L'euro a casa i al carrer
Quan falten menys de dos mesos per l’arribada de l’euro, sorgeixen nombrosos dubtes dels consumidors sobre els canvis que la nova moneda portarà a la seva vida domèstica. El Banc Central Europeu i les autoritats locals es troben immersos en un compte enrere perquè els 280 milions d’europeus que a partir de l’1 de gener de 2002 viuran en euros tinguin amb antelació el màxim d’informació possible sobre la nova divisa. És una tasca difícil, atès que resulta complicat alliçonar certs sectors de la població, i encara hi ha qui percep la implantació de l’euro amb recel i inseguretat.
A mesura que s’aproxima el dia euro, les campanyes sobre l’euro s’han intensificat: les nostres bústies reben fullets explicatius, proliferen euroconvertidors, s’organitzen iniciatives locals per simular compres amb euros i es té més informació sobre com seran les monedes i els bitllets d’euros i els seus elements de seguretat. Tots els esforços se centren en transmetre als ciutadans tota la informació necessària i explicar-los que els preus no variaran, encara que sí ho farà la moneda que els representa.
A partir de l’1 de gener de 2002, l’euro formarà part de la nostra vida quotidiana i encara que al principi domini una sensació de pèrdua del sentit del valor de productes i de serveis, l’arribada de la nova moneda no suposarà cap pèrdua del poder adquisitiu, perquè els sous continuaran sent els mateixos. A fi de mes cobrarem l’equivalent del nostre salari o pensió en euros. L’única diferència en la nòmina serà que els conceptes -salari base, hores extra, pagues extra, deduccions- vindran en euros.
Durant els primers dies del proper any les entitats financeres -algunes ja han començat- canviaran totes els comptes a euros, i redenominaran també en euros els sistemes de pagament -xecs, targetes de crèdit, targetes de dèbit- sense cap càrrec per als titulars.
El cost de les actuacions que les entitats financeres duguin a terme per adaptar-se a l’euro no repercutirà en els clients. El maneig de xecs es complica, encara que per poc temps: durant el període de transició i coexistència de les dues monedes, pesseta i euro, caldrà utilitzar dos portatalonaris diferents, un per a cada moneda. Però no hi haurà problemes per fer efectius els xecs, sigui quina sigui la moneda en què figurin, ja que a partir de l’1 de març tots es cobraran en euros, independentment de la data en què van ser emesos.
Hisenda s’europeïtza. De moment, només les empreses poden escollir liquidar les seves obligacions amb Hisenda en euros. Des de l’1 de gener de 1999 es poden pagar en euros els impostos i les cotitzacions a la Seguretat Social, les declaracions de l’impost de societats i l’IVA. Però a partir de l’1 de gener de 2002 serà obligatori per a tots els ciutadans presentar els impostos en euros, inclosa la declaració de la renda de les persones físiques.
Així, a l’hora de liquidar l’IRPF el maig de 2002, caldrà traduir tota la documentació de l’any 2001 a euros.
Un adhesiu especial de color blau situat en un lloc visible identificarà els comerços acollits a l’Acord de Bones Pràctiques mitjançant el qual es comprometen a evitar abusos durant la transició de la nova moneda. Aquests establiments no enganyaran el consumidor, arrodoniran correctament, donaran els canvis sempre en euros, informaran els consumidors, etc. Fins l’1 de gener de 2002 els comerços són lliures d’indicar o no el preu dels seus productes en euros i en pessetes. A partir d’aquesta data serà obligatori que es reflecteixin els preus en les dues monedes i caldrà indicar també la quantitat en euros en un tipus de lletra més gran que el preu en pessetes.
Amb l’arribada de les rebaixes de gener, que començaran set dies després de l’entrada en vigor de la nova moneda, les etiquetes hauran de reflectir quatre preus arrodonits correctament: el normal i el rebaixat, tots dos en pessetes i en euros.
L’entrada en vigor de la nova moneda comporta la incertesa de reconèixer els bitllets i monedes falsos dels verdaders i evitar enganys que, per cert, ja s’han produït. El desconeixement generalitzat del tacte, el color i altres senyals d’identitat dels bitllets d’euros pot facilitar enganys, estafes i, fins i tot, la pèrdua de confiança en les autoritats monetàries. Per evitar-ho, el Banc Central Europeu, juntament amb els bancs centrals de cada país membre, s’ha abocat a donar a conèixer les mesures de seguretat monetària sobre l’euro i ha sumat a les ja habituals de cada moneda nacional altres sistemes més sofisticats.
Les mesures de seguretat adoptades per detectar bitllets falsos es poden resumir, de cara als usuaris, en les recomanacions del Banc d’Espanya: tocar, girar i mirar.
- Tocar Els bitllets en euros s’imprimeixen en un paper especial fabricat principalment amb fibres de cotó. El seu tacte és ferm, resistent i aspre. A més, la impressió calcogràfica, o en relleu, d’alguns elements dels bitllets (les inicials del Banc Central Europeu, les xifres que indiquen el valor del bitllet i els motius de finestres i portes), a més d’ajudar a les persones amb problemes de vista, aconsegueix un efecte perceptible al tacte que serveix per identificar l’autenticitat dels bitllets.
- Girar Els bitllets mostren hologrames que s’aprecien en girar i inclinar el bitllet.
- Mirar Marca d’aigua, fil de seguretat, motiu de coincidència, banda iridescent, tinta que canvia de color… són altres elements de seguretat que es poden apreciar en mirar els bitllets a contrallum.
- La marca d’aigua: visible a contrallum per tots dos costats de la zona no impresa del bitllet. Es pot veure tant el motiu arquitectònic principal, com la xifra que indica el valor facial del bitllet. Aquesta marca es crea al mateix paper i la seva espessor varia durant el procés de fabricació.
- El fil de seguretat: s’amara també en el paper en l’etapa de fabricació. En mirar un bitllet a contrallum, es pot apreciar una línia fosca que creua verticalment el bitllet, a més de la paraula “euro” al costat del valor facial del bitllet.
- Banda hologràfica: a la part dreta de l’anvers dels bitllets de menys valor (5 euros, 10 euros i 20 euros) hi ha una banda hologràfica. En girar el bitllet, s’aprecia el símbol de l’euro en tons de color brillant i la xifra que indica el valor del bitllet (5, 10 o 20).
- Hologràfica: en l’anvers dels bitllets de més valor (50 euros, 100 euros, 200 euros i 500 euros) hi ha un holograma (patch), per dificultar-ne més la falsificació. En moure el bitllet, es pot observar la xifra que indica el seu valor en tons de color brillant i la imatge del motiu arquitectònic plasmat al bitllet.
- Motiu de coincidència: també a contrallum, es pot verificar el motiu de coincidència. Està situat al costat superior esquerre de l’anvers del bitllet. Traços irregulars impresos per totes dues cares del bitllet s’uneixen per crear de manera completa i perfecta la xifra que n’indica el valor facial.
- Banda iridescent: els bitllets de menys valor (5 euros, 10 euros i 20 euros) tenen una banda iridescent que només apareix en el revers. Brilla sota una llum intensa i es pot veure el símbol de l’euro dins la banda, juntament amb el número que indica el valor del bitllet.
- Color de la tinta: en els quatre bitllets de més valor canvia el color de la tinta que indica el valor del bitllet, situada al costat inferior dret del revers. La xifra del valor facial presenta un color morat en mirar-la de front, i verd oliva, o fins i tot marró, en mirar-la des de l’angle.
A Espanya funcionen 407.396 màquines de joc repartides per diferents establiments. Totes s’han de reparar per a l’arribada de l’euro. En principi, no hi haurà màquines que acceptin els dos tipus de moneda. Durant el període de coexistència de pessetes i euros, els jugadors podran escollir entre màquines que acceptin euros o pessetes. Quan finalitzi el període de coexistència, el preu mínim d’una partida en una màquina “escurabutxaques” serà de 0,20 euros (33 pessetes). El problema d’aquesta mesura sorgeix si s’introdueix una moneda de 50 cèntims. En aquest cas, el jugador té dret a dues jugades i els 10 cèntims restants queden en reserva per al jugador següent, però no es tornen. Des de l’Associació Nacional d’Empreses de Màquines Recreatives es vol incidir en el fet que aquesta quantitat de més equivalent a 10 cèntims no passa a mans ni del propietari, ni de l’amo de la màquina, sinó que roman “per al proper joc”.
D’aquesta mesura queden excloses les “escurabutxaques” de Catalunya i el País Basc. En aquestes comunitats autònomes, els 10 cèntims donen dret a una partida de doble o res.
En el cas de les màquines de videojocs, ubicades en cibercafès, centres recreatius o grans superfícies, s’ha establert el preu en 1 euro, atesa la complexitat d’aquesta màquines, algunes amb un cost de més de 4 milions de pessetes, i perquè actualment la majoria tenen un cost de 200 pessetes. Quant al cost del sector per modificar els moneders i tota la programació encarregada de la devolució, com també tota la serigrafia de les màquines, s’ha de determinar de forma concreta. Això no obstant, el canvi d’aquests sistemes oscil·la entre les 20.000 pessetes i les 120.000 pessetes per màquina, preu que s’incrementa a mesura que s’apropa la data de l’entrada de l’euro. Per arribar a aquestes mesures, els empresaris de màquines recreatives van començar amb les reunions professionals ja el 1997, i és per això que els problemes van aparèixer prèviament.
Això no obstant, l’Associació Nacional d’Empreses de Màquines Recreatives tranquil·litza els usuaris, ja que tot aquest grup de productes estan subjectes a normes estrictes i a un sistema d’homologació i certificació obligatori que només pot concedir el fabricant, prèvia inspecció de la Comissió Nacional de Joc, que depèn del Ministeri d’Interior. Posteriorment, cada conselleria, bé d’economia o d’interior, és la responsable de les inspeccions i revisions pertinents.
La matinada de l’1 de gener de 2002, nit de cap d’any, pagarem els taxistes en pessetes i ens tornaran el canvi en euros. Aquest és un dels compromisos adquirits pel sector amb l’administració. A més d’aquest compromís, els taxistes s’han compromès, a través de l’Acord amb la Secretaria d’Estat d’Economia, de l’Energia i de la Petita Empresa sobre determinats aspectes relatius a l’Euro, a participar en les campanyes de difusió i d’introducció de la moneda.
Com a grup professional inclòs en el sector serveis tenen el compromís de participar activament en la campanya de conscienciació i de tranquil·litzar la població. D’aquesta manera, els més de 77.000 taxis que treballen a Espanya hauran de tornar el canvi en euros des del mateix dia 1 de gener de 2002 o, el que és el mateix, durant la celebració de la propera nit de cap d’any. Però el seu compromís per facilitar les coses als usuaris de taxis s’estén als sectors més vulnerables, i els taxistes s’han compromès a extremar l’atenció i les explicacions quan es tracti de persones grans. Alhora, el sector s’ha compromès a adequar els seus taxímetres, de manera que en aquest moment el 75% dels taxis espanyols ja disposen de taxímetres preparats per a la introducció de l’euro, i tots ho hauran d’estar el proper 1 de gener.
El canvi del taxímetre actual per un amb lectura d’euros té un cost mitjà de 90.000 pessetes, que cada propietari de vehicle ha d’assumir. En aquest sentit, diferents associacions autonòmiques han sol·licitat subvencions de fins al 50% per assumir aquest cost. Tanmateix, per ara cap administració autonòmica ha respost. Els taxímetres que ja s’estan incorporant tenen lectura en les dues monedes, ja que han de ser útils fins al desembre de 2001, durant el període de convivència de les dues monedes i, finalment, durant l’única presència de l’euro. Per això, des del sector es vol assegurar que el canvi de la denominació no variarà les tarifes del taxi.
Segons Félix Cañego, president de la Federació Valenciana del Taxi, “les tarifes per a l’any 2002, com per a cada any, són oficials i estan intervingudes per l’Administració. D’aquesta manera, a partir del gener de 2002 es pot produir una pujada de tarifes, però la que és habitual a principi d’any, fruit dels increments de les assegurances, el gasoil, l’amortització del vehicle i els salaris dels conductors, però l’euro per si mateix i els canvis de moneda no provocaran cap pujada“.
Perquè els usuaris del taxi sàpiguen, a més, el valor d’un trajecte en les dues monedes els taxis portaran una taula d’equivalències perquè l’usuari pugui fer ràpidament els seus càlculs. D’altra banda, està previst que l’obligatorietat del canvi només assoleixi fins al bitllet de 20 euros (3.328 pessetes) i que el comptador dels passos realitzi un preu rodó.
El que sí que preocupa als taxistes és la quantitat de diners en efectiu que durant els dos primers mesos circularà pel país. Per això, el sector està estudiant unes caixes en què puguin portar les dues monedes i alhora incrementar les seves mesures de seguretat per evitar atracaments. Per això s’està implantant el sistema GPS de detecció ràpida, mampares, i la norma, en cas que el client resulti “sospitós”, de deixar-lo en un lloc públic, prop d’una gasolinera, bar o qualsevol establiment amb sistema d’alarma.
Les empreses de transport públic, com autobusos, ferrocarrils o metro, s’han compromès a complir el Codi de Bones Pràctiques. Durant els dos mesos durant els quals conviuran les dues monedes, aquestes empreses tindran com a referència l’euro. Els usuaris adquiriran els seus bitllets amb el preu en euros, tot i que els podran adquirir utilitzant les dues monedes. En taquilla s’acceptaran euros i pessetes fins al 28 de febrer, encara que el canvi es tornarà sempre en euros.
Les màquines expenedores de bitllets acceptaran monedes i bitllets d’euro a mesura que es modifiquin tècnicament, procés que ha d’estar totalment finalitzat l’1 de març de l’any 2002. A partir d’aquesta data, tant les màquines com les taquilles només acceptaran euros.
A més de les mesures adoptades de forma institucional, les autoritats monetàries suggereixen que, sobretot els primers dies, s’adoptin determinades conductes que permetin evitar els fraus:
- Obtenir bitllets mitjançant canals habituals d’obtenció d’efectiu: caixers automàtics, entitats financeres, establiments comercials, etc. En cas de nuclis de població que no disposin d’entitat financera a menys de 15 quilòmetres, agents bancaris es desplaçaran fins a cada lloc per oferir els seus serveis. En aquests casos convé assabentar-se, per mitjà de cada ajuntament, que la persona que hi va és, efectivament, un agent autoritzat.
- El Banc d’Espanya recomana estar atents a les actuacions dels comerços i escollir els que s’acullin al Codi de Bones Pràctiques, compromesos en la informació, el manteniment dels preus, la doble exposició de preus i l’aplicació correcta de l’arrodoniment.
- Es recomana també, a partir de l’1 de gener de 2002, utilitzar per a cada transacció econòmica una sola moneda, si és possible, euros.
- La nova moneda no entra en funcionament fins l’1 de gener de 2002 i encara no hi ha ningú que tingui euros, excepte les entitats financeres i els centres de distribució, per la qual cosa cal desconfiar de qui ens ofereixi abans la nova divisa.