seva ribera, que no era possible aconseguir per altres mitjans. Posteriorment, es va efectuar una visita de camp durant la qual l’equip de biòlegs va recórrer el tram del riu que discorre per cada ciutat, emplenant un segon qüestionari. Amb totes les dades recopilades, es va elaborar l’informe de cada riu i, per arribar a la qualificació final de cada un, es va aplicar aquest sistema de ponderació: el tracte a la qualitat de l’aigua representa un 20% de la nota final; l’estat de conservació de les riberes, el que més, un 50%; els usos recreatius i de lleure del riu valen un 10%; i, finalment, la utilització del riu per educar sobre temes mediambientals, un 20%. En els rius de les ciutats els ajuntaments i altres autoritats competents de les quals no van facilitar dades (malgrat la insistència reiterada dels tècnics d’aquesta revista, i de l’ampli termini concedit per a la tramesa de la informació), la no-disponibilitat d’aquest material s’ha interpretat com inexistència d’iniciatives en l’àmbit de què es tractés. Per exemple, sis ajuntaments no van facilitar informació sobre programes d’educació ambiental als rius. Doncs bé, als efectes de valoració, aquestes ciutats no desenvolupen programes educatius en el riu en qüestió.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte