Programes per a controlar l'accés a internet a menors

Programes per a controlar l'accés a internet a menors

Molts pares descobreixen entre la fascinació i l’horror que els seus fills naveguen per Internet amb més facilitat de la que ells mostraran mai.
Saber moure’s per la Xarxa és la clau que permetrà als més petits accedir a l’eina més gran per transmetre coneixement que ha creat l’ésser humà. Però també els obrirà les portes d’una cosa més tenebrosa: violència, racisme, xenofòbia de tota classe… Fins i tot d’elements que, encara que no siguin intrínsecament dolents, no són adequats per a la seva edat.

Però, en un món com Internet on no hi ha fronteres d’espai ni de temps, com poden els pares controlar les pàgines que visiten els seus fills? Hi ha aplicacions que asseguren ser capaces de discernir entre les pàgines adequades per als nens i nenes i les que no ho són. És el que es coneix com a cibermainaderes.

Problemes amb el context

Per molt que presumeixin de megahertzs i gigabytes, els ordinadors són encara incapaços de comprendre una frase o, més encara, de veure quina mostra una fotografia. És cert que són capaços de fer càlculs complexos a velocitats endiablades, però una cosa tan intrínsecament humana com és “entendre” s’escapa de la seva lògica. Per això, han de recórrer a remeis tecnològics per pal·liar aquest dèficit. La majoria de les vegades es limiten a recórrer cada pàgina per comprovar si conté alguna de les paraules de l’índex que els pares han delimitat prèviament.

Seria extremadament difícil per a un programa d’aquesta naturalesa restringir l’accés a una pàgina que només mostri fotografies d’actes violents. Tanmateix, en massa ocasions impedirà l’accés a pàgines que incloguin les paraules lesbiana o sexe malgrat que aquests documents es limitin a enunciar els drets dels homosexuals, en el primer cas, i les mesures per evitar un embaràs no desitjat, en el segon. Aquesta incapacitat intrínseca de comprendre el context limita aquests programes i els converteix, en el millor dels casos, en una ajuda en la tutela que els pares volen exercir sobre el menor, mai en un substitut.

No només la web

Tanmateix, aquests programes, en la seva existència de més d’un lustre, han avançat molt. Avui dia és habitual que no se circumscriguin a censurar amb més o menys encert la navegació, sinó que també controlin els missatges de correu electrònic, els fòrums de discussió i els xats. Així, s’evita que els petits es posin en perill en donar a desconeguts les seves dades personals.

De qualsevol manera, el progenitor haurà de decidir entre la censura negativa o la positiva. En el primer cas, l’infant podrà recórrer tota la immensitat de la web i el programa intentarà discernir si cada pàgina és o no adequada. En el segon, només podrà visitar una sèrie concreta de pàgines aprovades prèviament per un grup d’experts. El segon cas és molt més segur, ja que no hi ha cap possibilitat que accedeixi a una web inapropiada, però limitarà les possibilitats d’exploració del menor i eliminarà la característica més excel·lent d’Internet: la seva diversitat de continguts.

L’última opció

No s’ha d’oblidar que els pares disposen sempre d’una última via: saber per on han rondat els seus fills. La majoria dels programes navegadors (no només els específics per al control de continguts) guarden un arxiu històric amb els llocs web visitats. D’aquesta manera, els ordinadors aprofiten millor les connexions, normalment raquítiques, a la Xarxa i poden accedir amb més diligència a aquelles mateixes pàgines quan l’internauta repeteix la visita. Aquí es podrà conèixer si els menors fan d’Internet l’ús per al qual es va instal·lar a la llar. És cert que, amb un mínim de perícia, qualsevol nen aprendrà a esborrar aquest registre, però la mateixa existència d’un registre buit assenyalarà de manera inequívoca un intent d’ocultació de proves.

En definitiva, per moltes meravelles tècniques que publicitin aquestes aplicacions, el control patern efectiu sobre què veuen els fills continuarà sent fonamental durant molt de temps. I és que, com deia el lloc web de notícies Baquía: “La tecnologia no és ni el problema, ni la solució”.

Per escollir bé

L’Associació d’Usuaris d’Internet ha ofert cinc punts que els usuaris s’han de plantejar abans d’adquirir un programa que restringeixi les pàgines que poden visitar els seus fills.

• Quin és el criteri (sexe, violència…) que es pren en consideració per vetar un lloc web? Fins a quin punt permet el programa afinar les restriccions? Aquestes restriccions segueixen els estàndards del mercat?
• Quin sistema s’utilitza per filtrar els continguts? Es val de llistes predefinides de termes que l’usuari pot personalitzar? Inclou adreces vetades per endavant?
• Si prohibeix l’accés a certes webs, dóna l’opció d’actualitzar aquella llista per Internet? Té algun cost?
• És fàcil de configurar i usar? És un programa apropiat per a pares que no tenen gaires coneixements d’informàtica?
• És prou segur per contenir els infants amb coneixements avançats d’informàtica? Impedeix l’ús d’altres programes de navegació que se saltin les restriccions imposades?