Tos: no aclaparis

La tos és un símptoma guia, comú en moltes malalties respiratòries, que s'origina fins i tot per un simple constipat, una la grip o altres patologies més greus
1 Abril de 2013
Img salud listado 898

Tos: no aclaparis

/imgs/20130401/tos1.jpg
De gran sonoritat, comuna en nens i en adults, i tan molesta com curable. La resposta a aquesta endevinalla és la tos en les seves múltiples modalitats: atacs de tos sobtats i imparables, tos ronca, nocturna, seca i irritativa o amb mucositat. Els diferents tipus de tos guien el metge cap al diagnòstic de diferents malalties, per la qual cosa convé posar-hi atenció. A més, hi ha un remei per a cadascuna.

Lluny de ser una patologia greu, la tos és molesta; impedeix conciliar el son, concentrar-se en la feina o mantenir una conversa de forma relaxada, i interfereix en la vida quotidiana, laboral i social dels qui la pateixen. No obstant això, ja sigui raspera, tosseta o atacs descomunals, totes tenen la mateixa missió. La tos és un mecanisme natural del cos per a eliminar secrecions i cèl.lules mortes que es desprenen de l’epiteli de l’aparell respiratori, que es regenera i es renova, igual que la pell. Però també és un element defensiu que s’activa davant d’una petita agressió, quan ens empassem un cos estrany o per la invasió de microorganismes patògens, per expulsar-los.

Tos irritativa, productiva i crònica

La forma de tossir varia segons la causa. La tos seca, irritativa, freqüent i improductiva (sense moc) es deu a processos inflamatoris en les vies respiratòries altes, com la faringe, la laringe o la tràquea. És típica en els nens de poca edat, que encara no saben expectorar; fa l’aparició estel.lar de nit i pot provocar-los el vòmit, ja que anatòmicament el centre que provoca la tos és molt prop del que produeix el vòmit.

En canvi, la tos productiva està destinada a expectorar les secrecions acumulades en les vies respiratòries baixes, que poden ser blanquinoses, o verdoses si estan infectades per microorganismes que s’eliminen en tossir. S’associa a malalties freqüents de les vies respiratòries baixes, com una asma mal controlada, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), bronquitis o pneumònies. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), l’MPOC afecta el 10% dels adults espanyols i l’asma, el 7%.

Després d’un procés respiratori agut s’inicia la regeneració de l’epiteli danyat, per la qual cosa la tos pot persistir un mes. Però quan dura més de vuit setmanes, es considera que és crònica i s’ha de consultar un especialista per esbrinar si és d’origen respiratori, gastrointestinal (per reflux gastroesofàgic), cardíac o secundari al consum de fàrmacs antihipertensius. S’estima que el 7% de la població mundial té tos crònica, segons Adalberto Pacheco Galván, de la Unitat d’Asma i Tos Crònica de l’Hospital Ramón y Cajal, de Madrid.

Quan cal visitar el metge

En general, es considera que cal visitar el metge en aquests casos:

  • Quan la tos persisteix més de 7-10 dies, perquè pot haver-hi un procés subjacent.

  • Quan el procés de la malaltia és descendent: ha començat en les vies respiratòries altes i ha baixat a poc a poc.

  • Quan es pateix una malaltia de base com l’asma o l’MPOC, perquè és senyal que s’ha aguditzat o empitjorat.

  • Si els esputs estan tacats de sang: encara que pot ser signe d’una patologia banal, també ho pot ser d’una malaltia greu, com el càncer pulmonar, o infecciosa, com la tuberculosi.

Un tractament per a cada tipus de tos

/imgs/20130401/tos2.jpg
Els especialistes insisteixen que automedicar-se de la tos és perillós: es pot prendre un xarop antitussigen quan faria falta un mucolític, per a expectorar, o a l’inrevés, o deixar de medicar-se de malalties importants. Hi ha un tractament idoni per a cada tos. Aquests en són alguns:

  • La tos asmàtica es tracta amb fàrmacs inhaladors acompanyats de corticoides, que són potents antiinflamatoris. Aquesta tos desapareix amb el tractament subjacent de l’asma, mentre que els xarops antitussígens no l’eliminen.

  • La tos de l’MPOC es tracta de forma semblant a la de l’asma, amb el tractament de base de la malaltia, que consisteix en inhaladors i antiinflamatoris.

  • La tos productiva, amb la qual s’expulsen hipersecrecions bronquials (molta mucositat), es tracta amb molta hidratació, bevent aigua en abundància o amb un xarop mucolític, que ajudi a expectorar.

  • La tos irritativa, seca i molt molesta ha de frenar-se, perquè la mateixa tos augmenta la irritació i les ganes de tossir. Per interrompre aquest cercle viciós es pot recórrer a xarops antitussígens, que eliminen el reflex de la tos, encara que no convé abusar-ne perquè alguns contenen codeïna, que és un potent sedant del sistema nerviós central.

Consells per a alleujar la tos
  • /imgs/20130401/tos3.jpg
    Prendre infusions de camamilla o rosella, perquè relaxen el sistema nerviós central i ajuden a calmar la tos irritativa.

  • Quedar-se en ambients amb humitat i pocs radiadors i evitar els ambients secs.

  • Quan la tos és irritativa i nocturna, sortir al balcó, a l’aire lliure, alleuja la sensació.

  • Obrir la banyera, deixar que corri l’aigua i respirar una estona en aquest ambient humit i calent.

  • Fer bafs amb infusions d’eucaliptus o anís, ja que buiden la sinusitis i frenen la tos per mitjà de la humidificació.

Font: Eusebi Chiner, secretari general de la SEPAR i cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Sant Joan, d’Alacant.