Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Cinc anys del Baròmetre de Consum (2001-2005) : Exigents en el consum i molt preocupats per la salut

La macroenquesta mostra l'evolució de les actituds i els comportaments dels ciutadans en tant que consumidors de productes i usuaris de serveis

CONSUMER EROSKI pregunta, responen els experts (II)

Internet continua sent un terreny més masculí que femení, però la diferència es va reduint: dels 17 punts percentuals de diferència al 2004, a només 11 al 2005. Confirmaria això, des de la seua experiència, que sembla una tendència manifesta, i a què ho atribueix?


Noelia Fernández, directora de Productes i Serveis de Yahoo Iberia

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.fernan.jpg R: L’audiència de Yahoo reflecteix aquesta tendència. De fet, la diferència entre homes i dones és encara menor entre els usuaris de Yahoo. Encara que és l’home qui més navega, la diferència entre els dos sexes és d’un percentatge mínim, i això és degut al fet que Internet és un element més de la societat on aquesta queda reflectida. I en Internet, igual que en altres àrees, la dona és cada vegada més activa i està més present. La dona utilitza Internet per buscar treball i informació actualitzada, viatges, entrades per al cine o per a concerts. En realitat no hi ha gaires diferències entre l’ús que homes i dones fan d’Internet, però és cert que la dona és més pràctica a l’hora d’utilitzar la xarxa. L’ideal és que tots troben el seu espai a Internet i que descobrisquen tot el que la xarxa pot ajudar-los a millorar les seues vides.

P: Tot i les campanyes institucionals i les evidències científiques dels seus efectes en la salut, no disminueix el nombre de consumidors de tabac: els habituals han passat de ser el 26% de la població major de 14 anys al 2004, al 25% un any després. Creu que la nova llei del tabac ajudarà a reduir-ne el consum?


Rodrigo Córdoba, president del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.cordob.jpg R: Els objectius de la Llei eren reduir l’inici en el consum de tabac a través de la regulació de la publicitat, promoure espais lliures de fum als llocs públics i ajudar els fumadors. L’impacte de les mesures normatives en el consum serà clar: a l’acabament del 2006 esperem que hi haja 500.000 fumadors menys entre els qui no s’hi inicien i els que ho abandonen. Als propers deu anys s’esperen 50.000 morts menys per malalties causades pel tabac. Donar una imatge de fracàs de la Llei és el que interessa a certs sectors, però això no es correspon amb la realitat, perquè cada vegada hi ha més gent que deixa de fumar però el mateix passa amb altres problemes de salut en què les taxes d’abandonament tenen cicles estacionals. A més, les vendes de tabac a turistes i visitants han augmentat sensiblement l’últim any pel baix preu del tabac a Espanya. Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut, el mesurament de nicotina ambiental en llocs públics i la mortalitat per infart de miocardi seran alguns dels indicadors més fiables del compliment d’aquesta Llei. Al començament del 2007 estaran disponibles.

P: Augmenta notablement, però encara manté un caràcter minoritari, la compra de productes de Comerç Just: la proporció dels qui n’han adquirit els últims dotze mesos va passar del 18% del 2004 al 25% de l’any posterior. Quin futur veu a aquesta iniciativa solidària?


Ariane Arpa, directora d’Intermón Oxfam

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.ariane.jpg R: En aquests moments, a Espanya es fan poc menys de l’1% de les vendes de productes de comerç just fetes a Europa, la qual cosa ens situa molt lluny del nivell d’Alemanya, Holanda o el Regne Unit, que concentren, entre els tres països, gairebé el 60% del total de les vendes europees. D’altra banda, només el 24% de la població espanyola sap dir, tan sols de forma aproximada, què és i quins fins persegueix aquest comerç alternatiu. Amb tot i això, gràcies a l’esforç de moltes ONG, el futur del comerç just a Espanya és molt esperançador: els últims anys s’està produint un creixement sostingut de les vendes, amb una mitjana anual del 30%, i això significa que cada dia més ciutadans i ciutadanes s’informen i opten per aquesta alternativa solidària a l’hora de fer les compres, i combinen així el consum responsable amb l’elecció de productes de gran qualitat.

P: Al 2001, el 51% dels consumidors espanyols pensaven que l’arribada de l’euro encariria el preu dels productes i el 38% creia que no els afectaria. Un any després, gairebé tots (el 93%) deien que l’euro havia encarit els productes. Quina és la seua opinió, i a què atribueix aquesta pujada dels preus?


Juan Velarde Fuertes, economista i vocal del Tribunal de Comptes

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.velard.jpg R: La pujada dels preus s’havia de generar, forçosament, perquè s’ingressava en una àrea monetària comuna amb uns preus comparatius espanyols, des del punt de vista espacial, més baixos que els alemanys o els francesos, per exemple. En produir-se aquest enllaç, els preus tendeixen a igualar-se i es fa pujant els més barats i no rebaixant els més cars, excepte alguna excepció raríssima i derivada d’un mercat molt concret. D’aquí ve que l’empitjorament de l’IPC espanyol, no en l’evolució temporal sinó espacial, fos evident. Però com que abans eren més barats, temporalment havien de pujar. Per això va afectar tots els productes i no tan sols els béns i serveis de consum massiu, i fins i tot ha de continuar afectant. L’únic remei hauria sigut mantenir un superàvit fiscal molt clar, de la qual cosa, com ocorre en el terreny de la política, s’ha fugit.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions