5.205 espècies animals a punt de desaparèixer
El 6 de gener de 2000 es va trobar mort l’últim exemplar de cabra salvatge ibèrica dels Pirineus. Malgrat els esforços que es van fer a última hora per usar la via genètica per evitar-ne la desaparició, va significar el final d’aquesta espècie de cabra salvatge, una de les joies de la fauna peninsular. La garsa de mar canària (au) va seguir al cap de pocs mesos la mateixa sort. Aquests són dos noms que ja han deixat d’engrossir la llista oficial de 278 espècies catalogades en perill d’extinció al nostre país i que van camí de la desaparició. Entre aquestes espècies destaca l’elevada presència d’endemismes de les illes, sobretot a les Canàries, on s’han extingit espècies exclusives de l’arxipèlag. Però, sens dubte, la preocupació més gran per salvaguardar la fauna espanyola se centra en el linx ibèric, el felí més amenaçat de la Terra.
La crisi mundial de l’extinció d’espècies és bastant més greu del que es pensa. La Unió Mundial per a la Natura (UICN), la organització més gran del món dedicada a la conservació de la natura, publica periòdicament el que es coneix com la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades. L’última, datada el setembre de 2000, va determinar que un total de 5.205 espècies animals (200 més que a l’estudi anterior) s’enfronten a un alt risc d’extinció en un futur proper, en gairebé tots els casos com a resultat de l’activitat humana. Des de l’última avaluació realitzada el 1996, els primats en perill crític d’extinció van augmentar de 13 a 19, i el nombre d’espècies d’albatros amenaçades ha augmentat de 3 a 16 a causa de la pesca d’altura.
El sistema de la Llista Vermella de la UICN aplica criteris científics per classificar les espècies i determinar-les com amenaçada, en perill crític, en perill o vulnerable. Si bé el percentatge total dels mamífers i aus amenaçats no ha sofert un canvi significatiu en els últims cinc anys, el pas d’algunes espècies a categories de més risc il·lustra l’empitjorament imparable del problema. La llista de 1996 incloïa 169 mamífers en perill crític i 315 en perill; l’anàlisi de 2000 inclou 180 mamífers en perill crític i 340 en perill. La magnitud del problema es percep més fàcilment traduïda a xifres: una de cada quatre espècies de mamífers i una de cada vuit espècies d’aus estan en perill d’extinció.
Per frenar aquesta tendència, la UICN sol·licita que els governs multipliquin per 100 les seves inversions mediambientals. La influència de l’home en aquesta destrucció resulta determinant, ja que encara que la llei del més fort és un procés natural de selecció d’espècies, es calcula que el ritme de desaparició d’espècies és 50 vegades més gran que el natural a causa de la intervenció humana, a l’acció de la qual s’atribueix directament l’extinció de 816 espècies en els últims 500 anys. La llista mostra només la punta de l’iceberg i experts de tot el món han advertit que en les primeres dècades d’aquest segle s’extingiran moltes criatures meravelloses, llevat que augmentem significativament els nivells de suport, participació i compromís amb la conservació.
Tot i que els estralls més vistosos succeeixen a les zones tropicals del planeta on la biodiversitat és més rica, la fauna i flora europea no escapen de l’enorme impacte que l’alteració o la destrucció de l’hàbitat té sobre el seu ecosistema. Així, a Espanya queden menys de 600 linxs ibèrics -el felí més amenaçat del món-, 70 óssos bruns, uns 30 mascles de guatlles mareses, la foca mediterràna es considera extingida i es desconeix la població exacta d’altres espècies, totes amenaçades en l’àmbit europeu. El musclo d’aigua dolça, per exemple, un mol·lusc present en els corrents d’aigua del Pirineu occidental indicador de la qualitat de l’aigua dolça, ha sofert una dràstica disminució en els últims anys. Altres espècies, com les guatlles mareses o la fritil·lària (planta dels pantans), han disminuït a causa de les pràctiques d’agricultura intensiva.
La població de linx ibèric s’ha vist reduïda a la meitat en els últims 10 anys, a causa de la persecució soferta per part de l’home, la pèrdua de l’hàbitat i el descens de les poblacions de conill, base de la seva alimentació. Es calcula que en queden uns 600 exemplars, principalment a Espanya, on només dos grups són prou grans com per oferir perspectives de viabilitat de l’espècie a llarg termini. Alguna vegada dispers per tota la península ibèrica, el linx va perdre terreny davant l’agricultura i la urbanització. La mixomatosi, malaltia introduïda per reduir la població de conills, principal font d’alimentació del linx, també va portar a una disminució dramàtica de les seves poblacions. Això no obstant, encara que ja no es caça, molts linxs moren per ferides causades per trampes per a conills, i d’altres, en creuar els camins. Aquest felí està protegit legalment i es troba en algunes reserves, on es prenen mesures per augmentar la població de conills i es fan esforços per criar el linx en captivitat, amb vista a la seva possible reintroducció.
Un exemple de salvació, o com a mínim d’esperança de futur gràcies a la intervenció correctora de l’home, és la llúdria, un mamífer semiaquàtic que habita en rius, rierols i zones humides, i també viu a la vora del mar. La recuperació de les poblacions d’aquests animals s’atribueix principalment a la disminució dels nivells de contaminació d’una part dels rius. Tanmateix, malgrat aquesta millora relativa, actualment han desaparegut de la meitat dels llocs on vivien a mitjan segle. Es calcula que la seva població podria oscil·lar entre els 4.000 i 6.000 exemplars. Es tracta d’una espècie la supervivència de la qual està amenaçada a tot Europa per diferents causes, des de la destrucció o transformació de l’hàbitat, el furtivisme, la contaminació, fins a la disminució de preses o l’ús d’arts de pesca no selectives.
- Interioritzar comportaments i fins i tot màximes que ens portin a no adquirir cremes d’oli de balena, abrics de pells de tigre, puma, llúdria o guineu blanca. El mateix amb sabates, cinturons, bosses i carteres de pell de serp, iguana o cérvol.
- No consumir aliments procedents d’espècies protegides (gambetes, ocellets o anques de granota) i denunciar davant les autoritats governamentals o locals els establiments que ofereixen aquests aliments.
- Caçar petites aus com abellerons, mallerengues, carboners o pinsans priva l’ecosistema dels seus insecticides naturals i de l’equilibri ecològic: les aigües perden l’efecte plaguicida dels animals que mengen larves i adults d’insectes tan danyosos com els mosquits, tàvecs, les plagues dels cultius i del bestiar, etc.
- Esforçar-se en l’educació. Molts infants i alguns que diuen estimar la natura recullen amfibis (salamandres, granotes), rèptils (sargantanes), insectes (papallones, escarabats), crustacis (cranc de riu), etc., sense saber -i fins i tot sense importar-los- que alguns d’aquests animals corren seriós perill de desaparèixer. A Espanya el 90% dels amfibis i rèptils es troba en perill d’extinció, i el mateix passa amb gairebé la meitat dels insectes i altres invertebrats.