Com podem evitar el malbaratament i cuidar el medi ambient
El malbaratament d’aliments té moltes cares i perjudica tant les butxaques dels consumidors com el medi ambient. Un terç de la producció alimentària mundial per al consum humà, més de mil milions de tones, es perd o es rebutja, amb un cost de més de 550.000 milions d’euros, segons l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). La Comissió del Parlament Europeu calcula que uns 179 quilos d’aliments en bon estat es malbaraten per persona a l’any i que fins al 50% dels productes aptes per al consum que es llencen i es converteixen en residus al llarg de la cadena alimentària.
El malbaratament d’aliments amaga greus problemes socials i ambientals. Una de cada set persones al món se’n va al llit amb gana i més de 20.000 nens menors de cinc anys moren de fam cada dia, segons dades de les Nacions Unides. A la Unió Europea (UE), més de 79 milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa i no són capaces de proveir-se d’aliments de manera digna, segons dades de la Comissió Europea.
El desaprofitament de menjar és, a més, un problema ambiental greu, una de les activitats que més afecten el deteriorament de la biodiversitat i del sòl: esgotament dels recursos naturals, contaminació per l’ús de pesticides i adobs nitrogenats, transport, empaquetat, producció de residus i gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), implicats en el canvi climàtic., etc.
Segons les Nacions Unides, la producció global d’aliments requereix un 25% de la superfície habitable, un 70% de consum d’aigua, és responsable del 80% de la desforestació i un 30% de les emissions globals. La FAO ofereix alguns exemples aclaridors. Cada any, els aliments produïts sense ser consumits causen una despesa d’aigua equivalent al cabal anual del Volga a Rússia i generen a l’atmosfera 3.300 milions de tones de GEI.
No és estrany, doncs, que el tema triat per al Dia Mundial del Medi ambient d’aquest 2013 hagi estat “Pensa. Alimenta’t. Estalvia”, o que la Comissió el proclamés l'”Any Europeu contra el malbaratament d’aliments”. El seu objectiu: animar els consumidors d’arreu del món a reduir la seva petjada alimentària i a conscienciar-se de l’impacte ambiental del malbaratament i el desaprofitament d’aliments.
Es poden dur a terme algunes mesures per a reduir el desaprofitament d’aliments i el seu impacte en el medi ambient: millorar la cadena productiva, ajudar els productors perquè aconsegueixin una gestió sostenible, no fixar com a prioritat l’aparença dels aliments, reduir els models de consum que inciten el malbaratament, com ara els restaurants de bufet lliure, crear canals de cooperació entre comerços i ONG per a aprofitar productes, o augmentar la consciència ambiental. Els consumidors poden fer més del que es pensen per a evitar o reduir tant com puguin aquest problema. Portar a la pràctica les “set erres del consum ecològic”, organitzar bé les compres o programar el consum d’aliments perquè no es facin malbé són algunes pautes senzilles que poden aconseguir grans resultats.
Els aliments no són l’únic recurs que es malbarata: deixar els llums encesos en una habitació sense que hi hagi ningú, tenir l’aixeta oberta i no aprofitar l’aigua que surt, o anar una sola persona en un cotxe també són accions perjudicials per a l’economia i el medi ambient. Alguns consells poden reduir aquest desaprofitament:
- Ser eficients amb l’energia. Millorar l’aïllament de l’edifici, utilitzar bombetes de baix consum, utilitzar comptadors intel.ligents que informen del consum, evitar els “vampirs elèctrics” -televisions de plasma, ordinadors, videoconsoles, microones, raspalls de dents recarregables…: són els més perillosos perquè són els que més consumeixen-, tenir sistemes de calefacció i climatització d’alta eficiència energètica, utilitzar pàgines web que ajuden gratis a estalviar energia, etc. Una altra idea per a reduir l’impacte energètic és abaixar la potència elèctrica contractada i fixar-la segons les necessitats reals de cada consumidor. Aquest concepte fix ha augmentat el pes en la factura elèctrica, de manera que el consumidor pot deduir que malgastar energia ja no és tan preocupant, perquè paga el mateix gasti molta electricitat o poca.
- No malgastar l’aigua. No deixar l’aixeta oberta mentre es fan altres coses, dutxar-se en comptes de banyar-se (sempre que no sigui més de cinc minuts), reparar les fuites i degotejos d’aixetes, instal.lar sistemes d’estalvi i dosatge del cabal, aprofitar l’aigua de la pluja, etc. Una despesa econòmica i ambiental associada que es pot evitar és el consum d’aigua embotellada. L’aigua d’aixeta a Espanya és, en general, de qualitat suficient, i es pot guardar i consumir en una ampolla reutilitzable.
- Consumir només el necessari. Preguntar-se abans de comprar alguna cosa si la necessitem de debò, no deixar-se influir per modes o publicitats agressives, comparar productes per a triar la millor relació preu-qualitat, intercanviar-los o buscar-los de segona mà, reutilitzar al màxim el que tinguem a casa, etc.
- Viatjar de forma sostenible. Sempre que puguem, és més barat i ecològic utilitzar el transport públic, anar en bicicleta, a peu o fer-ne un ús combinat. I si no hi ha més remei que utilitzar el cotxe, almenys fer-ho de forma eficient (es pot estalviar fins a un 25% en combustible) i compartir vehicle i garatge.