Cinc anys del Baròmetre de Consum (2001-2005) : Exigents en el consum i molt preocupats per la salut

/imgs/20060601/img.temaportada.01.jpgExigents i cada vegada més qualificats quan exerceixen de consumidors, confiats en la qualitat i la seguretat dels aliments encara que n’hi ha alguns (menjar ràpid i transgènics) que no acaben de merèixer una bona imatge, decebuts perquè es paga massa diners per al que es rep a canvi, autònoms i individualistes i amb l’autoestima pels núvols pel que fa a la capacitat d’informar-se i d’encertar en la compra; poc compromesos, en canvi, en la millora de la societat de consum, molt preocupats per la salut i només una mica menys per l’aparença física, poc inclinats a apuntar-se a les noves tecnologies i Internet però reduint any rere any els recels davant una de les novetats més revolucionàries de les dues últimes dècades… Aquests són alguns dels trets més significatius dels ciutadans espanyols com a consumidors de productes i usuaris de serveis, segons el Baròmetre de Consum editat des del 2001 cada any per FUNDACIÓN EROSKI i realitzat per l’Institut d’Empresa. Altres senyals d’identitat són les que segueixen: amants de les comoditats de la llar i alhora cada vegada més habituats als viatges de vacances, poc proclius a militar en ONG, conscienciats de la necessitat de col·laborar amb la recollida selectiva de residus, i més aficionats a anar a comprar o a passejar per centres comercials que a gastar el temps d’oci a sortir per dinar o sopar, a anar al cine o assistir a espectacles esportius.

Cinc anys amb pocs canvis per als consumidors

/imgs/20060601/img.temaportada.03.jpg Les opinions dels ciutadans no han canviat gaire els últims cinc anys, per bé que l’evolució d’algunes fites sembla indicar una certa evolució. Augmenta, per exemple, la confiança consolidada de què gaudien els aliments amb DO i els ecològics, i la carn supera definitivament la crisi causada pel problema de les “vaques boges”, mentre que la confiança en el menjar ràpid i els restaurants que la dispensen no alça el cap: ja era deficient i cada any que passa es manté o fins i tot empitjora. Continuant amb els aliments, l’edició del 2003 del Baròmetre de Consum va demostrar en el seu moment que la confiança suscitada en la qualitat i la seguretat d’un producte tan tradicional com el peix no es va ressentir en absolut per l’abocament dels milers de tones de petroli que portava en l’interior el sinistrat “Prestige”.

D’altra banda, es detecta un augment en la credibilitat de les associacions de consumidors com a fonts d’informació sobre els aliments i una poc satisfactòria posició, tot i que amb tendència a millorar, de les Administracions públiques en aquest sentit. I destaca així mateix un canvi aparentment menor (disminueix la freqüència en la consulta de la data de caducitat de les etiquetes dels aliments i augmenta la de la llista d’ingredients i la de la informació nutricional) que té dues lectures de pes. D’un costat, la qualificació dels ciutadans com a consumidors que demanen i utilitzen informació de valor afegit que els serveix per a traslladar a l’elecció de productes la seua preocupació creixent per la salut i l’aspecte físic; i d’un altre, l’augment de confiança en la professionalitat i l’eficàcia de productors i distribuïdors d’aliments: si es consulta menys la data de caducitat és a causa, gairebé amb seguretat, que avui és infreqüent trobar, a les botigues d’alimentació, productes amb la data vençuda.

Però continuem pensant que la vida està cara, no ens sentim compensats pel que rebem a canvi del que paguem, i l’evolució de la ràtio no deixa lloc a interpretacions: va començar amb 5,7 punts al 2001 i no ha arribat a 5,8 en cap de les edicions del Baròmetre. Però també hi ha bones notícies. Cada any que passa fem més ús del dret a cursar una reclamació formal quan no s’han complit les expectatives dipositades en el producte o servei. Continuant amb els canvis positius, som una societat més informatitzada i Internet i les noves tecnologies arriben a més persones i susciten menys recels. I tornant al que és menys estimulant, la satisfacció amb la informació d’utilitat per al consum de productes i serveis no millora, ja que continua instal.lada en una mediocritat d’aparença inamovible: el sector que més satisfacció genera en aquest àmbit és el dels serveis mèdics (6,7 punts), seguit del de l’alimentació (6,4 punts), tots dos amb valoracions ben discretes, mentre que la informació sobre habitatge, reparació d’electrodomèstics i assegurances és la pitjor valorada. I què hem de dir de l’escàs dinamisme que, mesurat en proporció d’usuaris que han canviat de proveïdor, ha generat la liberalització de sectors anteriorment monopolístics com la telefonia i la distribució de gas i electricitat.